Vés al contingut

Josep Bou i Vila

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: José Bou Vila)
Plantilla:Infotaula personaJosep Bou i Vila
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
15 juny 2019 –
2n President d'Empresaris de Catalunya
febrer 2015 – desembre 2018
← Mariano Ganduxer Floriach – Carlos Rivadulla Oliva → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaUnionisme espanyol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, flequer, polític, cavaller legionari Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular (2018–)
Fuerza Nueva (1978–1982) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportparacaigudisme Modifica el valor a Wikidata
Facebook: josepbouvila X: josebouvila Modifica el valor a Wikidata

Josep Bou i Vila (Vic, 2 de febrer de 1955) és un empresari i polític català, que exerceix de regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel Partit Popular des de 2019.

Trajectòria

[modifica]
Al costat d'Enric Millo i Alberto Fernández Díaz, durant la manifestació «Prou! Recuperem el seny» el 8 d'octubre de 2017.

Nascut el 2 de febrer de 1955 a l'Hospital de la Santa Creu de Vic, és l'administrador de l'empresa la cadena de fleques Jaime Bou SA, empresa familiar fundada pel seu pare i el seu oncle. L'empresa té tretze fleques, vuit de les quals a Barcelona.[1][2][3] També gestiona una promotora immobiliària.[4]

Entre el febrer de 2015 i el desembre de 2018 va ser el president de l'associació Empresaris de Catalunya, contrària a la independència de Catalunya.[2] Ha tingut un paper destacat en algunes manifestacions convocades per Societat Civil Catalana (SCC) i altres actes organitzats per l'organització d'extrema dreta Somatemps.[3][5]

El desembre de 2018 va ser presentat com a candidat del Partit Popular (PP) a l'alcaldia de Barcelona per les eleccions municipals de maig de 2019, amb un discurs que es va fer viral pels seus crits i els seus cognoms.[6] Poc després de l'anunci es va publicar que Bou havia militat al partit polític d'extrema dreta Fuerza Nueva al final dels setanta, fet que ha negat diverses vegades.[7][5][8] El maig de 2019 Tot Barcelona va publicar la seva sol·licitud d'afiliació a Fuerza Nueva.[9] En diversos discursos ha mencionat la frase «Espanya és irrevocable», originària de José Antonio Primo de Rivera.[5][10]

Regidor a Barcelona

[modifica]

Amb un nombre de vots a les eleccions municipals de 2019 a Barcelona en el límit de la barrera electoral del 5%, els 2 regidors de la llista del PP encapçalada per Bou van ser ratificats pel primer recompte efectuat per la junta electoral.[11][12] Durant la corporació municipal 2019-2023 va exercir com a president del grup municipal del PP, adscrit al districte de Nou Barris i també com a vocal a les comissions municipals de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i prevenció.[13] Més enllà d'anècdotes i imatges curioses, el seu pas pel consistori no va ser decisiu en cap votació del mandat, tot i haver donat suport a la modificació del pressupost municipal de 2020, després de la primera onada de la pandèmia de COVID-19, i haver-se abstingut en els comptes de 2021.[14] Una de les primeres accions sorprenents que va realitzar va ser el trencament de la disciplina de partit en relació a la no participació a l'ofrena floral al monument a Rafael Casanova de Barcelona durant la celebració de la Diada Nacional de Catalunya de 2019.[15] Bou es va presentar sol al momunent de la ronda de Sant Pere i, amb pas ferm en direcció a l'estàtua, va dipositar un plafó de flors blanques avillat amb una cinta amb les banderes de Catalunya i d'Espanya.[15] En declaracions posteriors, va justificar l'acció per tal de defensar una personalitat il·lustre «segrestada pel nacionalisme» car es tractava d'un «españolazo».[15]

A l'octubre de 2019 va sortir a la llum que Bou era l'administrador únic de l'empresa immobiliària Bahía Franc SL, la qual li generava un benefici anual de 34.000 euros bruts a l'any i tenia en lloguer a l'associació cannàbica Slam Dank, situada a l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat cantonada amb el passeig de Maragall de Barcelona.[16] Paradoxalment, el PP va ser l'únic partit del Congrés dels Diputats que va votar en contra de la llei de regulació de l'activitat de clubs cannàbics i, juntament amb Convergència i Unió, els dos únics de l'Ajuntament de Barcelona que van votar en contra del pla especial urbanístic per regular aquestes entitats.[16] En aquest sentit, el Tribunal Constitucional espanyol va tombar la llei de regulació de l'activitat de clubs cannàbics, gràcies a un recurs d'inconstitucionalitat presentat a l'octubre de 2017 pel govern espanyol del PP.[16]

Més enllà de l'incident i la polèmica, les relacions dins del partit tampoc van ser profitoses, ja que pràcticament no es parlava amb l'altre regidor del PP Óscar Ramírez.[14] De fet, setmanes abans, durant l'estiu, va realitzar la primera purga quan va destituir a dos assessors rellevants de l'aparell: Miguel Raposo, coordinador de districtes, president de la secció de Gràcia i cap de campanya a les eleccions de 2019, i Alfredo Bergua, vicesecretari de comunicació del partit local i assessor de seguretat, cultura i esports.[15] Un any després, el 3 de març de 2020,[15] una segona onada de destitucions va fer que prescindís dels serveis del cap de comunicació Joan Castelló, el qual un any i mig després, va ingressar com a militant de Barcelona pel Canvi i es va convertir en representant de la institució local com a conseller de les Corts.[17] En substitució del càrrec de director de comunicació (dircom), i sense consensuar-ho amb l'altre regidor de PP, va escollir a Eduard Batlles,[18][19] el qual en un compte personal de twitter tancat poc després, havia mostrat simpaties per l'independentisme català i crítiques iròniques als dirigents del partit conservador.[15] Addicionalment, també va fitxar com a assessor polític al veneçolà Luis Barroso, que no formava part com a militant del partit.[20]

Un altre punt de discòrdia interna es va donar quan, el 21 de gener de 2020, en una entrevista de Gemma Nierga a Ràdio 4,[21] va manifestar que el fitxatge de Cayetana Álvarez de Toledo, com a diputada per la província de Barcelona i portaveu del grup popular al Congrés dels Diputats després de les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019, va ser un «error» perquè «els catalans volen gent de casa».[22] Així mateix, el març de 2021, la relació amb les bases del partit va seguir empitjorant després que destituís el conseller de Sarrià-Sant Gervasi Isaac Martín, el conseller de les Corts Xavi Cañigueral i l'assessor del grup municipal en matèria d'urbanisme Eduardo Bolaños,[23] fins al punt que en van demanar la seva dimissió.[14] En el comunicat de rebuig a Bou també el van signar els líders populars dels districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, les Corts, Sant Martí, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu.[24] Un dels arguments emprats en l'escrit va ser que el seu comportament anava «en contra l'ideari del partit» després que el 2020 fos condemnat a pagar una multa per haver maltractat físicament un home en una processó.[24] Tanmateix, el juliol de 2021, va seguir mantenint la mateixa línia i va demanar que es presentessin dimissions després dels mals resultats a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021,[14] quan la formació va obtenir el pitjor resultat històric a Catalunya passant de 4 a 3 diputats.[25]

El 19 de juliol de 2022 va comunicar públicament que no repetiria com a candidat del PP a Barcelona per a les eleccions municipals de 2023, després de no sentir-se recolzat dins del partit.[14][26] Ell mateix ja va anunciar, dos mesos abans, en una entrevista a Ràdio 4 i La2, que només repetiria si el PP li feia més costat.[27][28]

Crema del cotxe

[modifica]

El 30 d'abril de 2022 es va desplaçar a una trobada amb militants i simpatitzants del PP del districte barceloní d'Horta-Guinardó quan, cap a les 11 hores, el seu cotxe es va incendiar quan estava aparcat a la plaça de Salvador Allende amb el carrer del Santuari, al costat del Centre Cívic del Carmel.[29][30] Per a assistir a l'incident agents de la Guàrdia Urbana i membres del cos de Bombers de Barcelona s'hi van desplaçar i van poder apagar el foc.[29] Si bé, pocs abans de la deflagració, una patrulla va advertir al xofer que l'automòbil perdia líquid i treia molt de fum, Bou va denunciar ràpidament a la xarxa social de twitter que li acabaven de cremar el cotxe i que res l'aturaria.[29] Els primers indicis de la Guàrdia Urbana, així com l'informe dels Mossos d'Esquadra i la policia científica redactat l'endemà, van concloure que la calcinada es va originar per una avaria mecànica fortuïta.[29][30] Un dia després, el 2 de maig, Bou va emetre un comunicat anunciant que es negava a admetre que el seu cotxe s'hagués cremat per una avaria del motor, que posaria els fets en coneixement de la fiscalia i que volia consultar l'informe policial perquè no se'l creia.[31]

Dos mesos després, durant la primera setmana de juliol, la unitat d'informació del cos de Mossos d'Esquadra va lliurar un informe al Jutjat d’instrucció número 3 de Barcelona, en el qual es descartava de nou cap mena d'intencionalitat i apuntava a una avaria elèctrica dels fusibles del cotxe com a principal causa de la crema, en una inspecció més detallada de la policia científica amb la inclusió de la declaració de Bou i el peritatge dels mecànics del taller.[32][33]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Bou i Vila
  1. ↑ «Las panaderías Bou abrirán dos centros anuales en los próximos cuatro años» (en castellà). Europa Press, 31-01-2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Els empresaris unionistes trien Josep Bou com a nou president». Nació Digital, 16-03-2015.
  3. ↑ 3,0 3,1 Alós, Ernest. «El empresario Josep Bou se perfila como candidato del PP en Barcelona» (en castellà), 06-12-2018. [Consulta: 17 desembre 2018].
  4. ↑ Carrasco, Lara. «El empresario emblema de los constitucionalistas dice que no traslada sus empresas porque quiere "muchísimo a Cataluña"» (en castellà), 07-12-2017. [Consulta: 17 desembre 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «L'alcaldable del PP de Barcelona va militar a Fuerza Nueva». Ara, 18-12-2018. «Josep Bou es va adherir el 1978 al partit de Blas Piñar que aglutinava l'extrema dreta»
  6. ↑ Tercero, Daniel «Josep Bou, candidato del PP al Ayuntamiento de Barcelona» (en castellà). ABC, 12-12-2018.
  7. ↑ Rexach Fumanya, Josep «Josep Bou, un legionari amb dotze cognoms catalans per a representar el PP». VilaWeb, 17-12-2018.
  8. ↑ «Josep Bou nega "rotundament" que milités a Fuerza Nueva al 'FAQS'». Tot Barcelona, 13-01-2019. Arxivat de l'original el 2019-05-17 [Consulta: 27 maig 2019].
  9. ↑ Borràs, Jordi «Bou es va oferir a Fuerza Nueva pels seus coneixements d'escalada i paracaigudisme». Tot Barcelona, 17-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-05-17 [Consulta: 17 maig 2019].
  10. ↑ «España es irrevocable» (en castellà). El Municipio, 08-11-2014. [Consulta: 27 maig 2019].
  11. ↑ «El PP mantiene sus dos concejales tras un largo recuento de los votos dudosos» (en castellà). La Vanguardia, 29-05-2019.
  12. ↑ Casas, Josep Maria. «El PP salva sus dos concejales en el Ayuntamiento de Barcelona» (en castellà), 29-05-2019.
  13. ↑ «Fitxa de Josep Bou» (pdf). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 19 juliol 2022].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 «Josep Bou renuncia a ser el candidat del PP a Barcelona a les eleccions municipals del 2023». Beteve.cat, 19-07-2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 Martí, Pep. «El PP ja no li riu les gràcies a Bou». NacióDigital.cat, 06-05-2020. [Consulta: 29 juliol 2022].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Merino, Andreu. «Josep Bou té llogat un local a un club cannàbic a Barcelona». NacióDigital.cat, 02-10-2019. [Consulta: 1r agost 2022].
  17. ↑ «El periodista Joan Castelló s'incorpora al grup municipal de BCN Canvi». AlDia.cat, 20-09-2021. [Consulta: 26 juliol 2022].
  18. ↑ «Eduard Batlles, nuevo dircom del Grupo Popular en el Ayuntamiento de Barcelona» (en castellà). EspacioDircom.com, 2020. Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 1r agost 2022].
  19. ↑ Subirana, Jordi. «Bou ficha a un independentista como jefe de prensa» (en castellà). MetropoliAbierta.com, 29-04-2020. [Consulta: 1r agost 2022].
  20. ↑ Martí, Pep. «De l'amic veneçolà a la indiferència de Feijóo: les claus de la ruptura entre Bou i el PP». NacióDigital.cat, 20-07-2022. [Consulta: 26 juliol 2022].
  21. ↑ «El matí a Ràdio 4 - Gemma Nierga entrevista Josep Bou (min. 21:00)». RTVE.es, 21-01-2020. [Consulta: 29 juliol 2022].
  22. ↑ Martí, Pep. «Màxima tensió entre el PP i un Josep Bou «incontrolable»». NacióDigital.cat, 23-01-2022. [Consulta: 29 juliol 2022].
  23. ↑ Garcia, Marc. «Bou destitueix tres assessors en la pugna oberta amb el PP de Barcelona». Beteve.cat, 23-03-2021. [Consulta: 26 juliol 2022].
  24. ↑ 24,0 24,1 Segura, Sergio. «Bases del PP de Barcelona esclaten contra les destitucions de Bou i li demanen que dimiteixi». Beteve.cat, 24-03-2021. [Consulta: 26 juliol 2022].
  25. ↑ «El PP obté el pitjor resultat en unes eleccions al Parlament de Catalunya». CCMA.cat, 14-02-2021. [Consulta: 19 juliol 2022].
  26. ↑ «Josep Bou no tornarà a ser candidat del PP a Barcelona: “Hi renuncio i em descarto”». Vilaweb, 19-07-2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  27. ↑ «Josep Bou renuncia a ser el candidat del PP a Barcelona». ElPuntAvui.cat, 19-07-2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  28. ↑ «Bou renuncia a ser el candidat del PPC per Barcelona a les eleccions municipals». CCMA.cat, 19-07-2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 «El cotxe de Josep Bou va cremar-se per accident: el xofer sabia que treia líquid i fum». NacióDigital.cat, 01-05-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
  30. ↑ 30,0 30,1 «Investiguen com s'ha cremat el cotxe de Josep Bou, regidor del PP de Barcelona». CCMA.cat, 30-04-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
  31. ↑ «Bou posa en dubte la investigació dels Mossos i reitera que li van cremar el cotxe». Vilaweb, 02-05-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
  32. ↑ Navarro, Mayka. «Un nuevo informe concluye que el fuego del coche de Bou empezó en los fusibles» (en castellà). LaVanguardia.com, 06-07-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
  33. ↑ «Els Mossos desmunten la teoria de Josep Bou sobre l’incendi intencionat al seu cotxe». Vilaweb, 06-07-2022. [Consulta: 6 juliol 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Bou_i_Vila&oldid=34030341»