Joaquim Gil
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 gener 1767  València |
| Mort | segle XIX (>1827) València |
| Activitat | |
| Ocupació | músic |
| Veu | Tenor |
Joaquim Gil (València, 26 de gener de 1767 - València, segle XIX (>1827)) va ser un sacerdot, tenor i músic valencià.[1]
Als vint anys aconseguí per oposició una plaça de tenor en la catedral de Sogorb, i el 1790 s'ordenà sacerdot, assolint més tard la càtedra de litúrgia en el Seminari de València, on també aconseguí, a partir del 1820, la de cant pla.
És principalment conegut per la seva petita obra Breve instrucción del canto llano para los alumnos del Seminario sacerdotal y conciliar (Madrid, 1820), la qual conté advertències molt útils i interessants.
Referències
[modifica]- ↑ «Joaquim Gil». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàgs. 33-34 (ISBN 84-239-4526-X)