Johannes Nider
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1380 Isny im Allgäu (Alemanya) |
| Mort | 13 agost 1438 (57/58 anys) Nuremberg (Alemanya) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, professor d'universitat, sacerdot catòlic |
| Ocupador | Universitat de Viena |
| Professors | Franz von Retz (en)  |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Cronologia | |
| 14 desembre 1431-gener 1449 | Council of Basel (en)
|
Johannes Nider (Isny im Allgäu, 1380 - Colmar, 13 d'agost de 1438), fou un frare dominicà alemany.
Biografia
[modifica]Desenvolupà un important paper en el Concili de Basilea. Fou un escriptor i polemista prolífic, autor de diversos tractats d'argument religiós.
Entrà a l'orde dels dominics a Colmar el 1402. Després estudià a Colònia i posteriorment a la Universitat de Viena (1422-1426).
Prengué part al Concili de Constança (1414-1418) i va esdevenir un dels principals exponents dels corrents reformadors dins de l'Orde dels predicadors. També va tenir un paper molt actiu en la persecució dels hussites.
El 1428 fou elegit prior del convent de Nuremberg; l'any següent fou nomenat vicari general de la província d'Alemanya, càrrec que va tenir fins a la seva mort. També va ser prior del convent de Basilea.
El 1431 prengué part al Concili de Basilea (1431-1449). El 1434 fou enviat com a emissari del concili a la Dieta de Ratisbona.
Obres
[modifica]Entre les seves obres es poden destacar:
- "De lepra morali", Norimbergae 1471; Colonia 1472 circa; Basileae 1475; Parisii, 1510.
- Praeceptorium divinae legis i.e Tractatuus de decem praeceptis, un comentari als Deu manaments que va tenir 17 edicions a la impremta abans del 1500.
- "Manuale confessorum ad instructionem spiritualium pastorum", Coloniae 1467/1472; Norimbergae 1471; Parisii, 1473.
- "Consolatorium timoratae conscientiae", Parisii 1478; Augustae 1484 ca.; Augustae 1494 ca.; Romae 1604.
La seva obra més destacada és el "Formicarius",[1] un tractat sota la forma del diàleg entre teòleg i el seu deixeble. El "Formicarius", acabat entre el 1436 i el 1438, fou imprès tres vegades entre el 1472 i el 1484 i tingué cinc ulteriors edicions entre el 1516 i el 1692. El cinquè llibre, que tractava dels "enganys del malefici" (De maleficis et eorum deceptionibus) fou una de les principals fonts (junt amb el Directorium inqusitotum, de Nicolau Eimeric) del tractat Malleus Maleficarum (martell d'heretges, o de bruixes).
Notes
[modifica]- ↑ Obra que tingué difusió en terres catalanes. Per exemple, vegeu l'article sobre l'humanista català del segle xv Pere Miquel Carbonell, que en tenia un exemplar a la seva biblioteca.
Referències
[modifica]
Abbiati, Sergio, Agnolotto, Attilio, Lazzati, Maria Rosario, La stregoneria. Diavoli, streghe, inquisitori dal Trecento al Settecento, Milà, Arnoldo Mondadori Editore, 1984, pàgines 52-65 (introducció i traducció d'alguns passatges del Formicarius) i pàgina 354 (biografia i bibliografia)
Gábor Klaniczay, «Entre visions angéliques et transes chamaniques : le sabbat des sorcières dans le Formicarius de Nider», Médiévales, 44 (2003),
Enllaços extrens
[modifica]- (francès) Documents medievals
- (anglès) Excerpts of the Formicarius: Nider
- (anglès) Excerpts of the Formicarius