Ladislau II Jagelló

Ladislau II Jagelló

Nom original	(pl) Władysław II Jagiełło
Biografia
Naixement	1362 Vílnius (Lituània)
Mort	1r juny 1434 (71/72 anys) Jagiellonian Gord (Ucraïna) (en)
Sepultura	catedral de Wawel
Rei de Polònia
4 març 1386 (Gregorià) – 1r juny 1434 (Gregorià)
Dades personals
Religió	Catolicisme i mitologia lituana
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Conflicte	guerra polonesa-lituana-teutònica
Participà en
5 novembre 1414	Concili de Constança
Altres
Títol	Gran duc de Lituània
Família	Dinastia Jagelló, Gedimínides i Family of Algirdas (en)
Cònjuge	Sofia de Halshany (1422–1434), mort de la persona Elisabet Granowska (1417–1420), mort del cònjuge Anna de Celje (1402–1416), mort del cònjuge Eduvigis de Polònia (1386, 1399–), mort del cònjuge
Fills	Elisabet Bonifacia de Polònia  () Eduvigis de Polònia Eduvigis Jagelló  () Anna de Celje Ladislau de Varna  () Sofia de Halshany Casimir IV Jagelló  () Sofia de Halshany
Pares	Algirdas   i Uliana de Tver
Germans	Agrypina de Lituània Alexandra de Lituània Švitrigaila Lengvenis Kaributas Dmitri I Starshy Karigaila Feodor Olgerdovich Vygantas Skirgaila Andréi de Pólotsk Helen de Lituània Eduviges de Lituània Maria Jagiellon
Parents	Vytautas, cosí germà patern
Cronologia
18 febrer 1386	matrimoni (catedral de Wawel)
15 febrer 1386	baptisme (catedral de Wawel)

Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.

Va néixer pagà però, amb l'objectiu de contreure matrimoni amb la reina de Polònia Eduvigis I, el 1386 es va convertir al catolicisme i va ser batejat amb el nom de Ladislau (Władysław) a Cracòvia; es va casar llavors amb la jove reina Eduvigis i va ser coronat rei de Polònia com a Ladislau II Jagelló. El 1387 va convertir Lituània al cristianisme. El seu regnat en solitari a Polònia va començar el 1399, a la mort de la reina Eduvigis, i va durar trenta-cinc anys més, marcant el començament de la unió polonesa-lituana. Va ser fundador de la dinastia Jagelló polonesa, que porta el seu nom i que anteriorment es coneixia també com a dinastia gemínida al Gran Ducat de Lituània. La dinastia Jagelló va governar Polònia i Lituània fins al 1572, i va ser una de les més influents de la baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna a l'Europa central i oriental. Durant el seu regnat, l'estat polonès-lituà va ser el més gran del món cristià.

Ladislau II Jagelló va ser l'últim senyor pagà de la Lituània medieval. Va ostentar el títol de Didysis Kunigaikštis. Després d'obtenir el ceptre polonès, gràcies a la Unió de Krewo, la unió polonesa-lituana va haver d'enfrontar-se al poder creixent dels cavallers teutònics. La victòria de Ladislau a la batalla de Grunwald el 1410, seguida de la Pau de Thorn, va assegurar les fronteres poloneses i lituanes i va marcar el començament de la puixança de l'aliança polonesa-lituana a Europa. En temps de Ladislau, Polònia es va expandir i va iniciar l'anomenada «Edat daurada» del país.

Guerres civils

Article principal: Guerra Civil Lituana (1381-84)

La Guerra Civil Lituana es va desfermar el 1381 després de la signatura de Jogaila, Gran Duc de Lituània amb l'Orde Teutònic del Tractat de Dovydiškes, una aliança dirigida contra el seu oncle Kęstutis, pare de Vitautas, entre els cosins Jogaila i Vitautas. Kęstutis va aconseguir prendre el poder al Gran Ducat, però va ser traït pels partidaris de Jogaila, i durant les negociacions per a una treva, Kęstutis i Vitautas van ser arrestats i tancats al castell de Krev. Kęstutis moriria en el castell una setmana després, però Vitautas va aconseguir escapar i es va aliar amb els Cavallers Teutònics. A continuació les dues forces saquejar les terres lituanes. Finalment els primers es reconciliaran per la necessitat de Jogaila d'obtenir estabilitat interna de cara a les negociacions amb el Gran Ducat de Moscou i el Regne de Polònia per a una possible cristianització de Lituània.

L'Orde Livonià s'establí a Riga el 1202, i els cavallers teutons arribaren a Cúlmerland en la dècada del 1230. Prèviament conqueriren els assentaments d'altres tribus veïnes de la regió del Bàltic, i durant els següents cent anys els cavallers croats organitzaren anualment expedicions destructives, però sense gaires resultats: les regions frontereres de Samogítia i Sudòvia s'anaren despoblant i els croats només conqueriren territori de ningú. El Gran Ducat acceptà convertir-se al cristianisme el 1386 quan Ladislau II Jagelló fou batejat per un sacerdot polonès, com a part de l'acord matrimonial amb Eduvigis, després del qual fou coronat rei de Polònia.

La guerra no aconseguiria dirimir la lluita de poder, ja que es reprendria el 1389, fins que es va resoldre el 1392 amb el Pacte d'Ostrów. Després de més de deu anys de lluita, Vitautas el Gran es convertiria en Gran Duc de Lituània i governaria el país en el seu nom durant 38 anys amb una certa independència de Jogaila, que tenia el títol de Duc Suprem de Lituània.

Rei de Polònia

Ladislau II Jagelló es va convertir al cristianisme i el 1386 es va casar amb Eduvigis de Polònia, d'11 anys, la segona dels governants angevins de Polònia, i així es converteix en Rei de Polònia, fundant la dinastia Jagelló.

A l'època, s'anomenava el Rei Ladislau, sense un nombre ordinal, però els historiadors posteriors l'han catalogat com Ladislau II (de Polònia), V (de Lituània) o de vegades Ladislau II Jagelló de Polònia i Lituània.

Galeria d'imatges

• 
  Ladislau II Jagelló pintat per Jan Matejko
• 
  Ladislau II Jagelló en una pintura de Ksawery Pillati de 1888
• 
  Pintura del segle XVII de Ladislau II Jagelló i Jadwiga de Polònia de Tommaso Dolabella
• 
  King Jagiello Monument, monument a Central Park, Nova York
• 
  Grunwald Monument, monument a Cracòvia

Bibliografia

• Bideleux, Robert. A History of Eastern Europe: Crisis and Change. Routledge, 1998. ISBN 978-0-415-16111-4. 
• Bojtár, Endre. Foreword to the Past: A Cultural History of the Baltic People. Budapest: Central European University Press, 2000. ISBN 978-963-9116-42-9. 
• Christiansen, Eric. The Northern Crusades (en anglès). 2. Penguin Books, 1997. ISBN 978-0-14-026653-5. 
• Delbrück, Hans. The Barbarian Invasions: History of the Art of War. University of Nebraska Press, 1990. ISBN 978-0-8032-6447-2. 
• Deveike, Jone «The Lithuanian Diarchies». The Slavonic and East European Review, 28, 71, 1950, pàg. 392-405.
• Długosz, Jan. The Annals of Jan Dlugosz. translated and abridged by Maurice Michael. IM Publications, 1997. ISBN 978-1-901019-00-1. 
• Drabina, Jan «Die Religionspolitik von König Wladyslaw Jagiello im polnisch-litauischen Reich in den Jahren 1385–1434» (en alemany). Zeitschrift für Ostforschung, 43, 2, 1994, pàg. 161-173. ISSN: 0044-3239.
• Dvornik, Francis. The Slavs in European History and Civilization. Rutgers University Press, 1992. ISBN 978-0-8135-0799-6. 
• Frost, Robert I. The Oxford History of Poland-Lithuania, Volume I: The Making of the Polish-Lithuanian Union, 1385–1567 (en anglès). Oxford University Press, 2015. ISBN 978-0-19-820869-3. 
• Gromada, Thaddeus V. «Oscar Halecki's Vision of Saint Jadwiga of Anjou» (en anglès). The Polish Review. The Polish Institute of Arts and Sciences of America, XLIV, 4, 1999, pàg. 433-437.
• Halecki, Oscar. Jadwiga of Anjou and the Rise of East Central Europe (en anglès). Polish Institute of Arts and Sciences of America, 1991. ISBN 0-88033-206-9. 
• Housley, Norman. The Later Crusades 1274–1580: From Lyons to Alcazar. Oxford University Press, 1992. ISBN 978-0-19-822136-4. 
• Ivinskis, Zenonas. Lietuvos istorija iki Vytauto Didžiojo mirties (en lituà). Roma: Lietuvių katalikų mokslo akademija, 1978. Plantilla:LCC. 
• Jakštas, J. Jogaila (en lituà). Kaunas: redagavo A. Šapoka, 1935. 
• Jasienica, Paweł. Polska Jagiellonów (en polonès). Varsòvia: Państwowy Instytut Wydawniczy, 1988. ISBN 978-83-06-01796-0. 
• Jurzak, Ryszard. «Władysław II Jagiełło». Dynastic Genealogy, 2006. [Consulta: 27 setembre 2006].
• Karwasińska, Jadwiga. Lites ac res gestae inter Polonos Ordinemque Cruciferorum. Varsòvia: Bibliotheca Cornicensis, 1935. 
• Jučas, Mečislovas. The Battle of Grünwald (en anglès). Vilna: National Museum Palace of the Grand Dukes of Lithuania, 2009. ISBN 978-609-95074-5-3. 
• Kiaupa, Zigmantas; Jūratė Kiaupienė, Albinas Kunevičius. The History of Lithuania Before 1795. English. Vilna: Lithuanian Institute of History, 2000. ISBN 9986-810-13-2. 
• Kłoczowski, Jerzy. A History of Polish Christianity. Cambridge University Press, 2000. ISBN 978-0-521-36429-4. 
• Kosman, Marceli. Drogi zaniku pogaństwa u Bałtów (en polonès). Breslavia: Zakład Narodowy im. Ossolińskich, 1976. 
• Kosman, Marceli. Jagiełło królem Polski: z dziejów unii Polski i Litwy (en polonès). Varsòvia: Wydawnictwa Szkolne i Pedagogiczne (WSiP), 1987. ISBN 978-83-02-03292-9. 
• Krzyżaniakowa, Jadwiga. Władysław II Jagiełło (en polonès). 2. Breslavia: Zakład Narodowy im. Ossolińskich, 2006. ISBN 83-04-04778-0. OCLC 77512040. 
• Kuczynski, Stephen M. The Great War with the Teutonic Knights in the years 1409–1411 (en anglès). Ministry of National Defence, 1960. OCLC 20499549. 
• Lukowski, Jerzy. A Concise History of Poland. Cambridge University Press, 2001. ISBN 978-0-521-55917-1. 
• Magocsi, Paul Robert. A History of Ukraine. University of Toronto Press, 1996. ISBN 978-0-8020-7820-9. 
• Meyendorff, John. Byzantium and the Rise of Russia. Crestwood, Nueva York: Vladimir's Seminary Press, 1989. ISBN 978-0-88141-079-2. 
• Mickūnaitė, Giedrė. «From Pamphlet to Origin Theory». A: The Medieval Chronicle: Proceedings of the 2nd International Conference on the Medieval Chronicle. Amsterdam: Rodopi, 1999. ISBN 978-90-420-0834-2. 
• Mickūnaitė, Giedrė. Making a Great Ruler: Grand Duke Vytautas of Lithuania (en anglès). Central European University Press, 2006. ISBN 978-963-7326-58-5. 
• O'Connor, Kevin. A History of the Baltic States. Greenwood Press, 2003. ISBN 978-0-313-32355-3. 
• Plokhy, Serhii. The Origins of the Slavic Nations: Premodern Identities in Russia, Ukraine, and Belarus. Cambridge University Press, 2006. ISBN 978-0-521-86403-9. 
• Rogalski, Leon. Dzieje Krzyżaków (History of the Teutonic Knights) (en polonès). Varsòvia: Samuel Orgelbrand, 1846. 
• Rowell, S. C.. «Baltic Europe». A: The New Cambridge Medieval History VI. Cambridge University Press, 2000. ISBN 978-0-521-36290-0. 
• Rowell, S. C.. Lithuania Ascending: A Pagan Empire Within East-central Europe, 1295–1345. Cambridge University Press, 1994. ISBN 978-0-521-45011-9. 
• Sedlar, Jean W. East Central Europe in the Middle Ages, 1000–1500. Seattle: University of Washington Press, 1994. ISBN 978-0-295-97290-9. 
• Śląsk w polityce Piastów (en polonès). Polska Piastów, 2005 [Consulta: 9 agost 2006].  Arxivat 2006-10-18 a Wayback Machine.
• Sruogienė-Sruoga, Vanda «Jogaila (1350–1434)». Lituanus: Lithuanian Quarterly Journal of Arts and Sciences, 33, 4, 1987. Arxivat de l'original el 2020-09-20 [Consulta: 17 abril 2021].
• Stone, Daniel Z. The Polish-Lithuanian State, 1386–1795. Seattle: University of Washington Press, 2001. ISBN 978-0-295-98093-5. 
• Tęgowski, Jan. Pierwsze pokolenia Giedyminowiczow (en polonès). Poznań-Breslavia: Wydawn. Historyczne, 1999. ISBN 978-83-913563-1-9. 
• Turnbull, Stephen. Tannenberg 1410: Disaster for the Teutonic Knights. Osprey, 2003. ISBN 978-1-84176-561-7. 
• Turnbull, Stephen. Crusader Castles of the Teutonic Knights (2): Baltic Stone Castles 1184–1560. Osprey Publishing, 2004. ISBN 978-1-84176-712-3. 
• Turnbull, Stephen. The Hussite Wars: 1419–36. Osprey Publishing, 2004. ISBN 978-1-84176-665-2. 
• Urban, William. Tannenberg and After: Lithuania, Poland and the Teutonic Order in Search of Immortality. Revised. Chicago: Lithuanian Research and Studies Center, 2003. ISBN 978-0-929700-25-0. 

Precedit per: Algirdas	Gran Duc de Lituània 1377-1381	Succeït per: Kęstutis
Precedit per: Kęstutis	Gran Duc de Lituània 1382-1392	Succeït per: Vitautas el Gran
Precedit per: nou títol	Duc Suprem de Lituània 1392-1434	Succeït per: extingit
Precedit per: Eduvigis de Polònia	Rei de Polònia 1386-1434 (amb Eduvigis de Polònia)	Succeït per: Ladislau de Varna