Vés al contingut

Jofré V d'Anjou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJofré V d'Anjou
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1113 Modifica el valor a Wikidata
Angers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 1151 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Château-du-Loir (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Le Mans Modifica el valor a Wikidata
Duc de Normandia
Comte d'Anjou
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Duc
Comte d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMatilde d'Anglaterra (1128 (Gregorià), 1128 (Gregorià)–1151 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAdelaida d'Angers Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria de Shaftesbury
 ()
Hamelin de Warenne
 () Adelaida d'Angers
Enric II d'Anglaterra
 () Matilde d'Anglaterra
Jofré VI d'Anjou
 () Matilde d'Anglaterra
Guillem X de Poitiers
 () Matilde d'Anglaterra
Emma d'Anjou
 () Matilde d'Anglaterra Modifica el valor a Wikidata
ParesFolc V d'Anjou Modifica el valor a Wikidata  i Ermengarda de Maine Modifica el valor a Wikidata
GermansSibil·la d'Anjou
Matilde d'Anjou
Amalric I de Jerusalem
Elies II de Maine
Balduí III de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8143822 Modifica el valor a Wikidata

Jofré V d'Anjou (24 d'agost de 1113 -7 de setembre de 1151) era fill de Folc V el Jove, comte d'Anjou (i rei de Jerusalem), i d'Eremburga del Maine.

El 1129 va rebre del seu pare els comtats d'Anjou, Maine i Turena. El 17 de juny de 1124 es va casar amb Matilde d'Anglaterra, filla i hereva d'Enric I d'Anglaterra, viuda de l'emperador Enric V d'Alemanya.

Primer va fer front a una revolta de senyors encapçalada per Lisard senyor de Sable i Guiu IV de Laval. Va entrar al Thouars i va obligar el vescomte Aimeric VI a sotmetre's. També es van sotmetre els senyors de Blaison, Parthenay i Mirabeau. Finalment Peloquin senyor de l'Ile Bouchard també es va sotmetre.

Enric I va morir el 1135 però la corona d'Anglaterra i el ducat de Normandia van passar a Esteve de Blois tot i les reclamacions de Jofré, que va atacar Normandia i va conquerir Lisieux el 1136, però va ser ferit i després va seguir una treva.

A partir del 1141 va iniciar la conquesta de Normandia que es va produir en tres anys. El 1144 fou reconegut per tots els senyors.

El 1145 el seu germà Elies es va revoltar reclamant el comtat del Maine i va ser fet presoner i va morir engarjolat (15 de gener de 1151). També va sotmetre al senyor de Montreuil-Bellay, Girau de Berlai. El 1150 va cedir el ducat al seu fill Enric. L'agost del 1151, per mitjà d'un tractat, va cedir el Vexin normand al rei de França.

Va morir a Chateau du Loir el 7 de setembre de 1151 i el va succeir el seu fill gran Enric I (Enric II d'Anglaterra) nascut el 5 de maig de 1133.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Jofré II Ferreol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Folc IV el Tauró
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Folc III Nerra
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermengarda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Folc V el Jove
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Simó I de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Bertrada de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Agnès d'Evreux
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Jofré V d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Elies I de Maine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Eremburga
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Matilda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Precedit per:
Ermengarda i Folc V
Comte del Maine
1129 - 1151
Succeït per:
Enric II