Josep Bellvitges
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVIII  Principat de Catalunya (Corona d'Aragó) |
| Mort | segle XIX |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós, lexicògraf |
| Membre de | |
Josep Bellvitges (Principat de Catalunya, segle XVIII - segle XIX) fou un eclesiàstic i lexicògraf nascut a Catalunya que visqué a cavall dels segles xviii i xix. Fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. A l'Acadèmia de Bones Lletres, hi llegí una memòria que portà per títol Sobre por qué métodos de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el método de escribir en catalán (1800), tot i això, la seva obra més coneguda és el Diccionario catalán-castellano-latino (1803–1805) que publicà conjuntament amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ «Josep Bellvitges». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Campabadal i Bertran, Mireia. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: l'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes. L'Abadia de Montserrat, 2006, p.17, 148, 230, 232, 234 i 312.