Joaquim Horta i Massanés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1930  Barcelona |
| Mort | 16 setembre 2013 (82 anys) Barcelona |
| Residència | Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, editor, poeta |
Joaquim Horta i Massanés (Barcelona, 20 de novembre de 1930 − Barcelona, 16 de setembre de 2013) fou poeta, traductor i editor català.[1][2][3]
Nascut en una família d'impressors i editors, Joaquim Horta i Boadella n'era el seu avi, s'especialitzà en art gràfic, dirigint entre 1950 i 1965 les col·leccions Fe de Vida, i Signe, d'assaig i poesia. Va editar els Quaderns de Teatre de l'Associació Dramàtica de Barcelona, amb obres d'autors estrangers, traduïdes per primera vegada al català, i també d'autors del país. El 1955 es dona a conèixer com a poeta amb la publicació de Poemes de la nit. Posteriorment publica diversos poemaris que són recollits en part al volum antològic Home que espera: Selecció de textos (1955-1992). Josep M. Casanovas i Xavier Ribalta han posat veu i música a un bon nombre de les seves peces poètiques i la seva obra ha estat traduïda a l'italià, anglès, francès, neerlandès, castellà i portuguès, entre d'altres. També en destaquen els reculls Paraules per a no dormir (1960), Balanç d'última hora (1974), La finestra de la vuitena planta (1980).[1]
Autor capdavanter en la poesia de compromís social a Catalunya, la seva obra es mou dins els àmbits del realisme social dels anys cinquanta, amb tendències existencialistes i influïda, sobretot pel que fa al seu ideari, per les seves versions del rus Vladímir Maiakovski, de qui tradueix, amb Manuel de Seabra, tant la poesia completa (1981-1983) com el teatre (1984-1989). Així mateix ha traduït Mao Zedong, Ernest Hemingway i Laurent de Brunhoff. També escriu assaig, on destaca l'obra Tres notes sobre poesia i música negra (1959). En aquesta línia, ha treballat en el món de la ràdio, on ha realitzat programes sobre música clàssica i jazz. D'altra banda, cal esmentar la seva col·laboració en mitjans com ara Índice, Inquietud, Bages o El Pont.
Ha estat un home fonamental per a fer possible el món editorial català. Ha estat cap dels departaments de publicacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears, d'on va ser acomiadat per marxista. Posteriorment, va fer-se càrrec del departament de publicacions de l'Ajuntament de Barcelona. Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Joaquim Horta era el pare de l'antropòleg i també poeta Gerard Horta, guanyador del premi Carles Rahola d'assaig, i col·laborador habitual de VilaWeb.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Joaquim Horta i Massanés». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana [Barcelona] [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ «Horta i Massanés, Joaquim». Diccionari de la traducció catalana - Visat, revista digital de literatura i traducció [Consulta: 20 desembre 2023].
- ↑ «Joaquim Horta i Massanés 1930-2013». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) [Consulta: 20 desembre 2023].