Johannita
 Johannita | |
|---|---|
 Cristalls de johannita de Malwine Shaft, Frohnau, Annaberg-Buchholz, Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, Alemanya | |
| Fórmula química | Cu(UO₂)₂(SO₄)₂(OH)₂·8H₂O |
| Epònim | Joan d'Àustria  |
| Localitat tipus | mina Elias, Jáchymov (St Joachimsthal), Districte de Jáchymov (St Joachimsthal), Muntanyes Metal·líferes, Regió de Karlovy Vary, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.EB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.EB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.08b |
| Dana | 31.8.2.1 |
| Heys | 25.8.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 16.54Å, b = 18.02Å, c = 6.84Å, α = 90°, β = 90.63°, γ = 110.62° |
| Grup puntual | triclínica-pinacoidal (1) P1 |
| Color | verd maragda, verd poma |
| Macles | macles simples i lamel·lars repetides |
| Exfoliació | bona en {100} |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verd clara |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,32 g/cm³ (mesurada); 3,27 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1.572 - 1.577 ; nβ = 1.592 - 1.597 ; nγ = 1.612 - 1.616 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Pleocroisme | fort: x = incolor; y = groc clar; z = groc verdós o groc canari |
| Angle 2V | mesurat: 90°, calculat: 86° a 88° |
| Dispersió òptica | relativament forta |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1830 |
| Símbol | Jh |
| Referències | [1] |
La johannita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta l'any 1830 a la mina Elias, Jáchymov a les Muntanyes Metal·líferes, Regió de Karlovy Vary, Bohèmia, República Txeca. Rep el seu nom de l'arxiduc Joan d'Àustria (Johann) (1782-1859).
Característiques
[modifica]La johannita és un sulfat hidratat de coure i uranil, amb fórmula Cu(UO₂)₂(SO₄)₂(OH)₂·8H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic formant cristalls prismàtics [001] i cristalls tabular gruixuts {100}. També se'n troba en forma d'agregats subparal·lels o druses, en forma de recobriments o de petits agregats esferoïdals de fibres. La seva duresa es troba entre 2 i 2,5 a l'escala de Mohs, sent doncs un mineral tou. És molt semblant a la pseudojohannita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la johannita pertany a «07.EB: Uranil sulfats amb cations de mida mitjana» juntament amb la deliensita.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral secundari poc freqüent que es troba a les parts oxidades dels dipòsits d'uraninita amb contingut de sulfur, normalment de formació post-mineria. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, zippeïta, uranopilita, brochantita i calcantita.[2] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[3]
Varietats
[modifica]Es coneix una varietat de johannita, la gilpinita, una varietat que conté ferro, amb fórmula (Cu,Fe2+)(UO₂)₂(SO₄)₂(OH)₂·8H₂O, que rep el seu nom de la localitat de Gilpin, Colorado, Estats Units.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ «Johannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ «Johannite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 5 abril 2015].
- ↑ Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 30-12-2019, pàg. 34. DOI: doi:10.3390/min10010034 [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Gilpinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2015].