Wilhelm Weber

Wilhelm Eduard Weber

Biografia
Naixement	24 octubre 1804 Wittenberg (Alemanya)
Mort	23 juny 1891 (86 anys) Göttingen (Alemanya)
Sepultura	Stadtfriedhof de Göttingen 51° 31′ 50″ N, 9° 54′ 31″ E
Catedràtic
Dades personals
Residència	Regne de Prússia
Formació	Universitat de Halle
Tesi acadèmica	Leges oscillationis oriundae si duo corpora diversa celeritate oscillantia ita conjunguntur ut oscillare non possint nisi simul et synchronice (1827)
Director de tesi	Johann Salomo Christoph Schweigger
Es coneix per	Electrodinàmica
Activitat
Camp de treball	Física
Lloc de treball	Leipzig
Ocupació	Física
Organització	Universitat de Halle Universitat de Göttingen Universitat de Leipzig
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències (membre estranger) (1863–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1850–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre estranger) (1849–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1846–1849) Acadèmia de les Ciències de Torí (1828–) Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de Rússia Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Alumnes	Gottlob Frege
Influències	Carl Friedrich Gauß
Obra
Estudiant doctoral	Ernst Abbe Friedrich Kohlrausch Theodor Reye Eduard Riecke
Premis
Medalla Copley (1859)
Signatura

Wilhelm Eduard Weber (Wittenberg, 24 d'octubre de 1804 - Göttingen, 23 de juny de 1891), fou un físic alemany. Juntament amb Carl Friedrich Gauss va ser inventor del primer telègraf electromagnètic, el 1822. La unitat del flux magnètic en el Sistema Internacional, el Weber, (símbol: Wb) fou batejada en honor seu.

Biografia

Wilhelm va néixer a Saxònia-Anhalt, on el seu pare, Michael Weber, era professor de teologia. Wilhelm era el segon germà de tres, tots ells amb grans aptituds per a les ciències. Després de la dissolució de la Universitat de Wittenberg, el seu pare fou destinat a Halle, l'any 1815. Després dels seus estudis allà, entrà a la universitat i estudià filosofia natural, on destacà pel seu treball original i innovador. Després de doctorar-se i convertir-se en professor adjunt, fou nomenat Professor Extraordinari de filosofia natural a la mateixa Halle.

L'any 1831, mitjançant la recomanació del seu amic Carl Friedrich Gauss, es traslladà a Göttingen (on Gauss ja era director de l'observatori astronòmic) per a exercir com a professor de física malgrat els seus 27 anys. Les seves lliçons són recordades com a interessants, instructives i suggestives. El mateix Weber però, creia que aquelles lliçons, malgrat ser il·lustrades amb gràfics i dibuixos, eren simples texts, de forma que animava als seus estudiants a dur a terme experiments i aplicar-los més enllà del laboratori. D'aquesta forma, pretenia generar un coneixement complet de la física, i autoritzava als seus alumnes a fer ús del laboratori sense necessitat de pagar-lo a banda, tal com es feia a l'època.

Quan tenia 20 anys i encara era estudiant, Wilhelm havia escrit amb el seu germà Ernst Heinrich Weber un llibre titulat Teoria ondulatòria i fluïdesa, que donà als seus autors una considerable reputació. Tot i això, Wilhelm s'inclinava més per l'acústica i escrigué força escrits sobre el tema. Algunes publicacions que mostraren els seus escrits van ser Poggendorffs Annalen, el Jahrbücher für Chemie und Physik de Schweigger, i el diari musical de l'època Carcilia. Un altre estudi realitzat amb els seus germans Ernst i Eduard, En Mechanik Der Menschlichen Gerverzeuge, (El mecanisme de caminar humà), publicat el 1836, analitzà els detalls del moviment humà i el bipedisme, així com les tensions i els esforços que suporten tendons i músculs.

Després de ser apartat del seu treball per part del govern de Hannover i a causa de les seves opcions polítiques liberals, Wilhelm es dedicà a viatjar. Així, visità diversos països europeus, entre ells Anglaterra, i s'instal·là posteriorment a Leipzig, on exercí de professor de física entre 1843 i 1849. Aquest darrer any tornà a Göttingen.

Un dels seus treballs més importants fou l'Atlas des Erdmagnetismus (Atlas del Geomagnetisme), que escrigué en col·laboració amb Gauss. L'obra està formada per diversos mapes magnètics de la Terra, que van causar força interès entre les diferents potències del moment per tal de construir "observatoris magnètics". L'any 1864, i també col·laborant amb Gauss, publicà Mesures Proporcionals Electromagnètiques, on exposa un sistema de mesures absolutes per als corrents elèctrics que s'ha convertit en la base de les mesures actuals.

Finalment, Weber va morir a Göttingen amb 86 anys.

Bibliografia

• Assis, André Koch Torres. Weber’s Electrodynamics (en anglès). Springer, 1994. ISBN 978-90-481-4471-6. 
• Fye, W. Bruce «Ernst, Wilhelm, and Eduard Weber» (en anglès). Clinical Cardiology, Vol. 23, Num. 9, 2000, pàg. 709-710. DOI: 10.1002/clc.4960230915. ISSN: 1932-8737.
• Gupta, S.V.. Units of Measurement: Past, Present and Future. International System of Units (en anglès). Springer, 2010. ISBN 978-3-642-00737-8. 
• Jackson, Myles W. «Physics and music in nineteenth-century Prussia: Wilhelm Eduard Weber and precision measurement» (en anglès). Interdisciplinary Science Reviews, Vol. 31, Num. 4, 2006, pàg. 307-322. DOI: 10.1179/030801806X113801.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wilhelm Weber» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Woodruff, A.E. «Weber, Wilhelm Eduard». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 setembre 2016].