The New Stenographer (pel·lícula de 1911)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | George D. Baker |
Protagonistes | |
Producció | James Stuart Blackton |
Guió | Van Dyke Brooke |
Productora | Vitagraph Studios |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1911 |
Idioma original | cap valor |
Color | en blanc i negre |
Format | 4:3 |
Descripció | |
Gènere | cinema mut |
The New Stenographer és un curtmetratge mut de la Vitagraph dirigit per George D. Baker i protagonitzat per Maurice Costello, Florence Turner, John Bunny i Flora Finch.[1] La pel·lícula es va estrenar el 18 de febrer de 1911.[2]
Argument
[modifica]Brown & Robinson posen un anunci sol·licitant una estenògrafa i mecanògrafa. L'endemà al matí es presenta una senyora sol·licitant la feina. Un oficinista la rep i veu que és una persona competent però que la seva aparença és la que esperava. Quan els caps arriben a l'oficina no semblen molt entusiasmats amb la seva aparença però ella aconsegueix demostrar que és una persona molt competent. Pocs mesos després es posa malalta i demana una excedència de dues setmanes, que és acceptada amb la condició que ella mateixa proporcioni una substituta. Ella envia per substituir-la la seva bella cosina la qual acapara l'atenció de tota la gent de l'oficina que intenten de totes maneres fer-se agradables. Ella accepta els regals que li fan però declina les seves invitacions per sopar o a veure un espectacle. L'últim dia ella es presenta amb un senyor que presenta als seus caps com el seu marit per a gran decepció d'aquests. En aquest clímax torna la estenògrafa.[3]
Repartiment
[modifica]- Maurice Costello (el cap)
- Florence Turner (la nova estenògrafa)
- John Bunny (empleat)
- Flora Finch (la vella estenògrafa)
- Edwin R. Phillips (el cap)
- John Troyano (el marit)
Referències
[modifica]- ↑ «The New Stenographer» (en anglès). IMDb, 18-02-1911. [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «Licensed release dates». The Moving Picture World VIII, 7, 18-02-1911, pàg. 380.
- ↑ «The New Stenographer». The Moving Picture World VIII, 8, 25-02-1911, pàg. 435.