Jordi Bonell i Deià
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 març 1958  Barcelona |
| Mort | 18 novembre 2024 (66 anys) Caldes d'Estrac (Maresme) |
| Activitat | |
| Ocupació | guitarrista |
  
| |
Jordi Bonell i Deià (Barcelona, 3 de març de 1958 - Caldes d'Estrac, 18 de novembre de 2024) va ser un músic i guitarrista de jazz-rock i jazz fusió català[1] i, alhora, un dels exponents de l'anomenada guitarra catalana,[2] fusió de la música mediterrània amb el jazz i la música del món.[3]
Biografia
[modifica]Bonell va estudiar guitarra i piano al Conservatori del Liceu[4] i perfeccionà els coneixements musicals a The New School for Social Research de Nova York i amb el guitarrista Jim Hall.[3][5] Als anys 1970 va crear, juntament amb Xavier Pérez, Víctor Cortina i Rafael Zaragoza, Secta Sònica, un grup de música laietana.[6] Més endavant, es va incorporar al grup Música Urbana[6] i després va participar en altres projectes produïts o arranjats per Joan Albert Amargós, com Bon vent i barca nova (1978) –d'Ovidi Montllor– o Pijama de saliva (1982) –de Francesc Pi de la Serra.[3]
També formà part del grup Bocanegra, fundat per Víctor Obiols i Pep Sales. El 1988 liderà el projecte Azúcar Imaginario.[7] Va ser distingit com a millor guitarrista en dues ocasions, el 1993 i el 1994, de la mà de l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya.[5][3] Als anys 1990 va participar en nombroses bandes sonores per al cinema i la televisió.[3]
Va enregistrar discos amb Lola Flores, Joan Manuel Serrat, Gato Pérez, Dyango, Moncho, Marina Rossell, Santiago Auserón i Miguel Bosé, entre d'altres; i va fer gires per tot el món. Va tocar amb artistes del món del jazz com ara Chet Baker, Marc Johnson, Archie Shepp, Jim Hall, Tim Riess, Gary Willis, Larry Willis, i amb músics com Jorge Pardo, Carles Benavent, Horacio Fumero o Chano Domínguez.[8][9] Durant molts anys va ser professor al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Taller de Músics de Barcelona.[3]
Discografia
[modifica]- “Astroferia” (Edigsa, 1977)
- “Fred Pedralbes” (Edigsa, 1976)
- Azúcar Imaginario (Origen, 1988)
- Àngel (Discmedi Blau, 1998)
- Corda brava (2002)
- Agua madre (World Village, 2004)
- Duo (Jordi Bonell & Dani Pérez) (New Mood Jazz, 2004)
- Al Volver Nunca Se Vuelve (Italo Boggio Trio & Jordi Bonell) (New Mood Jazz, 2005)
- Jazz a l'Estudi (Carles Benavent & Jordi Bonell amb Roger Blàvia) (2011)
- Live in my land (Albert Marquès Trio & Jordi Bonell) (2016)
- Gemini (Jordi Gaspar, Jordi Bonell, Roger Blàvia) (Discmedi, 2016)
- Coral pulse (Temps Record, 2016)
- Musica Cordis (Jordi Bonell & Jordi Farrés) (MoojalRecords, 2024)
Referències
[modifica]- ↑ Cervantes, Xavier. «Mor el músic Jordi Bonell, una llegenda del jazz català». Ara, 19-11-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ «Jam Sessions: Jordi Bonell». www.lavanguardia.com. Arxivat de l'original el 2016-11-05. [Consulta: 5 novembre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Alabarta Baviera, José Luis «Jordi Bonell Deià». Història de la música catalana, valenciana i balear. Edicions 62, IX, 2003, pàg. 97. ISSN: 84-297-4700-1.
- ↑ «Jordi Bonell». Taller de Músics. [Consulta: 23 novembre 2014].
- ↑ 5,0 5,1 «Jordi Bonell». Roland Iberia. [Consulta: 23 novembre 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ 6,0 6,1 Gómez-Font, Àlex. Zeleste i la música laietana: Un passeig per las Barcelona musical dels anys setanta. Lleida: Pagès editors, 2009.
- ↑ Dalmau, Miguel «Se abrió la veda del jazz con las excelencias de Montoliu y Bonell». ABC, 07-09-1987, pàg. 74.
- ↑ «El jazz de Miles Davis reviu al Palau de la Música en la inauguració del Mas i Mas Festival». La Vanguardia.
- ↑ «Joan Mas se rodea de amigos como Manu Guix y Gisela para un concierto solidario». La Vanguardia.