Jocs Olímpics d'Estiu de 1906
 | |
| Cerimònia d'obertura | 22 d'abril de 1906 |
|---|---|
| Inaugurats per | Jordi I de Grècia |
| Cerimònia de clausura | 2 de maig de 1906 |
| Comitès participants | 20 |
| Atletes participants | 903 |
| Homes | 883 |
| Dones | 20 |
| Esdeveniments | 78 de 13 esports |
| Estadi Olímpic | Estadi Panathinaiko |
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1906, també anomenats Jocs Intercalats, es van celebrar a la ciutat d'Atenes (Grècia) entre el 22 d'abril i el 2 de maig de 1906. Hi participaren un total de 903 esportistes, entre elles 883 homes i 20 dones, de 21 comitès nacionals.[1] No són oficialment reconeguts com a Jocs Olímpics, tot i que en el seu moment s'organitzaren com a tals, i foren coneguts amb el nom Segons Jocs Olímpics Internacionals a Atenes pel propi COI.[2] Les medalles entregades tampoc són reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional.
Origen i futur
[modifica]Els primers Jocs Intercalats foren organitzats pel Comitè Olímpic Internacional el 1901 com a part d'un nou programa en què es disputarien cada quatre anys, entre els Jocs Internacionals, i que es disputarien a Atenes.[3] En canvi, al baró Pierre de Coubertin no li agradava aquesta idea. Després dels dolents Jocs Olímpics de París 1900 el Comitè Olímpic Internacional donà suport a aquesta nova idea.[4] L'any 1902 era massa proper per organitzar aquests jocs i es decidí que la data ideal seria el 1906.[5][6]
Grècia no fou capaç d'organitzar els jocs de 1910. Per un costat hi havia problemes als Balcans, d'altre, dos anys entre Jocs i Jocs era un període massa curt de temps. La següent oportunitat arribà el 1914, però a la disminució de l'entusiasme inicial s'hi afegí l'esclat de la Primera Guerra Mundial. La següent possibilitat d'organitzar uns nous Jocs Intercalats no arribava fins al 1922. Havia passat massa temps i la idea s'abandonà definitivament.
D'aquesta manera aquests Jocs esdevingueren una excepció dins els Jocs Olímpics. El Comitè Olímpic Internacional, posteriorment, degradà els Jocs passant a ser no oficials i els considerà, simplement, com una celebració del 10è aniversari dels primers Jocs. A pesar d'aquest fet, els Jocs de 1906 van ser claus per mantenir vius els Jocs Olímpics, després dels fracassos de les dues edicions anteriors i la majoria d'innovacions dels Jocs foren acollides pels Jocs Olímpics de Londres 1908.
Comitès participants
[modifica]
Hi participaren un total de 903 esportistes, entre elles 883 homes i 20 dones, de 21 comitès nacionals. Hi participà per primera vegada l'Imperi Otomà (posteriorment Turquia), Creta (única participació), Egipte i el Gran Ducat de Finlàndia (posteriorment Finlàndia); hi deixaren de participar Cuba i Sud-àfrica; i retornaren Bèlgica, Bohèmia, Dinamarca, Itàlia, Noruega, Països Baixos i Suècia.
|
|
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Esports disputats
[modifica]
|
Esports als Jocs Olímpics d'Atenes 1906 |
| Atletisme | Ciclisme | Esgrima | Joc d'estirar la corda | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Lluita | Natació | Rem | Salts | Tennis | Tir | |
Desenvolupament esportiu
[modifica]
Els Jocs Olímpics de 1906 van ser un gran èxit, a diferència del que havia passat el 1900 i el 1904, ja que no s'allargaren durant molts mesos dins el programa d'una Exposició Universal. Foren també els primers jocs en què els atletes hi participaven a través dels respectius Comitès Nacionals, i no, com havia ocorregut anteriorment, on molts atletes passaven per allí i decidien participar-hi. També foren els primers amb una cerimònia d'obertura a part i amb la desfilada dels atletes amb els respectius Comitès Nacionals. També s'introduí la cerimònia de cloenda o l'alçament de les banderes dels guanyadors.
Entre les proves incloses als jocs cal destacar el llançament de javelina i el pentatló.
- Ray C. Ewry guanyà, de nou, les dues proves disputades de salt sense cursa.
- Paul Pilgrim guanyà els 400 i els 800 metres llisos en atletisme.
- El canadenc Billy Sherring visqué dos mesos a Grècia per adaptar-se a les condicions locals i guanyà, sorprenentment, la marató. El príncep Jordi II de Grècia l'acompanyà durant la volta final.
- Finlàndia debutà en aquests jocs i guanyà la seva primera medalla d'or en llançament de disc amb Verner Järvinen.
- Peter O'Connor d'Irlanda guanyà la medalla d'or en triple salt i la de plata en salt d'allargada. L'atleta participava com a britànic, i en protesta, escalà el pal de la bandera i hi posà la irlandesa.
Medalles
[modifica](País amfitrió ressaltat.)
| Jocs Olímpics d'estiu de 1906 |
| ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Posició | País | 
|
|
|
Total |
| 1 |  França
|
15 | 9 | 16 | 40 |
| 2 | .svg){kind=small} Estats Units
|
12 | 6 | 6 | 24 |
| 3 | .svg){kind=small} Grècia[a]</ref>
|
8 | 13 | 13 | 34 |
| 4 | .svg){kind=small} Regne Unit
|
8 | 11 | 5 | 24 |
| 5 | .svg){kind=small} Itàlia
|
7 | 6 | 3 | 16 |
| 6 |  Suïssa
|
5 | 6 | 4 | 15 |
| 7 | .svg){kind=small} Alemanya
|
4 | 6 | 5 | 15 |
| 8 |  Noruega
|
4 | 2 | 1 | 7 |
| 9 |  Àustria
|
3 | 3 | 3 | 9 |
| 10 |  Dinamarca
|
3 | 2 | 1 | 6 |
- ↑ La medalla de bronze de l'equip de Salònica a l'esport de futbol fou guanyada per grecs que representaven a Grècia, tot i que la ciutat pertanyia en aquell temps a l'Imperi Otomà.
Medallistes més guardonats
[modifica]- Categoria masculina
| Nom | CON | Disciplina |
|
|
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Martin Sheridan | Estats Units |
Atletisme | 2 | 3 | 0 | 5 |
| Léon Moreaux |  França |
Tir olímpic | 2 | 1 | 2 | 5 |
| Louis Richardet |  Suïssa |
Tir olímpic | 3 | 1 | 0 | 4 |
| Gustav Casmir | Imperi Alemany |
Esgrima | 2 | 2 | 0 | 4 |
| Eric Lemming |  Suècia |
Atletisme Joc d'estirar la corda |
1 | 0 | 3 | 4 |
- Categoria femenina
| Nom | CON | Disciplina |
|
|
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Sophia Marinou | Grècia |
Tennis | 0 | 2 | 0 | 2 |
Referències
[modifica]- ↑ «1906 Athina Summer Games». Sports Reference. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 29 gener 2014].
- ↑ Journal of Olympic History, Volume 10, December 2001/January 2002, The 2nd International Olympic Games in Athens 1906, by Karl Lennartz Arxivat 15 May 2012 a Wayback Machine.
- ↑ Walsh, Philip. Brill's Companion to the Reception of Aristophanes (en anglès). Brill, 2016, p. 245. ISBN 978-9004324657.
- ↑ Hirthler, George. «Celebrating Pierre de Coubertin: the French genius of sport who founded the modern Olympic Games – Olympic News» (en anglès). International Olympic Committee, 03-09-2019. [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Koulouri, Christina «The Inside View of an Outsider: Greek Scholarship on the History of the Olympic Games». Journal of Sport History, vol. 32, 2, 2005, pàg. 217–228. ISSN: 0094-1700. JSTOR: 43610398.
- ↑ John E. Findling, Kimberly D. Pelle. Encyclopedia of the modern Olympic movement. Greenwood Press, 2004, p. 45. ISBN 978-0313322785.[Enllaç no actiu]
