Charles Graves
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 desembre 1812 Dublín (Irlanda) |
| Mort | 17 juliol 1899 (86 anys) Dublín, Irlanda |
| Sepultura | St. Mary's Cathedral, (Limerick) 52° 40′ 04″ N, 8° 37′ 26″ O / 52.667709°N,8.624016°O |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Trinity College (Dublín) |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques Bisbe anglicà |
| Organització | Trinity College (Dublín) Bisbat de Limerick |
| Membre de | |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | Selina Cheyne |
| Fills | Augusta Caroline Graves, John Cheyne Graves, Helena Cecilia Graves, Alfred Perceval Graves, Arnold Felix Graves, Rosamund Selina Graves, Charles Larcom Graves, Robert Graves, Ida Margaret Poore |
| Pares | John Crosbie Graves i Helena Perceval |
| Premis | |
Charles Graves (1812-1899) va ser un bisbe anglicà i notable matemàtic irlandès.
Vida i Obra
[modifica]Sis anys més jove que el seu germà John Thomas Graves, també va estudiar al Trinity College a Dublín. El seu professor de matemàtiques va ser James MacCullagh i es va graduar el 1835 en l'especialitat de matemàtiques i física matemàtica. El 1843 va ser nomenat professor de matemàtiques del Trinity,[1] substituint MacCullagh que havia passat a ser catedràtic de física. El 1860 abandona la docència per dedicar-se a la vida religiosa essent nomenat degà de la Capella Reial del Castell de Dublín. El 1866 va ser nomenat bisbe de Limerick, càrrec que mantindrà fins a la seva mort.
Com a matemàtic, el seu interès va centrar-se en la geometria i va publicar diversos articles sobre les propietats dels cons,[2] a més de diverses teories relacionades amb els triplets en àlgebra.[3]
També és conegut perquè, influenciat pel seu mestre MacCullagh, ve dedicar-se a buscar i desxifrar escriptures ogàmiques per tota Irlanda.[4] També va tenir una participació important en la comissió que va redactar les compilacions de dret gaèlic (Brehon Laws).[5]
Referències
[modifica]- ↑ Corfield, 2011, p. 45.
- ↑ Keenan, 2006, p. 320.
- ↑ McConnell, p. 87.
- ↑ Corfield, 2011, p. 45-46.
- ↑ Keenan, 2006, p. 325.
Bibliografia
[modifica]- Corfield, Justin. «The Ogham Celtic script is derived from the Norse Rune script». A: Steven L. Danver (ed.). Popular Controversies in World History (en anglès). Volume 2. ABC-CLIO, 2011, p. 43-62. ISBN 978-1-59884-077-3.
- Keenan, Desmond. Post-Famine Ireland: Social Structure: Ireland as it really was (en anglès). Xlibris Co., 2006. ISBN 978-1-4257-1602-8.
- McConnell, A.J. «The Dublin Mathematical School in the First Half of the Nineteenth Century» (en anglès). Proceedings of the Royal Irish Academy. Section A, Vol. 50, 1944-45, pàg. 75-88. ISSN: 0035-8975.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Graves» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)