Joris Prosper van Verboom
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 gener 1665  Anvers (Bèlgica) | ||
| Mort | 19 gener 1744 (79 anys) Barcelona | ||
-Common_Version.svg){kind=small} Capità general de Catalunya | |||
| 7 novembre 1737 – 20 febrer 1738 ← Ignace-François de Glimes de Brabant – Ignace-François de Glimes de Brabant → | |||
| Comandant militar | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Royal Military and Mathematics Academy of Brussels (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | enginyer militar, militar, pioner, enginyer | ||
| Ocupador | Espanya | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | Capità General | ||
Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.[1]
Biografia
[modifica]Era fill de Corneli Verboom, enginyer major de les tropes espanyoles als Països Baixos Espanyols i deixeble de Sebastián Fernández de Medrano. En la Guerra dels Nou Anys es distingí als setges de Besançon i Dole (Jura).[1] Fou enginyer en cap de les tropes filipistes durant la Guerra de Successió Espanyola; va organitzar el cos dels enginyers militars de les Espanyes i estigué pres a la Barcelona austriacista el 1710 després de la batalla d'Almenar, on va poder estudiar els punts febles de la defensa de la ciutat fins que fou traslladat a Viena. El 1712 fou alliberat mentre s'iniciaven les negociacions prèvies al Tractat d'Utrecht. Planejà el setge de Barcelona i, un cop vençuda la ciutat, projectà la Ciutadella de Barcelona entre 1715 i 1718,[2] amb unes obres que van significar l'enderroc de 38 carrers i 1.016 habitatges.[3] Va dissenyar un projecte d'urbanització per allotjar als desnonats al sorral que hi havia fora de les muralles de la ciutat, a tocar del port, però aquest projecte no es va aprovar i no es va portar a terme. L'any 1753, per iniciativa del marquès de la Mina, es va portar a terme un projecte molt semblant, dissenyat per Juan Martín Cermeño, que va donar com a resultat l'actual barri de la Barceloneta. Tot apunta que es va seguir el projecte d'urbanització de van Verboom de 1719,[4] tot i que el nou barri no es va fer per allotjar els desnonats sinó per a reordenar un terreny fins aleshores ple de barraques.
Van Verboom també convertí la Seu Vella de Lleida en castell-caserna el 1717 i va rebre l'encàrrec de realitzar la fortificació del Castell d'Hostalric, un pont a Molins de Rei per facilitar les comunicacions entre Barcelona i el centre de la península. Va participar en el disseny del canal d'Urgell,[5] i fou un dels promotors de l'Acadèmia Militar de Barcelona que s'ubicà a la Ciutadella de Barcelona.[6]
Durant la Guerra de la Quàdruple Aliança partí amb l'esquadra enviada pel cardenal Giulio Alberoni a la conquesta de Sicília i dirigí el setge de Messina i en tornar de Sicília va posar setge a la Seu d'Urgell el 22 de gener de 1720; la vila es va rendir el 29 de gener, pocs dies abans del final de la guerra.[7]
Durant la guerra angloespanyola de 1727 va supervisar el setge de Gibraltar.
Fundador de l'Academia de Matemáticas de Barcelona pel fet que, com a ciutat ocupada, comptava amb nombrosos oficials destinats i realitzà un Plano del Puerto de Barcelona con sus fondos el 1721. Estigué al capdavant de la Superintendencia de la Renta del Tabaco, a Madrid, que el 1727 inicià l'edifici de la Fábrica de Tabacos de Sevilla. En 1737-1738 fou capità general de Catalunya de forma interina.
Morí a Barcelona i fou enterrat a la capella de la Ciutadella de Barcelona, tot i que se'n desconeix el lloc exacte.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Joris Prosper van Verboom». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cámara Muñoz, Alicia. Los Ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII (en castellà). CEEH, 2005, p. 188-189. ISBN 8493464317.
- ↑ Torras i Ribé, Josep Maria; Sobrequés i Callicó, Jaume. Felip V contra Catalunya: testimonis d'una repressió sistemàtica (1713-1715). Rafael Dalmau, Editor, 2005, p. 271. ISBN 8423206815.
- ↑ Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 50. ISBN 1998.
- ↑ Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «La Reial Acadèmia de Matemàtiques i l'enginyeria militar del segle xviii». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 febrer 2015].
- ↑ (en anglès) The Royal Engineers Journal, 13, 1911, pàg. 453 [Consulta: 24 juny 2013].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ignace-François de Glimes |
Capità general de Catalunya (interí) 1737-1738 |
Succeït per: Ignace-François de Glimes |