Vés al contingut

John Bunny

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Bunny

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1863 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1915 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortnefritis Modifica el valor a Wikidata
SepulturaThe Evergreens Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de teatre, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansGeorge Bunny Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webjohnbunny.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0120544 Rottentomatoes: celebrity/john_bunny Allmovie: p187947 IBDB: 33617 TMDB.org: 1127305
Find a Grave: 4748 Modifica el valor a Wikidata
John Bunny i Flora Finch a A Cure for Pokeritis (1912)

John Bunny (Brooklyn, 21 de setembre de 1863- New Rochelle, 26 d'abril de 1915) va ser un actor nord-americà de teatre i cinema mut. De figura molt grassa (pesava prop de 100 kg tot i ser baix) i amb l'aparença d'un gnom, va ser la primera estrella còmica mundialment reconeguda.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Brooklyn fill d'un oficial naval britànic que s'havia instal·lat als Estats Units. Va arribar a estudiar la carrera eclesiàstica[2] fer diferents oficis abans de convertir-se en actor. Als 20 anys ja treballava en espectacles de vodevil, musicals o òperes còmiques. En el teatre, va treballar amb actors o actrius com Roland Reed, Sol Smith Russell,[3] Annie Russell, Maude Adams,[4] Hattie Williams o Lew Fields.[5] Entre 1897 i 1898 va ser el director de la Grand Opera House de Salt Lake City i després, entre 1898 i 1905 va ser el director i manager de les produccions de William A. Brady.[3] La temporada 1905-06 va estar amb Henry W. Savage amb "Easy Dawson", la següent va forma part de l'elenc de "A Mid-Summer Night's Dream"; la del 1907-08 va estar amb la Opera Company d'Henry W. Savage fent "Tom Jones" i la següent temporada en la companyia de Hattie Williams en "Fluffy Ruffles".[3] Es trobava amb la companyia de Lew Fields fent "Old Dutch" quan l'any 1909, després de 25 anys al teatre, va ser contractat per la productora Vitagraph. Hi ha diferents versions sobre com va arribar al cinema. Segons Albert E. Smith, director de la Vitagraph, cert dia va arribar als estudis demanant treballar per uns honoraris (40 dòlars)[4] que eren aproximadament una quarta part del que guanyava al teatre.[6] La seva primera pel·lícula va ser Doctor Cupid[7] Bunny va tenir un gran èxit de manera quasi instantània i cap al 1912 ja cobrava alavora de 1000 dòlars a la setmana. Tot i que a la Vitagraph va haver de fer moltes feines i fins i tot va ajudar a construir i pintar decorats, pertànyer a aquesta companyia el va ajudar, ja que va ser la primera productora a divulgar el nom dels seus actors, ajudant que ben aviat el seu nom fos conegut a tot el món. Tenia fans fins i tot a Rússia, on era conegut com a “Poxon”.[6]

Bunny interpretava un personatge de mitjana edat, irascible, misogin i orgullós de la seva fisonomia. De la seva experiència teatral, Bunny va portar al cinema un cert sentit dickensià de la comèdia a la que convertia en una sàtira de personatges i costums.[6] Solia representar un marit de classe mitjana que tenia problemes amb la seva dona. Tot i que va treballar amb diverses actrius, la seva principal partenaire va ser Flora Finch, la fisonomia de la qual, alta i angulosa, contrastava amb la de Bunny. Els seus curts junts eren coneguts com els “Bunnyfinches”. Va ser molt detestat pels seus companys, inclosa Flora Finch, que el consideraven arrogant i de difícil tracte.[1]

Entre les seves pel·lícules destaca The New Stenographer (1911), Troublesome Secretaries (1911) Vanity Fair (1911), Stenographer Wanted (1912), A Cure for Pokeritis (1912), Chumps (1912), The Feudists (1913), Pickwick Papers (1913) o Love, Luck and Gasoline (1914). Bunny va treballar per a la Vitagraph fins a l'hivern de 1914. A començaments de 1915 va iniciar una gira de vuit setmanes amb el seu espectacle “Bunny in Funnyland”, una comèdia musical, que no va ser un èxit i va acabar abans d'hora. La seva intenció era prendre’s unes vacances abans de tornar a la Vitagraph però va caure malalt i va morir de la malaltia de Bright als 51 anys el 26 d'abril de 1915. La seva mort va ser primera plana de diaris de tot el món, però pocs anys després havia sigut completament oblidat. Havia realitzat més de 150 pel·lícules, la majoria d'una o mitja bobina,[1] de les que actualment se'n conserven unes poques.

Filmografia

[modifica]

1909

[modifica]

1910

[modifica]
  • Cupid and the Motor Boat
  • Davy Jones and Captain Bragg
  • Captain Barnacle's Chaperone
  • Jack Fat and Jim Slim at Coney Island
  • He Who Laughs Last
  • In Neighboring Kingdoms

1911

[modifica]

1912

[modifica]
  • Captain Jenks' Dilemma
  • Chumps
  • Captain Barnacle's Messmates
  • The First Violin
  • Umbrellas to Mend
  • Bunny and the Twins
  • A Cure for Pokeritis
  • Stenographers Wanted
  • Irene's Infatuation (1912)
  • The First Woman Jury in America
  • Mr. Bolter's Infatuation
  • The Suit of Armor
  • His Mother-in-Law
  • The Unknown Violinist
  • Burnt Cork
  • At Scrogginses' Corner
  • Captain Jenks' Diplomacy
  • Working for Hubby
  • How He Papered the Room
  • Red Ink Tragedy
  • Thou Shalt Not Covet
  • Leap Year Proposals
  • Diamond Cut Diamond
  • An Eventful Elopement
  • Who's to Win?
  • Pandora's Box
  • Chased by Bloodhounds
  • Her Old Sweetheart
  • A Persistent Lover
  • Martha's Rebellion
  • The Awakening of Jones
  • Suing Susan
  • Bunny and the Dogs
  • The Bogus Napoleon
  • The Lovesick Maidens of Cuddleton
  • Two Cinders
  • Bunny's Suicide
  • Bachelor Buttons
  • Bunny All at Sea
  • Bunny at the Derby
  • Michael McShane, Matchmaker
  • Doctor Bridget
  • Who Stole Bunny's Umbrella?
  • Ida's Christmas
  • Freckles

1913

[modifica]
  • Bunny Blarneyed; o The Blarney Stone
  • Mr. Bolter's Niece
  • Three Black Bags
  • Ma's Apron Strings
  • And His Wife Came Back
  • Stenographer's Troubles
  • The Man Higher Up
  • The Locket; o When She Was Twenty
  • Suspicious Henry
  • The Pickwick Papers
  • Hubby Buys a Baby
  • His Honor, the Mayor
  • The Wonderful Statue
  • He Answered the Ad
  • Bunny's Honeymoon
  • The Fortune
  • Seeing Double
  • There's Music in the Hair
  • Bunny Versus Cutey
  • Cupid's Hired Man
  • Bunny and the Bunny Hug
  • Bunny's Birthday Surprise
  • Bunny as a Reporter
  • His Tired Uncle
  • Bunny's Dilemma
  • One Good Joke Deserves Another
  • Love's Quarantine
  • A Millinery Bomb
  • Hubby's Toothache
  • The Pickpocket
  • A Gentleman of Fashion
  • When the Press Speaks
  • Those Troublesome Tresses
  • The Feudists
  • Which Way Did He Go?
  • The Adventure of the Shooting Party
  • John Tobin's Sweetheart
  • Bunny for the Cause
  • The Autocrat of Flapjack Junction
  • The Pirates
  • Flaming Hearts
  • The Schemers
  • The Girl at the Lunch Counter
  • The Golf Game and the Bonnet

1914

[modifica]
  • The Misadventures of a Mighty Monarch]'
  • Bunny's Mistake
  • Love's Old Dream
  • Bunny's Birthday
  • A Change in Baggage Checks
  • Bunny's Scheme
  • Love, Luck and Gasoline
  • Tangled Tangoists
  • Setting the Style
  • Bunco Bill's Visit
  • The Old Fire Horse and the New Fire Chief
  • Mr. Bunny in Disguise
  • Bunny Buys a Harem
  • Bunny's Swell Affair
  • Mr. Bunnyhug Buys a Hat for His Bride
  • Father's Flirtation
  • The Old Maid's Baby
  • A Train of Incidents
  • The Vases of Hymen
  • Pigs Is Pigs
  • Private Bunny
  • The Locked House
  • Polishing Up
  • The Honeymooners
  • Such a Hunter
  • Hearts and Diamonds
  • Bunny Backslides
  • Bunny's Little Brother
  • A Strand of Blond Hair

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Slide, Anthony. Silent Players. A biographical study of 100 silent film actors and actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2002. ISBN 0-8131-2249-X. [Enllaç no actiu]
  2. «Reads his Bible between acts». Salt Lake Telegram, 23-04-1907.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Mr. John Bunny». Moving PIcture World 10, 2, 14-10-1911, pàg. 112.
  4. 4,0 4,1 M’Rae, Rose «John Bunny Tells Why He Quit Stage tor "Movies"». The New York Press Sunday Morning, 16-11-1913, pàg. 5.
  5. «John Bunny a IMdB» (en anglès). [Consulta: 27 març 2016].
  6. 6,0 6,1 6,2 Historia Universal del Cine. Vol 2 (en castellà). Madrid: Planeta, 1982, p. 146-148. ISBN 84-7551-386-7. 
  7. Jean-Louis Ginibre, John Lithgow i Barbara Cady. Ladies Or Gentlemen: A Pictorial History of Male Cross-dressing in the Movies (en anglès). Filipachi Publishing New York, 2005. ISBN 1-933231-04-1.