Vés al contingut

Jordi Bargalló i Poch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Bargalló i Poch
Imatge
Biografia
Naixement5 de desembre de 1979 (1979-12-05) (45 anys)
Sant Sadurní d'Anoia, Catalunya
Alçada1,90 m.
Activitat
Ocupaciójugador d'hoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
Esporthoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Club actual[CE noia]
Núm. esportiu9
Clubs professionals
Anys Equip
1997-2002
2002-2006
2006-2008
2008-2016
2016-2021
2021-...
CE Noia
HC Liceo
Igualada HC
HC Liceo
UD Oliveirense
CE Noia
Selecció nacional
Anys Equip
2005-...
?-...
Espanya
Catalunya
Família
GermansPau Bargalló i Poch Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1997–2002 CE Noia
2002–2006 HC Liceo
2006–2008 Igualada HC
2008–2016 HC Liceo
2016–2021 UD Oliveirense
2021– CE Noia

Jordi Bargalló i Poch[1] (Sant Sadurní d'Anoia, 5 de desembre de 1979) és un jugador d'hoquei sobre patins català, que actualment juga al Club Esportiu Noia.

El seu germà Pau Bargalló també és un destacat jugar d'hoquei sobre patins.[2]

Trajectòria

[modifica]

Jordi Bargalló s'incorpora a les categories inferiors del Club Esportiu Noia provinent del Col·legi Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia.[3]

L'any 1997 debutà al club del seu poble natal, el Club Esportiu Noia. En aquesta primera etapa al club, aconsegueix guanyar dos títols l'any 1998: la Copa de la CERS i la Copa del Rei.[4]

Jordi Bargalló al Liceo.

Després del Noia Freixenet va incorporar-se al conjunt gallec del HC Liceo on, en dues etapes diferents (2002-2006 i 2008-2016), a part de ser-ne un dels jugadors més destacats, va guanyar dues copes Intercontinentals (2004 i 2012), dues Supercopes d’Europa (2003 i 2012), tres Copes d’Europa (2002/03, 2010/11 i 2011/12), una Copa de la CERS (2009/10), una Copa del Rei (2004) i una Ok Lliga (2012/13).[5]

La temporada 2011/12 fou escollit com a segon millor jugador de la lliga quedant per darrere de Marc Torra del FC Barcelona i per davant de Marc Coy del CP Calafell. L'ajuda que oferí al seu equip a obtenir la segona Copa d'Europa consecutiva (la sisena de la història del club gallec), no fou suficient davant del rècord anotador de Marc Torra a la lliga amb trenta-un gols.[6]

La temporada 2012/13 fou escollit com a millor jugador de la lliga, després que a les votacions fetes pels entrenadors i capitans dels setze equips de la competició quedés per davant de "Jepi" Selva i Marc Torra, davanters del CE Vendrell i el FC Barcelona respectivament.[7]

Entremig de la seva estada amb l'equip gallec, Bargalló disputa dues temporades a les files del Igualada Hoquei Club (2006-08).[8]

Després de la segona etapa gallega, l'any 2016 Bargalló posà rumb a la Lliga portuguesa amb el UD Oliveirense. A l'equip de la ciutat portuguesa d'Oliveira de Azeméis, on guanya una Copa Continental (2017) i una Taça Portugal (2019).[9]

L'any 2021 retorna a la seva població natal, retornant al Club Esportiu Noia. Allà guanya la Lliga Catalana 2023/24[10] i arriba a les finals del playoff pel títol de l'OK Lliga d'aquella mateixa temporada, una fita que feia més de 21 anys que no assolia l'equip cavista.[11]

Ha estat internacional per la selecció espanyola, integrant de l'equip campió del Campionat del Món "A" (anys 2005, 2009 i 2011) i del Campionat d'Europa (2006, 2008 i 2010). També ha jugat amb la Selecció catalana, amb la que guanyà la Copa Amèrica de 2010.[12]

Palmarès

[modifica]

Els títols nacionals i internacionals que ha obtingut tant en clubs com en seleccions han estat:[13]

Referències

[modifica]
  1. «Jordi Bargalló i Poch». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. hockeyasturias. «Los Bargalló, una saga llena de éxitos» (en castellà), 09-03-2012. [Consulta: 11 juliol 2024].
  3. «Jordi Bargalló Poch | CE Noia Freixenet». [Consulta: 11 juliol 2024].
  4. https://santsadurni.cat, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia-. «El Noia Freixenet aixeca la segona Copa de la CERS de la seva història». [Consulta: 11 juliol 2024].
  5. Efe. «Jordi Bargalló anuncia que no continuará en el Liceo» (en castellà), 12-02-2016. [Consulta: 11 juliol 2024].
  6. Sunyol, Xavier. «Marc Torra i "Luchi" Agudo, els millors de la temporada». TitularDigital.cat, 28-05-2012. [Consulta: 12 juny 2013].
  7. «Jordi Bargalló (Liceo), triat com a millor jugador de la temporada a l'OK Lliga». 324.cat, 11-06-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  8. «Jordi Bargalló i Eloi Gaspar, nous jugadors de l'Hormipresa IHC». IHC.Blog.cat, 28-05-2006. [Consulta: 16 maig 2016].
  9. Martí, Joan. «Jordi Bargalló tornarà al Noia Freixenet el curs vinent - 25 febrer 2021». [Consulta: 11 juliol 2024].
  10. J.M. «El Noia Freixenet consuma la proesa i guanya la Lliga Catalana contra el Barça - 17 set 2023». [Consulta: 11 juliol 2024].
  11. «4-1. El Noia derrota al Liceo en el quinto partido y jugará la final contra el Barça» (en castellà), 11-06-2024. [Consulta: 11 juliol 2024].
  12. «La Selecció Catalana conquereix la Copa Amèrica 2010 d'hoquei patins...» (en catalan), 06-12-2010. [Consulta: 11 juliol 2024].
  13. «Jordi Bargalló, élite del hockey patines» (en castellà). MundoEntrenamiento.com, 13-01-2015. [Consulta: 16 maig 2016].