John Crome
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1768  Norwich (Anglaterra) | ||
| Mort | 22 abril 1821 (52 anys) Norwich (Anglaterra) | ||
| Nacionalitat |  Anglaterra | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor, paisatgista, aiguafortista, artista | ||
| Art | Pintura | ||
| Gènere | Paisatge | ||
| Moviment | Romanticisme, Escola de Norwich | ||
| Influències | |||
| Influències en | |||
| Obra | |||
Obres destacables Embarcador de Yarmouth, Pissarreries, El roure de Poringland, Un molí de vent a prop de Norwich, Una rosella egípcia i una almesquera... | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Phoebe Berney | ||
John Crome (Norwich, 22 de desembre de 1768 - Norwich, 22 d'abril de 1821) fou un paisatgista, gravador, i (juntament amb John Sell Cotman) l'artista més important de l'escola de Norwich.[2]
Biografia
[modifica]Va néixer, treballar i morir a Norwich, i l'únic viatge que va fer a l'estranger va ésser a París (l'any 1814) per anar a veure l'exposició dels quadres que havien estat requisats per Napoleó Bonaparte.[3][2]
D'origen humil, va fer primer d'ajudant d'un pintor de carruatges i cartells, i va aprendre a pintar tot sol principalment copiant les obres que posseïa Thomas Harvey de Old Catton (Norfolk), un col·leccionista i pintor afeccionat que es va fer amic seu.[4] Els mestres neerlandesos Jacob Van Ruysdael i Meindert Hobbema van influir particularment en la seua obra i admirà també Thomas Gainsborough i Richard Wilson.[2]
El 1792 es va casar amb Phoebe Berney i la parella va tindre cinc filles i sis fills.[5] Va exposar de manera intermitent a la Royal Academy of Arts (per primer cop el 1806)[4] i a la British Institution, com també a la Norwich Society of Artists, de la qual va ser membre fundador l'any 1803, però es va guanyar la vida fent, sobretot, de professor de dibuix.[2]
Juntament amb Wilson, representa la transició de la tradició pintoresca del segle xviii vers la concepció romàntica del paisatge.[2] Els seus temes preferits inclouen bruguerars, boscos i trams calmats de rius, els quals són tractats amb un estil fresc, clar i gens afectat.[3] Les composicions més grans de Crome estan mancades de la qualitat arquitectònica de la construcció clàssica, i la seua realització ha estat acusada de poc precisa, però molt sovint se salven gràcies a una unitat ambiental que anticipa ja la vinguda dels romàntincs.[2] Els seus quadres més bonics (com ara, El roure de Poringland, Tate Gallery de Londres) tenen com a segell un tractament obert de la pintura, una realització agosarada de l'espai i una aguda apreciació de les característiques locals.[2]
Com a gravador, els assoliments de Crome van ésser modestos, i en el decurs de la seua vida no va publicar cap planxa: les van publicar la seua vídua i el seu fill gran (John Bernay Crome, 1794-1842),[3] tretze anys després de la seua mort.[2] Entre els molts aiguaforts que va pintar, destaca la sèrie titulada Norfolk Picturesque Scenery.[6]
Observacions
[modifica]John Crome és, de vegades, anomenat "Crome el Vell", per tal de distingir-lo del seu fill,[7] el qual va pintar de la mateixa manera que ell però amb un talent inferior.[2]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Una barcassa amb un soldat ferit (Centre d'Art Britànic de Yale, Universitat Yale, New Haven) -
Nens banyant-se al riu Wensum, Norwich (1817, Centre d'Art Britànic de Yale, Universitat Yale, New Haven) -
-
Paisatge arbrat prop de Norwich (entre 1810 i 1812, Centre d'Art Britànic de Yale, Universitat Yale, New Haven) -
Embarcador de Yarmouth (entre 1810 i 1811, Centre d'Art Britànic de Yale, Universitat Yale, New Haven) -
Una rosella egípcia i una almesquera (vers el 1812, Centre d'Art Britànic de Yale, Universitat Yale, New Haven) -
-
Paisatge amb molí de vent -
-
-
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 RKD Netherlands Institute for Art History (anglès) i (neerlandès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 201.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Art UK (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 Encyclopedia of Visual Artists (anglès)
- ↑ National Gallery of Art (anglès)
- ↑ El Poder de la Palabra (castellà)
- ↑ Encyclopædia Britannica (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Goldberg, Norman L., 1978. John Crome the Elder. Phaidon Press Ltd. ISBN 9780714818214. [1]
- Norman L. Goldberg, 1978. John Crome the Elder (Volume 2). New York University Press. ISBN 9780814729687. [2]
- Goldberg, Norman L., 1978. John Crome the Elder: I: Text and A Critical Catalogue. New York University Press. ISBN 9780814729571. [3]
- Hawcroft, Francis W., 1968. John Crome 1768-1821, An Exhibition of Paintings and Drawings. Londres: The Arts Council. [4]
- Kaines Smith, S. C., 1923. British Artists: John Crome with a Note on the Norwich School. Londres: Philip Allan. [5]
- Clifford, Derek i Timothy Clifford, 1968. John Crome. Greenwich, Connecticut: New York Graphic Society. [6]
- Laurence Binyon, 2015. John Crome and John Sell Cotman - Scholar's Choice Edition. Scholar's Choice. ISBN 9781295938919. [7]
- Hayes, John, 1992. British Paintings of the Sixteenth through Nineteenth Centuries. The Collections of the National Gallery of Art Systematic Catalogue. Washington DC. Pàgs. 46-48. ISBN 9780521410663. [8]
- Clifford, Derek et al., 1970. "John Crome." The Burlington Magazine, vol. 112, núm. 808. Pàgs. 466–468. [9]
- Shiret, David, 1998. John Chrome : Landscape Painter. Dereham, Norfolk: The Larks Press. ISBN 0948400668. [10]
Enllaços externs
[modifica]
- Tate (anglès)
- Ciudad de la Pintura (castellà)
- Museu d'Art de Filadèlfia (anglès)