Joaquim Esteve i Subietlos
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1743  Barcelona |
| Mort | 1805 (61/62 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, lexicògraf |
| Membre de | |
Joaquim Esteve i Subietlos (Barcelona, Barcelonès, 1743 – 1805) va ser un lexicògraf, poeta i erudit català.[1]
Va ser eclesiàstic, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel, escriptor i gramàtic. Fill de l'arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, va estudiar a Barcelona i es va doctorar a la universitat de Salamanca i va ser catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona.[1] Va ser membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1786–1790) i de la de Bones Lletres (1787),[2] on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques en castellà. El 1803–1805 va editar, a partir dels materials lliurats pel bisbe Fèlix Amat i en col·laboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar i Font, el Diccionario catalán-castellano-latino.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Joaquim Esteve i Subietlos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 maig 2020]
- ↑ «Reial Acadèmia de Bones Lletres». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Esteve y Subietlos, Joaquín, 1743-1805; Belvitges, Josep, coaut.; Juglà y Font, Antoni, coaut. «Diccionario catalán-castellano-latino» (en anglès). CORE, 1803.