Jocs de guerra (pel·lícula)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Jocs de guerra[1] (títol original en anglès: WarGames) és una pel·lícula estatunidenca de 1983, dels gèneres thriller i ciència-ficció, dirigida per John Badham. Protagonitzada per Matthew Broderick, Ally Sheedy i John Wood. Ha estat doblada al català.[1]
El guió escrit per Lawrence Lasker i Walter F. Parkes està ambientat en els últims anys de la Guerra freda i explica la història d'un jove hacker que intenta infiltrar-se en sistemes aliens per simple curiositat.
Argument
[modifica]Durant un simulacre sorpresa d'un atac nuclear, molts operadors de l'Ala estratègica de míssils de la Força Aèria dels Estats Units no es mostren disposats a girar la clau necessària per llançar un atac amb míssils. Aquestes negatives convencen a John McKittrick (Dabney Coleman) i altres enginyers de sistemes en el NORAD que els centres de control de llançament de míssils han de ser automatitzats, sense intervenció humana. El control se cedeix a un superordinador del NORAD, anomenat WOPR (War Operative Plan Response) i que està programat per realitzar contínuament simulacions militars i aprendre amb el temps.
David Lightman (Matthew Broderick) és un estudiant brillant, però sense motivació, d'una escola de secundària de Seattle i hacker. Després de rebre una mala qualificació a l'escola, utilitza la seva microcomputadora IMSAI 8080 per introduir-se en el sistema informàtic de l'escola. A continuació, canvia la seva nota i fa el mateix amb la seva amiga i companya de classe Jennifer Mack (Ally Sheedy). Més tard, en anar marcant tots els números telefònics de Sunnyvale, Califòrnia, per trobar nous jocs d'ordinador que anaven a ser presentats, un equip, que no s'identifica, intriga David. En l'equip es troba una llista de jocs, començant amb jocs generals d'estratègia: els escacs, dames, backgammon i el pòquer i després passen a títols: a "Escenari global biotòxic i guerra química" i "Guerra Mundial termonuclear", però no pot seguir endavant. Dos amics hackers li expliquen el concepte d'una porta posterior i suggereixen el rastreig de Falken del que es fa referència en "Laberint de Falken", el primer joc de la llista. David descobreix que Stephen Falken és un investigador d'intel·ligència artificial, i endevina correctament que el nom del seu fill mort "Joshua" és la contrasenya de porta posterior.[2]
Repartiment
[modifica]- Matthew Broderick: David Lightman
- Dabney Coleman: Dr. John McKittrick
- John Wood: Dr. Stephen Falken i la veu de Joshua/WOPR
- Ally Sheedy: Jennifer Mack
- Barry Corbin: General Jack Beringer
- Juanin Clay: Pat Healy
- Dennis Lipscomb: Watson
- Joe Dorsey: Coronel Joe Conley
- Michael Ensign: Ajudant de Beringer
- Michael Madsen: 1r tinent Steve Phelps
- Alan Blumenfeld: Mr. Liggett
- Maury Chaykin: Jim Sting
- Eddie Deezen: Malvin
- Art LaFleur: Guard Gainsburg
- Stack Pierce: Airman
- Stephen Lee: Sergent Schneider
Comentaris
[modifica]Malgrat el temps passat, la pel·lícula segueix mantenint atractiu en ser una de les primeres obres cinematogràfiques a mostrar una primitiva i emergent internet, amb els seus mòdems telefònics i les seves pantalles de fòsfor repletes de línies de comandes. Molt vinculat a tot això està la figura del hacker, perfectament encarnat en Matthew Broderick i el protagonisme subjacent en la computadora totpoderosa, prototip de les perilloses intel·ligències artificials: el Skynet de Terminator que vindria tan sols un any després.
Curiositats
[modifica]- La computadora que usava David a la seva habitació era un IMSAI 8080
- El decorat del NORAD va ser el més car fins a aquella data. Va costar un milió de dòlars.
- La productora va haver d'instal·lar una màquina recreativa d'Atari Galaga i una altra de Coleco Galaxian a la casa de Matthew Broderick perquè aquest practiqués per a una escena.
- La pel·lícula va inspirar el joc DEFCON.
- En el llibre Ready Player One, de l'escriptor Ernest Cline, una de les endevinalles a completar per part del protagonista del llibre és recrear amb exactitud tota l'actuació de Matthew Broderick en aquesta pel·lícula
- D'aquesta pel·lícula va sortir una frase que feia clares al·lusions a la guerra freda i que es va fer famosa en l'època:
« | Estrany joc. L'únic moviment per guanyar és no jugar. (A strange game. The only winning move is not to play.) |
» |
— WOPR |
Premis i nominacions
[modifica]Any | Categoria | Persona | Resultat |
---|---|---|---|
1983 | Millor guió original | Lawrence
|
Candidats |
1983 | Millor fotografia | William A. Fraker | Candidat |
1983 | Millor so | Michael J.
|
Candidats |
BAFTA 1983
[modifica]Any | Categoria | Persona | Resultat |
---|---|---|---|
1983 | Millor so | Willie D.
|
Guanyadors |
1983 | Millors efectes especials | Joe Digaetano | Candidat |
1983 | Millor direcció artística | James J. Murakami | Candidat |
- 1984
- Premis Saturn a la Millor pel·lícula de ciència-ficció.
- Premis Saturn al Millor guió.
- Premis Saturn al Millor actor.
- Premis Saturn a la Millor actriu.
- Premis Saturn al Millor actor de repartiment.
- Premi Hugo a la millor representació dramàtica.
- Premis del Sindicat de Guionistes d'Amèrica.
- Premis Joves Artistes de l'any.
- Premi Eddie al Millor muntatge
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 esadir.cat. Jocs de guerra. esadir.cat.
- ↑ «WarGames». The New York Times.