Jorge Carreras i Llansana
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1r octubre 1925  Barcelona | ||
| Mort | 3 maig 2012 (86 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) | ||
 Procurador a Corts | |||
| 20 juliol 1973 – 23 novembre 1974 ← Arturo Caballero Lopez – Fabià Estapé i Rodríguez → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |||
 Rector de la Universitat de Barcelona | |||
| 1973 – 1974 ← Artur Caballero i López – Fabià Estapé i Rodríguez → | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | Carreras, Jorge | ||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Madrid | ||
| Ocupació | Catedràtic de dret processal i rector de la Universitat de Barcelona | ||
| Ocupador | Universitat de Barcelona Universitat de Granada Universitat de Navarra | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
_-_Crosses.svg){kind=small}
Jorge Carreras Llansana (Barcelona 1r d'octubre de 1925 - Sant Cugat del Vallès, 3 de maig de 2012)[1] va ser un advocat català, catedràtic de Dret processal i rector de la Universitat de Barcelona.
Biografia
[modifica]Jorge Carreras Llansana, llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1948) i doctor per la Universidad de Madrid (1951) va ser advocat del Govern Espanyol davant del Tribunal Internacional de l'Haia (1948). Catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Granada (1958); professor ordinari de la Facultat de Dret de la Universitat de Navarra (1961), on també va ser-ne vicedegà i degà fins al seu trasllat a la Universitat de Barcelona on va ser catedràtic de dret processal (1974-1991) i on exerceix de rector els anys 1973-1974).
Entre 1962 i 1969 fou membre de l'equip legal que treballà pel govern franquista en el cas de la Barcelona Traction, litigi internacional entre els estats de Bèlgica i Espanya i originat pel comportament del govern espanyol en la declaració de fallida de la Barcelona Traction, Light and Power.[2]
El 1975 fundà el Bufet Carreras.[3] Mort el dictador, fou membre actiu d’Alianza Popular,[4] partit polític que incorporava antics governants de la dictadura.[5]
Fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Navarra (1994). El 1996, ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.[6] Va ser Vocal permanent de la Comissió General de Codificació. Membre de Número de l'Instituto Español de Derecho Procesal. Vocal de la Comissió de traspàs de serveis i competències de la Generalitat preautonòmica. Va morir a Barcelona el 3 de maig de 2012.[1]
- Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi
- Encomana de Número de l'Orde del Mèrit Civil.
- Creu d'Honor de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort.
Publicacions
[modifica]- Ejercicios prácticos de derecho procesal. Madrid: Tecnos, 1988. ISBN 8430916490. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- El Embargo de bienes. Barcelona: Bosch, 1957. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
- El Juez ante la ley: última lección por el profesor doctor don Jorge Carreras Llansana, el día 17 de mayo de 1991, en el Aula Magna de la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona antes de su jubilación como Catedrático de derecho procesal. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1991. Actes universitaris, 5. ISBN 8478756418. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la UB
Referències
[modifica]- ↑ Tribunal Internacional de Justícia, 1970, p. 6.
- ↑ Pàgina web del Bufet Carreras Llansana Arxivat 2016-06-25 a Wayback Machine.,(Consulta: 08/10/2014)
- ↑ Fundación Juan March, 2024.
- ↑ Marcos, Pilar «De cuando Alianza Popular nació con siete padrinos» (en castellà). El País [Madrid], 08-10-2006. ISSN: 1134-6582.
- ↑ 6,0 6,1 «Excmo. Sr. Dr. D. Jorge Carreras Llansana». Real Academina de Ciencias Económicas y Financieras. [Consulta: 2 desembre 2014].
Bibliografia
[modifica]- Olivencia Ruiz, Manuel «In memoriam Jorge Carreras Llansana» (en castellà). Revista de derecho concursal y paraconcursal: Anales de doctrina, praxis, jurisprudencia y legislación, Nº 18, 2013, págs. 19-20. ISSN: 1698-4188. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la Universitat de Barcelona. CRAI[Enllaç no actiu]
- Armenta Deu, Teresa «En memoria de Don Jorge Carreras Llansana» (en castellà). Justicia: revista de derecho procesal, Nº2, 2012, págs. 17-22. ISSN: 0211-7754. Disponible a: Catàleg de les biblioteques de la Universitat de Barcelona. CRAI[Enllaç no actiu]
- Fundación Juan March. «Alianza Popular de Catalunya» (en castellà). Diario Ya. Archivo Linz de la Transición española, 2024. [Consulta: 26 abril 2024].
- Tribunal Internacional de Justícia. Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited, Judgment (pdf) (en francès / anglès). Tribunal Internacional de Justícia, 5 de febrer de 1970 [Consulta: 26 abril 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Registre d'autoritat de Jorge Carreras i Llansana. CRAI. Universitat de Barcelona Arxivat 2014-10-19 a Wayback Machine.
- Pàgina web del Bufete Carreras Llansana Arxivat 2016-06-25 a Wayback Machine.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Artur Caballero i López |
Rector de la Universitat de Barcelona 1973-1974 |
Succeït per: Fabià Estapé i Rodríguez |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Nou càrrec |
 Acadèmic de la RACEF Medalla 44 1996-2012 |
Succeït per: José María Gil-Robles y Gil-Delgado |
- Rectors de la Universitat de Barcelona
- Professors de la Universitat de Barcelona
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
- Receptors de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Barcelonins contemporanis
- Morts a Sant Cugat del Vallès
- Doctors honoris causa per la Universitat de Navarra
- Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona