Jon Elster

Jon Elster
	(2010)
Biografia
Naixement	22 febrer 1940 (84 anys); Oslo (Noruega)
Catedràtic
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure ; Universitat de París V ; Escola de la Catedral d'Oslo ; Universitat París Cité
Director de tesi	Raymond Aron
Activitat
Camp de treball	Ciències polítiques
Ocupació	filòsof, economista, sociòleg, catedràtic, politòleg
Ocupador	Collège de France, catedràtic ; Universitat de Colúmbia ; Universitat de Chicago
Membre de	Academia Europaea (1989–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres
Família
Pares	Torolf Elster i Magli Elster
Premis
	(2016) Premi Johan Skytte de ciència política; (2011) Prices of the Norwegian Association of Sociology (en) ; (2006) Premi Fridtjof Nansen a la recerca en categoria de filosofia i història; (2002) Premi John von Neumann; (1997) Premi Jean Nicod; (1995) doctor honoris causa per la Universitat de València; Beca Guggenheim ;

Jon Elster (1940) es un filòsof i polític noruec que ha publicat treballs sobre filosofia de les ciències socials i teoria de l'elecció racional. És membre destacat del marxisme analític i un crític de l'economia neoclàssica i de la teoria de l'elecció pública, basant-se per això en consideracions comportamentals i psicològiques.

Va ser membre de l'anomenat Grup Setembre (format, entre altres, per G.A. Cohen, John Roemer, Adam Przeworski, Erik Olin Wright, Philippe van Paris i Robert-Jan van der Veen). Ha ensenyat a la Universitat d'Oslo, en el departament d'història, i obtingué una càtedra a la Universitat de Chicago, on ensenyà en els departaments de filosofia i de ciència política. En l'actualitat és professor Robert K. Merton de Ciències Socials amb especialitat en ciència política i filosofia a la Universitat de Colúmbia, així com professor titular en el Col·legi de França.

Biografia

Elster va obtenir el seu doctorat a la Sorbona amb una tesi sobre Karl Marx ^[1] sota la direcció de Raymond Aron el 1972. El 1975 va ser professor adjunt a la Universitat d'Oslo, amb una designació conjunta pels departaments de filosofia i Història. Més tard va ser professor convidat a Berkeley, Stanford i en el departament de ciències polítiques de la Universitat de Chicago. Finalment, el 1984 es va fer càrrec d'una càtedra a l'esmentada Universitat. A més, el 2009 rebé el títol de doctor honoris causa por la Universitat Nacional de Colòmbia i el 2010, rebé el doctorat honoris causa por la UniversiTat Torcuato Di Tella (Buenos Aires).^[2] També és doctor honoris causa per les universitats de València, Estocolm, Oslo, Trondheim (NTNU) i Louvain-la-Neuve.

Alquímies de la ment

Elster ens proposa una particular explicació dels fenòmens causals en ciències socials. El mecanisme, entès com un microfonament que condiciona els fenòmens socials, està estretament relacionat amb l'individualisme metodològic, i per tant amb la idea que aquests fenòmens poden ser explicats en funció dels individus i el seu comportament.^[3] El mecanisme s'entén com el contrari a una llei científica inamovible (si A, sempre B). Si la llei científica assegura una causa-efecte, el mecanisme sorgeix per explicar aquells fenòmens que a vegades poden variar en funció de qualque altre factor, com la creença d'una persona segons el fenomen (si A, a vegades B). El mecanisme s'utilitza quan les generalitzacions s'esbuquen.

Elster es fa servir de diversos autors (Tocqueville, Montaigne), detectant a les seves obres una sèrie de mecanismes que serveixen d'engranatge i alhora de configuració de les seves teories. Per mostrar l'abast de la seva eina conceptual, l'autor diferencia un seguit de mecanismes, tenint en compte si aquests poden ser descomposts en parts encara més simples o no:

mecanismes elementals o atòmics (no poden ser descomposts)

mecanismes moleculars (fenòmens psíquics i socials complexos)

El mecanisme com eina conceptual, ofereix una visió antagònica al funcionalisme i a la societat entesa com un sistema, sobre tot en Parsons, no tant en Merton, ja que aquest deixa una porta oberta. Si segons Parsons, tota societat és harmònica, i així s'explica el seu funcionament, per a Elster l'individu, a través de les seves creences o el seu estat psíquic, és capaç d'erigir-se en la peça de l'engranatge que sabotegi allò que la ciència, i el funcionalisme, s'obstinen en fer inamovible.

Ens serveix l'exemple de la teoria de l'oferta i la demanda i maximització de la utilitat. Aquesta en el moment en què apareix l'axioma del consum sobre la base de la tradició, es desmunta, como demostrà Gary Becker.^[4]

Vegeu també

Obres

Leibniz et la formation de l'esprit capitaliste (Paris, 1975) ISBN 2-7007-0018-X
Leibniz and the development of economic rationality (Oslo, 1975)
Logic and Society (New York, 1978)
Ulysses and the Sirens (Cambridge, 1979)
Sour Grapes: Studies in the Subversion of Rationality (Cambridge, 1983)
Explaining Technical Change : a Case Study in the Philosophy of Science (Oslo, 1983)
Making Sense of Marx (Cambridge, 1985)
An Introduction to Karl Marx (Cambridge, 1986)
Nuts and Bolts for the Social Sciences (Cambridge, UK, 1989) (Trad. castellana: Tuercas y tornillos. Una introducción a los conceptos básicos de las ciencias sociales, Barcelona, Gedisa, 1991)
Local Justice. Justicia Local (1992) ISBN 84-7432-543-9 Editorial Gedisa
Strong Feelings: Emotion, Addiction, and Human Behavior The Jean Nicod Lectures. (MIT press, 1997)
El cemento de la sociedad: las paradojas del orden social (Gedisa, 1997)
Alchemies of the Mind: Rationality and the Emotions (Cambridge, 1999)
Ulysses Unbound: Studies in Rationality, Precommitment, and Constraints (Cambridge, 2002)
Closing the Books: Transitional Justice in Historical Perspective (Cambridge, 2004) (Trad. castellana: Rendición de cuentas. La justicia transicional en perspectiva histórica, Buenos Aires/Madrid, Katz editores S.A, 2007, ISBN 84-935187-5-1)
Explaining Social Behavior: More Nuts and Bolts for the Social Sciences (Cambridge, 2007) (Trad. castellana: La explicación del comportamiento social. Más tuercas y tornillos para las ciencias sociales, México, Gedisa, 2010)

Referències

↑ Yeghiayan, Eddie. «JON ELSTER A Selected Bibliography». UCI Department of Philosophy. Arxivat de l'original el 2000-08-16. [Consulta: 18 abril 2008].
↑ «Honorary Doctors» (en anglès).
↑ Elster, Jon «Some unresolved problems in the theory of rational behaviour». Acta Sociologica, 36, 3, 1993, pàg. 179–189 [p. 179]. DOI: 10.1177/000169939303600303.
↑ Review of Le désintéressement, by Gloria Origgi, The Possibility of Disinterested Action Arxivat 2010-03-04 a Wayback Machine., The Berlin Review of Books, 8 January 2010.

Enllaços externs

Elster page al Departament de Filosofia de la Universitat de Colúmbia.
Elster page al Collège de France
Jon Elster page per Hans O. Melberg a Wayback Machine (archived 5 April 2008^{[Date mismatch]})
Cites seleccionades de Jon Elster (en anglès)
Entrevista a Jon Elster (text&video), laviedesidees.fr, 26/11/2008]

[1] Yeghiayan, Eddie. «JON ELSTER A Selected Bibliography». UCI Department of Philosophy. Arxivat de l'original el 2000-08-16. [Consulta: 18 abril 2008].

[2] «Honorary Doctors» (en anglès).

[3] Elster, Jon «Some unresolved problems in the theory of rational behaviour». Acta Sociologica, 36, 3, 1993, pàg. 179–189 [p. 179]. DOI: 10.1177/000169939303600303.

[4] Review of Le désintéressement, by Gloria Origgi, The Possibility of Disinterested Action Arxivat 2010-03-04 a Wayback Machine., The Berlin Review of Books, 8 January 2010.

[1]

[2]

[3]

[4]