Joaquim Prats i Camprubí
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 març 1884 Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) |
Mort | 23 agost 1936 (52 anys) les Fonts (Vallès Occidental) |
Regidor de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat | |
Activitat | |
Ocupació | terratinent |
Partit | Comunió Tradicionalista |
Joaquim Prats i Camprubí (Sant Feliu de Llobregat, 1884 - Les Fonts, 1936) fou un propietari i polític català.
Era fill de Pere Prats Campderrós i Rafaela Camprubí Majó.[1] Des de jove militava en el carlisme i al maig de 1911 havia estat un dels signants d'un manifest carlí en català, publicat en el diari El Correo Catalán, invitant els seus simpatitzants a un aplec tradicionalista a Sant Feliu, on es va produir un enfrontament amb els lerrouxistes en el qual moriren cinc persones.[2]
L'any 1916 va ser nomenat adjunt del Jutjat de Sant Feliu de Llobregat.[3]
Durant la Segona República fou membre de la Junta d'Obra de la parròquia de Sant Feliu pel sosteniment del Culte i Clero amb Joan de Batlle, Josep Ricart i d'altres.[4] Al desembre de 1932 formà part de la junta organitzadora del Nadal del Pobre.[5] L'any següent va contribuir als festeigs del Casal Tradicionalista santfeliuenc per a la Festa Major de la ciutat en honor de Sant Llorenç,[6] i al setembre participà en la peregrinació tradicionalista a Roma[7] que els tradicionalistes van organitzar amb motiu del Jubileu i per a celebrar el centenari del naixement del carlisme.[8]
Es presentà a les eleccions municipals de 1934 a Sant Feliu en la candidatura dels tradicionalistes i la Lliga anomenada "Defensa Ciutadana" amb Joan de Batlle, Jaume Sans i d'altres,[9] i en fou escollit regidor.[10] El 1935 formava part de la Junta del Casal Tradicionalista del Baix Llobregat com a vocal.[11] Al setembre d'aquell any participà en una expedició per Europa organitzada pel diari El Correo Catalán.[12]
Després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, fou assassinat per milicians esquerrans el 23 d'agost de 1936 a la carretera de Terrassa-Martorell, en el terme municipal de Les Fonts,[10] amb tretze santfeliuencs més,[13] la majoria d'ells carlins.[14] Les despulles de tots ells van ser traslladades al cementiri de Sant Feliu cinc anys després, el 23 d'agost de 1941, i foren dipositades en un panteó-mausoleu.[14]
Era casat amb Maria Pahissa, i vivia amb la seva mare vídua, de 77 anys, els seus set fills, entre els 26 i els 6 anys, i dues germanes solteres.[14] Un dels seus fills, Enric Prats Pahissa, va ser un dels ciutadans que el gener de 1939 van donar la benvinguda a Sant Feliu a l'Exèrcit Nacional;[15] es casà amb Dolors Lladó Santacreu, neboda de Rupert i Joan Lladó i Oller. Rafael Prats Pahissa fou sacerdot i rector de l'església de Sant Julià d'Altura a Sabadell.[16] Lluís Prats Pahissa va ser president comarcal de les Joventuts d'Acció Catòlica Espanyola al Baix Llobregat.[17]
Referències
[modifica]- ↑ «Joaquin Leon Luis Prats». Registre de baptisme a FamilySearch.
- ↑ «"50 anys enllà". Un dia de dol: 28 de maig de 1911». Alba, 01-04-1961, pàg. 3.
- ↑ «Noticias del juzgado. Nombramiento de adjuntos». El Faro del Llobregat, 10-06-1916, pàg. 13.
- ↑ «Locals». Espanya Federal, 24-01-1932, pàg. 3.
- ↑ «Una iniciativa digna de tot elogi: El Nadal del Pobre». Espanya Federal, 22-12-1932, pàg. 2.
- ↑ «Al Casal Tradicionalista. La Festa Major d'enguany». Espanya Federal, 15-07-1933, pàg. 3.
- ↑ «Locals». Espanya Federal, 25-09-1933, pàg. 3.
- ↑ «Peregrinación Tradicionalista a Roma». El Siglo Futuro, 20-09-1933, pàg. 1.
- ↑ «Candidatura de "Defensa Ciutadana"». Espanya Federal, 11-01-1934, pàg. 1.
- ↑ «Treball d'organització». Espanya Federal, 15-02-1935, pàg. 3.
- ↑ «Notícies generals». Espanya Federal, 15/09/1935,, pàg. 3.
- ↑ «A la ciutat també perviu una tomba situada al Cementiri Municipal que ret homenatge als “Mártires de Sant Feliu”». fetasantfeliu, 10-01-2011.
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Flavià, Josep «Del temps de la guerra. V. L'execució». Vaivé, 01-04-1987, pàg. 26.
- ↑ El franquisme al Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001, p. 155. ISBN 84-8415-237-5.
- ↑ «Celebración de las Glorias de María 2010». Consell General de Germandats i Confraries de la Arxidiòcesi de Barcelona.
- ↑ «Por dentro y por fuera: Luis Prats Pahissa». Alba, 11-1950, pàg. 6.