Vés al contingut

John Thomas Graves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJohn Thomas Graves

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1806 Modifica el valor a Wikidata
Dublín (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1870 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Cheltenham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióTrinity College (Dublín)
Es coneix perOctonions
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Jurisprudència
OrganitzacióUniversity College de Londres
Membre de
Influències
Família
CònjugeAmelia Tooke Modifica el valor a Wikidata
ParesJohn Crosbie Graves i Helena Perceval
Premis


John Thomas Graves (1806-1870) fou un matemàtic i jurista, d'origen irlandès i germà del també conegut bisbe i matemàtic Charles Graves.

Vida i Obra

[modifica]

Graves va estudiar al Trinity College (Dublín) on va ser company de William Rowan Hamilton i on va obtenir el primer premi en humanitats en graduar-se. A continuació va obtenir el seu master en lleis a la universitat d'Oxford i va ingressar al col·legi d'advocats de Londres. Entre 1839 i 1843 va ser professor de jurisprudència al University College de Londres. A partir de 1843 va ser successivament comissionat i inspector de la Poor Law (Llei dels pobres, una mena d'institució assistencial).[1]

Com jurista, la seva obra més important són les dotze classes sobre Dret de les Nacions, publicades el 1845 i basades en les classes que havia donat al University College. També va escriure diversos articles i biografies per enciclopèdies i diccionaris.[2]

Però Graves és més conegut per la seva obra matemàtica. La seva amistat amb Hamilton va fer que mantingués una copiosa correspondència discutint temes matemàtics fonamentals. Graves va publicar articles importants en aquest camp, entre el que sobresurt el publicat el 1845 on planteja per primer cop els octonions.[3][4]

Una altra faceta important de la seva vida va ser la de col·leccionista de manuscrits i llibres matemàtics que va donar, el 1870 després de la seva mort, a la biblioteca del University College.[5]

Referències

[modifica]
  1. Dorling, pàgina 307.
  2. Graves, RP, pàgina 430.
  3. Kwaśniewski, pàgines 91 i ss.
  4. Parshall, pàgines 349.
  5. Dorling, pàgina 308 i ss.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]