Josèp Romanilha
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 agost 1818 Sant Romieg de Provença (França) |
| Mort | 24 maig 1891 (72 anys) Avinyó (França) |
| Sepultura | cemetery of Saint-Rémy-de-Provence (en)  |
 Capoulié del Felibritge | |
| 1888 – 1891 ← Frederic Mistral – Felix Gras → | |
| Majoral del Felibritge | |
| 1876 – 1891 – Paul Mariéton → | |
| Realitzador Armana Prouvençau | |
| | |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | impressor-llibreter (1856–), professor d'educació secundària (1845–1847), professor d'educació secundària (1843–1845), corrector de textos, poeta, escriptor, oficinista |
| Membre de | |
| Nom de ploma | E. N. Lou Felibre di Jardin Lou Felibre Calu Lou Cascarelet Santo crous |
| Participà en | |
| 1954 | Felibritge |
| agost 1853 | Congrès d'Ais |
| norma mistralenca |
|
| Família | |
| Cònjuge | Rose-Anaïs Gras (1863–valor desconegut) |
| Fills | Thérèse Roumanille, Jacques Roumanille |
| Pares | Jean-Denis Roumanille i Pierrette Roumanille |
| Parents | Felix Gras, cunyat Jules Boissière, gendre |
Josèp Romanilha (Sant Romieg de Provença, 8 d'agost de 1818 - Avinyó, Provença, 24 de maig de 1891) fou un escriptor occità. Era professor a Avinyó, i tingué com a deixeble el jove Frederic Mistral. Publicà un recull de poemes, les Margaridetas (1847). El seu paper d'artífex de la renaixença provençal es confirmà amb la fundació del Felibritge, del qual fou un dels màxims impulsors. Fou l'editor de l'Armana Prouvençau, on publicà una sèrie de contes de caràcter moralitzador escrits en un llenguatge fortament saborós (s'editaren el 1883). Reialista i catòlic, concebé la poesia com un culte de les virtuts domèstiques i l'exaltació dels valors tradicionals. Sabé hàbilment posar en escena personatges populars. Algunes de les seves obres, com és ara La campano mountado (1857), es poden llegir encara amb interès i plaer.
Obres
[modifica]- La campano mountado (1857)
- Fau i Ana (1877)
- Lis enterre-chin (1872)
- Li conte prouvençau (1883)
- Dideto (1880)
- Lou cascarelet, rondallaire anònim molt dretà, inclòs dins Lis oubreto en proso (1853)
Traduccions catalanes
[modifica]- Contes de Provença, traducció de Manel Zabala. Martorell: Adesiara, 2010.
