Vés al contingut

Jordi Mestres i López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Mestres i López
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1967 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Girona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMiquel Duran Portas i Joan Bertran i Rusca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDisseny molecular Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, genealogista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Girona (2023–)
Universitat Pompeu Fabra (–2023) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jordi Mestres i López (Girona, 1967) és un investigador químic català que treballa en el camp de la recerca de molècules d'interès farmacològic. També és investigador actiu com a genealogista.

Formació

[modifica]

En Jordi Mestres va ser estudiant a l'Escolania de Montserrat (1977-1981). L'any 1990 va obtenir la llicenciatura en química per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'any 1995 el doctorat en química (química computacional) per la Universitat de Girona (UdG),[1] amb estades curtes de recerca a la Université de Paris-Sud (1992), la Rice University (1993) i l'empresa farmacèutica Upjohn Co. (Kalamazoo, Estats Units; 1995).

Recerca en química

[modifica]

En paral·lel a la seva recerca en el camp de la química quàntica, es va encaminar cap el disseny computacional de fàrmacs, amb una estada post-doctoral a l'empresa Pharmacia & Upjohn (Kalamazoo, Estats Units).

L'any 1997 entrà com investigador a l'empresa NV Organon (Oss, Països Baixos) i tres anys més tard va ser nomenat Director de Química Mèdica Computacional a Organon Laboratories (Newhouse, Regne Unit). El 2003 va iniciar el Grup de Recerca en Quimiogenòmica de l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques (IMIM), d'on n'ha estat investigador fins a l'any 2023. Ha estat Professor Associat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i des de la tardor de 2023 és professor visitant de la Universitat de Girona.

L'any 2006 va fundar l'empresa Chemotargets SL,[2] que ha desenvolupat programaris de referència en el camp de la predicció de la farmacologia i la seguretat de molècules,[3] fets servir, per exemple, l'agència americana reguladora del medicament (FDA).[4]

Entre 2010 i 2016 va ser editor de la revista Molecular Informatics.[5]

Recerca en genealogia

[modifica]

En el camp de la genealogia en Jordi Mestres ha rebut formació d'Armand de Fluvià, té un màster en dret nobiliari i premial, heràldica i genealogia per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), sota la direcció de Jaime de Salazar, i és membre de la junta de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica. El seu àmbit de recerca genealògica es centra principalment en llinatges de les comarques gironines,[6][7][8] però també ha investigat llinatges asturians.[9][10][11] Ha treballat també en el camp de la genealogia genètica.[12] És autor del llibre que recull l'arbre de costats, fins a la sisena generació, de 100 protagonistes de la història de Girona i comarques nascuts entre 1813 i 1927.

Premis i honors

[modifica]

La seva recerca en disseny de fàrmacs va ser reconeguda l'any 2006 amb el premi internacional Corwin Hansch que atorga la QSAR, Chemoinformatics and Modeling Society[13] i més recentment amb la seva admissió com a Fellow de la Royal Society of Chemistry.[14][15] La seva empresa Chemotargets va ser premiada el 2007 pel Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.[16] L'any 2021 va ser considerat un dels vuit investigadors del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) més influents del món.[17] És president del comité organitzador del 24è European Symposium on Quantitative Structure-Activity Relationships a Barcelona el 2024.[18] És membre del Consell Científic Assessor de ChemBioFrance[19] i del Chemical Abstracts Service.[20]

Obra

[modifica]
  • Mestres, Jordi; Girona (Catalunya : Província). Diputació.; Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Bibliografia sardanista 1850-2007. [Girona]: Diputació de Girona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, 2007. ISBN 978-84-611-7179-8. OCLC 804486410. 
  • Mestres, Jordi. Genealogies gironines : els orígens de protagonistes de la història de Girona i comarques. [Girona]: Ajuntament de Girona Diputació de Girona Difusió, Publicacions i Videos, 2022. ISBN 978-84-125247-2-7. OCLC 1389892026. 
  • Mestres, Jordi. Meana - Origen y expansión de un linaje asturiano (s. XV-XX). (en castellà). [Oviedo]: Editorial Publicaciones, 2023. ISBN 978-84-125561-7-9. 
  • Montserrat (Monestir).; Montserrat (Monestir). Schola de Monjos. Música a Montserrat 1881-1981 (en llatí). Madrid: CBS, 1981. OCLC 803823840. 
  • Montserrat (Monestir).; Civil Castellví, Francesc. Cançons populars catalanes. Madrid: CBS, 1981. OCLC 807893015. 

Referències

[modifica]
  1. Mestres López, Jordi. Structural, electronic and mechanistic aspects of hydrogen (h-/h./h+) transfers. From the simplest model to the enzymic and non-enzymic processes (Tesi) (en anglès). Universitat de Girona, 1996. 
  2. Bruguera, Laia. «Recerca avançada - 10 ago 2021», 14-09-2023. [Consulta: 14 setembre 2023].
  3. «Chemotargets gira del software a la biotecnología» (en castellà), 15-04-2020. [Consulta: 16 setembre 2023].
  4. «La FDA compra la llicència del software CLARITY de ChemotargetsParc Científic de Barcelona», 04-05-2020. [Consulta: 13 setembre 2023].
  5. Baumann, Knut; Ecker, Gerhard F.; Mestres, Jordi; Schneider, Gisbert «Molecular Informatics – From Models to Molecules and Systems» (en anglès). Molecular Informatics, 29, 1-2, 12-01-2010, pàg. 9–9. DOI: 10.1002/minf.201000271. ISSN: 1868-1743.
  6. Mestres de la Meana, Jordi «Els privilegis de generositat concedits per Ferran II el Catòlic». Armoria, 9, 2020, pàg. 155–167. ISSN: 2696-0966.
  7. Mestres de la Meana, Jordi «Genealogia de Joaquim Ruyra i Oms». Armoria, 10, 2021, pàg. 143–160. ISSN: 2696-0966.
  8. Mestres de la Meana, Jordi «Genealogia de Santiago Sobrequés i Vidal». Armoria, 10, 2021, pàg. 171–195. ISSN: 2696-0966.
  9. López, Beatriz; Mestres de la Meana, Jordi «La rama Gijonesa del linaje Maliayés de la Meana. parte I: Reconstrucción documentada de una genealogía ochocentista inventada». Armoria, 6, 2017, pàg. 75–111. ISSN: 2696-0966.
  10. López, Beatriz; Mestres de la Meana, Jordi «La rama Gijonesa del linaje Maliayés de la Meana. parte II: Reconstrucción documentada de una genealogía ochocentista inventada». Armoria, 7, 2018, pàg. 107–142. ISSN: 2696-0966.
  11. López, Beatriz; Mestres de la Meana, Jordi «La rama gijonesa del linaje maliayés De la Meana. Parte III: genealogía descendente del progenitor del linaje, Gutierre Fernández de la Meana». Armoria, 8, 2019, pàg. 17–71. ISSN: 2696-0966.
  12. Mestres de la Meana, Jordi «Caracterització genètica de llinatges.». Armoria, 6, 2017, pàg. 119–132. ISSN: 2696-0966.
  13. Calsina, Marta. «Jordi Mestres guanya el Corwin Hansch Award 2006 de la QSAR and Modelling Society - Notícies». [Consulta: 9 setembre 2023].
  14. «El Doctor Jordi Mestres, admitido como Miembro De La Royal Society Of Chemistry.» (en castellà), 07-07-2018. [Consulta: 13 setembre 2023].
  15. adminpcb. «Jordi Mestres, 'Fellow' de la Royal Society of Chemistry», 04-07-2018. [Consulta: 14 setembre 2023].
  16. «Premis del Consell Social de la UPF, curs 2006/2007». [Consulta: 16 setembre 2023].
  17. Antoja, Gemma. «Vuit investigadors i investigadores del PRBB entre els més influents del món», 23-12-2021. [Consulta: 9 setembre 2023].
  18. «24th EuroQSAR / Barcelona, Spain - September 22-26, 2024». [Consulta: 18 setembre 2023].
  19. Calsina, Marta. «Jordi Mestres nomenat membre del Consell Científic de ChemBioFrance - Notícies». [Consulta: 9 setembre 2023].
  20. «CAS convenes life sciences advisory board to reimagine the future of scientific discovery | CAS» (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]