Vés al contingut

Joaquim Capdevila i Gaya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoaquim Capdevila i Gaya
Biografia
Naixement1944 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Massana (1958–1964) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballJoieria i orfebreria Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióorfebre, joier, joier Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enArt, obra creativa, cultura catalana, material artístic, patrimoni cultural i poesia Modifica el valor a Wikidata
Influències
Representat perGalerie Slavik (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Participà en
14 gener 2015Die Sammlung Bollmann - Schmuck von 1970-2015 (en) Tradueix
1993Facet I (en) Tradueix
19 març 1971Gold + Silber Schmuck + Gerät von Albrecht Dürer bis zur Gegenwart (en) Tradueix
Schmuck zur Jahrtausendwende (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareManuel Capdevila i Massana Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcapdevilajoiers.com Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Maria Capdevila i Gaya (Barcelona, 1944) és un orfebre i joier català,[1][2] fill del pintor i també orfebre Manuel Capdevila i Massana. Estudià Belles Arts a l'Escola Massana de Barcelona i completà la seva formació al taller Lacambra de París. És un dels noms capdavanters de la joieria contemporània a Catalunya. La seva obra es troba recollida en museus d'arreu del món i ha estat convidat a participar en les exposicions de joieria contemporània més significatives del segle xx. La seva concepció de l'ofici emfatitza i posa en valor la vessant més artística, simbòlica i creativa de la joia.

Compromès amb la llengua i la cultura catalanes, ha col·laborat professionalment en el disseny i la realització d'un gran nombre de distincions, entre les quals destaquen la Creu de Sant Jordi,[3] la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, els Premis Nacionals de Cultura, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya,[4] el Premi Serra d'Or, el Premi de l'Institut de les Lletres Catalanes, el de l'Institut d'Estudis Catalans i el de la Universitat de Girona, els Premis Maria Canals, la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu, la Medalla del Palau de la Música i de l'Orfeó Català, la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària instituïda per la Generalitat de Catalunya[5] o el Premi Martí Gasull i Roig,[2] entre altres.

« Joaquim Capdevila és un creador que s' expressa mitjançant la joia com a llenguatge plàstic. L' arrel pictòrica traspua sovint en la seva obra (...) com la materialització d'un procés creatiu que fon el metall i la pintura. Capdevila, més enllà de ser joier i orfebre, és un artista de la joia, de la joia concebuda com a peça única, individual, personal, producte d'una emoció, una sensació, una vivència o un record, i adreçada a algú en concret. Un dels principals creadors i divulgadors de la Nova joia europea a Catalunya. »
— Pilar Vélez, Butlletí XXX | Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi

Obra

[modifica]

Exposicions individuals

[modifica]
  • 1970 - 44 variacions sobre una forma seriada. Galeria AS, Barcelona [6]
  • 1972 - Joaquim Capdevila. Galeria Trudl Fath, Göpingen
  • 1978 - Schmuckobject. Galerie Am Graben, Viena [6]
  • 1980 - Col·lecció "Sis fermalls". Galerie Eude, Barcelona [7]
  • 2000 - Capdevila. Fermalls. Galeria d' Art Carmen Torrallardona. Andorra la Vella [7]
  • 2004 - Joaquim Capdevila. Schluck-Schmuck. Galerie Slavik, Viena [7]
  • 2005 - 60 ofrenes qüotidianes. Espai de joieria contemporània AI 65. Vilanova i la Geltrú (Catalunya) [7]


Obres en museus i col·leccions

[modifica]


Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Joaquim Capdevila i Gaya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Guardó del premi Martí Gasull i Roig», 01-03-1996. [Consulta: 3 abril 2014].
  3. «Descripció de la condecoració en la concessió del 2008».
  4. «Referència en els atorgaments 2013». Parlament de Catalunya. [Consulta: 3 abril 2014].
  5. «DOGC de creació del premi a la qualitat docent universitària», 01-03-1996.
  6. 6,0 6,1 6,2 Vélez, Pilar. Joaquim Capdevila. La Nova joia a Barcelona. Stuttgart: Arnoldsche, 2017, p. 279. ISBN 978-3-897904-1. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Vélez, Pilar. Joaquim Capdevila. La Nova joia a Barcelona. Stuttgart: Arnoldsche Art Publishers, 2017, p. 279. ISBN 9783897904941. 
  8. «Galerie im Prediger» (en alemany). [Consulta: 28 febrer 2019].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 «La Nova joia a Barcelona». Arnoldsche, 2017.
  10. «The Rose Asenbaum Collection in the Dallas Museum of Art».
  11. Vélez, Pilar. Joaquim Capdevila. La Nova joia a Barcelona. Stuttgart: Arnoldsche Art Publisher, 2017, p. 283. ISBN 9783897904941. 
  12. Vélez, Pilar. Joaquim Capdevila. La Nova joia a Barcelona. Stuttgart: Arnoldsche, 2017, p. 43. ISBN 978-3-89790-494-1. 
  13. «Disseny – PREMIS CIUTAT DE BARCELONA». [Consulta: 4 març 2019].
  14. «Memòria d' Activitats FAD». Memòria 2017, 2017.
  15. «Còpia arxivada». Invitació RACBA, 21-12-2016. Arxivat de l'original el 2019-03-06 [Consulta: 4 març 2019].

Bibliografia

[modifica]
  • ALCARAZ, Joan. La Creu de Sant Jordi, homenatge a la societat civil (1982-1985), Barcelona: La Llar del Llibre (Arnau de Vilanova, 4), 1989, pàg.20-23
  • CODINA, Carles. La joyería. Barcelona: Parramón, 1999, pàg. 41-90 ISBN 9788434241039
  • CRUSAFONT I SABATER, M. "Novetats i precisions sobre les medalles commemoratives dels Països Catalans I". A: Acta numismàtica-39, separata. Barcelona: Societat Catalana d' Estudis Numismàtics, Institut d' Estudis Catalans, 2009, pàg. 232-234 ISBN 9788472838642
  • DALMASES, Núria de; GIRALT-MIRACLE, Daniel. Argenters i joiers de Catalunya. Barcelona: Destino, 1985. ISBN 84-233-1434-0
  • FALK, Fritz. Joaquim Capdevila. Kreativer Schmuck. Basilea, 1974, pàg.7
  • GASPAR, Mònica. El laboratori de la joieria, 1940-1990. Barcelona: Museu Tèxtil d' Indumentària - Ajuntament de Barcelona, 2007 ISBN 978-84-9850-023-3
  • HUGHES, Graham. Modern Jewellery. An international Survey, 1890-1963. Londres, Studio Books: 1963, pàg. 224 ISBN 978-0289277096
  • JARDÍ, Enric (ed.) L' Art català contemporani. Barcelona: Proa i Aymà, 1972, pàg 375-376
  • LAMBERT, Sylvie. The Ring. Design. Past and Present. Crans-près-Celigny: Rotovisión, 1998, pàg. 184-187 ISBN 9782880463175
  • LAPLANA, Josep. Montserrat. Mil anys d' art i història. Manresa: Fundació Caixa de Manresa, Angle Editorial (Patrimoni Artístic de la Catalunya Central, 6), 1998. ISBN 978-84-92758-25-8
  • LEHNER-JOBST, Claudia; MAAS, Barbara; HOOKE, Edmund. Art Meets Jewellery, 20 Jahre - 20 years. Galerie Slavik Wien_Vienna. Viena-Stuttgart: Galerie Slavik, Arnoldsche, 2010
  • LEYS, Nika. Jewelbook, International Annual of Contemporary Jewel Art. Oostkamp: Stichting Kunstboek, 2012 ISBN 978-90-5856-410-8
  • MAINAR, J.; CORREDOR-MATHEOS, J. Dels Belles Oficis al disseny actual. FAD 80 anys. Barcelona: Blume, 1984, pàg. 107-111 ISBN 9788470315251
  • MORTON, Philip. Contemporary Jewellery. Nova York, Holt, Rinehart and Winston: 1970 ISBN 978-0030722004
  • SARDÀ, Zeneida. Una nissaga de joiers a Barcelona. Barcelona: Destino, 1992 ISBN 9788423322459
  • TURNER, Ralph. Contemporary Jewellery. Londres: Cassell et Collier Mac Millan, 1976 ISBN 978-0289704332
  • UNTRACHT, Oppi. Jewelry. Concepts and Technology. Londres: Doubleday and Company, Inc., 1982 ISBN 9780709196167

Enllaços externs

[modifica]