Johann Schweigger
| |||
| Nom original | (de) Johann Salomo Christoph Schweigger  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 8 abril 1779 Erlangen (Alemanya) | ||
| Mort | 6 setembre 1857 (78 anys) Halle (Alemanya) | ||
| Residència | Província de Saxònia | ||
| Formació | Universitat d'Erlangen-Nuremberg | ||
| Director de tesi | Georg Friedrich Hildebrandt, Karl Christian von Langsdorf, Johann Tobias Mayer, Georg Friedrich Hildebrandt i Franz August Wolf (en)  | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Bayreuth Erlangen Halle | ||
| Ocupació | físic, inventor, professor d'universitat, matemàtic, químic, filòsof | ||
| Ocupador | Universitat d'Erlangen-Nuremberg Universitat de Halle | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Rudolf Clausius | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Wilhelm Weber, Wilhelm Gottlieb Hankel, Rudolf Clausius i Wilhelm Gottlieb Hankel | ||
| Família | |||
| Germans | August Friedrich Schweigger | ||
Johann Schweigger (alemany: Johann Salomo Christoph Schweigger) (Erlangen, 8 d'abril de 1779 - Halle, 6 de setembre de 1857),[1] va ser un químic alemany, físic i professor de matemàtiques nascut a Erlangen.
J.S.C. Schweigger era fill de Friedrich Christian Lorenz Schweigger, professor de teologia a Erlangen (1786 fins a la seva mort el 1802). Va estudiar filosofia a Erlangen. El seu doctorat va involucrar la qüestió homèrica revifada en aquell moment per Friedrich August Wolf. Johann Tobias Mayer, Georg Friedrich Hildebrandt i Karl Christian von Langsdorf el van convèncer per canviar-se a la física i la química i va impartir classes sobre aquests temes a Erlangen fins al 1803 abans de prendre posició de professor de l'escola a [...] [Bayreuth] i en 1811 a Nuremberg. Durant els anys 1816-1819 va ser nomenat professor de filosofia a Erlangen ensenyant física i química. 1816 va ser elegit membre de l'Acadèmia de Ciències Leopoldina. 1819 es va traslladar a la universitat de Halle (Halle).[2]
El 1820 va construir el primer galvanòmetre sensible, nomenant-lo després de Luigi Galvani. Va crear aquest instrument, acceptable per a la mesura real, així com per a la detecció de petites quantitats de corrent elèctric, envoltant una bobina de filferro al voltant d'un compàs graduat. L'instrument es deia inicialment multiplicador.[3]
És el pare de Karl Ernst Theodor Schweigger i va adoptar un dels seus estudiants, Franz Wilhelm Schweigger-Seidel com el seu propi fill.
Treballs escrits
[modifica]- Einleitung in die Mythologie auf dem Standpunkte der Naturwissenschaft, Halle (1836) - Introducció a la mitologia, des del punt de vista de ciències naturals.
- Über naturwissenschaftliche Mysterien in ihrem Verhältnis zur Litteratur des Altertums, Halle (1843) - Implicació de misteris científics en la seva relació amb la literatura de l'antiguitat.
- Über das Elektron der Alten, Greifswald (1848). Sobre l'electró del passat.
- Über die stöchiometrischen Reihen, Halle (1853). Sobre la estequiometria, sèrie. Publicacions copiades a partir d'un article equivalent a la Wikipedia alemanya.
Referències
[modifica]- ↑ Asimov, Isaac. «Schweigger, Johann Salomo Christoph». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 226. ISBN 8429270043.
- ↑ Carl Friedrich Philipp von Martius; Denkrede auf Johann Salomo Christoph Schweigger: Gehalten in der öffentlichen Sitzung der Königl. Bayer. Akademie der Wissenschaften am 28. de novembre de 1857; en alemany; es pot recuperar en línia a: www.digitale-sammlungen.de
- ↑ «Schweigger Multiplier – 1820». National High Magnetic Field Laboratory. [Consulta: 17 octubre 2017].
- J. S. C. Schweigger: El seu romanticisme i la seva teoria elèctrica cristal·lina de la matèria de H. A. M. Snelders (1971)
Enllaços externs
[modifica]