Jordi Monomacat
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle XI  | ||
| Mort | Després de 17 juny 1081 | ||
| Pròedre | |||
| Dux bellorum | |||
| | |||
Jordi Monomacat (grec medieval: Γεώργιος Μονομαχάτος, Geórgios Monomakhatos; fl. al darrer quart del segle xi) fou un militar romà d'Orient que fou pròedre[1] dux de Dirràquion i tot Il·líria sota l'emperador Nicèfor III Botaniates (r. 1078-1081).[2]
Fou un dels objectius de les intrigues de Boril i Germà, cortesans i confidents bàrbars de Botaniates. En un primer moment, no volia acceptar el càrrec de dux de Dirràquion, però acabà fent-ho per fugir d'aquests dos, que no deixaven de vilipendiar-lo davant de l'emperador. Les llengües viperines de Boril i Germà feren efecte sobre Botaniates, que compartí amb l'emperadriu Maria d'Alània les seves sospites que Monomacat era «un enemic de l'imperi dels romans».[3] El mestre Jordi l'Alà fou qui advertí Jordi Monomacat que els cortesans ordien una trama en contra seu.[4]
De camí cap a Dirràquion, es trobà amb el gran domèstic (i futur emperador) Aleix Comnè, que tornava de reprimir la revolta de Nicèfor Basilaces, predecessor de Monomacat en el càrrec, i feu amistat amb Aleix. Tanmateix, quan ja estava instal·lat com a dux de Dirràquion i havia estat informat dels preparatius de Robert Guiscard per envair l'Imperi Romà d'Orient, en comptes de mostrar fidelitat absoluta a Aleix, negocià a diverses bandes amb el mateix Robert Guiscard i Constantí Bodin, rei de Dioclea. Després de pujar al tron, Aleix, que ja no se'n fiava, envià Jordi Paleòleg a Dirràquion per desposseir Monomacat del control de la ciutat, però quan hi arribà, Monomacat ja havia fugit a la cort de Constantí. Aleix li trameté una butlla d'or garantint-li que no li passaria res de dolent si tornava al seu costat, oferta que Monomacat acceptà.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «George Monomachatos, proedros and doux (eleventh century, second half)» (en anglès). Dumbarton Oaks. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Skoulatos, 1980, «Georges Monomachatos».
- ↑ Comnena, 2021-2024, llibre I, capítol XVI, secció 2.
- ↑ Alemany i Vilamajó, 1997, p. 148.
Bibliografia
[modifica]- Alemany i Vilamajó, A. «Recull crític de fonts per a la estudi de la història, cultura i llengua dels alans». Universitat Autònoma de Barcelona, 1997.
- Comnena, A. «Alexíada». Viquitexts, 2021-2024.
- Skoulatos, B. Les personnages byzantins de l'Alexiade: Analyse prosopographique et synthèse (en francès). Bureau du Recueil Collège Érasme i Éditions Nauwelaerts, 1980. OCLC OCLC.