José Calvo Sotelo
.svg){kind=small}
_Version_with_Golden_Fleece_and_Charles_III_Orders.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra). Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat el 1916. Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada a les eleccions generals espanyoles de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antoni Maura, del qual fou secretari personal en la seva penúltima presidència governamental.[1] El 1921 va ser nomenat governador de València pel mateix Antoni Maura.
El desembre de 1923, tres mesos després de l'establiment de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va ser designat director general de l'administració local, i va passar a exercir el càrrec de ministre d'hisenda de 1925 a 1930.
El 1931, al començament de la Segona República, es traslladà a Portugal i, un any més tard s'estableix a França. Tornà a Espanya l'any 1933, quan el govern republicà del Partit Republicà Radical decretà l'amnistia per a tots els antics ministres de la dictadura. Aviat fundà el Bloque Nacional, formació d'extrema dreta que sumava les forces de tots els partits monàrquics.
El 13 de juliol de 1936, fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil[2] i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol.
Una de les explicacions més acceptades és que la seva mort fou una revenja per l'assassinat del tinent José Castillo hores abans. Arran de la publicació d'un article del diari ultradretà El Imparcial, s'hi van voler establir, però, relacions amb la maçoneria. En una carta al director publicada pel diari El País el 28 de setembre de 1978, Urbano Orat de la Torre (Melilla, 1904 - Madrid, 17 de setembre de 1982) ho desmenteix.[3]
Al seu enterrament ja existia un clima de revenja procliu a la consecució d'un cop d'estat. Els assistents es van dirigir al centre de Madrid per manifestar-se i pel camí van ser escorcollats diversos cops per la Guàrdia d'Assalt i finalment tirotejats, de manera que van causar cinc morts i trenta-quatre ferits.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Fitxa al Congrés dels Diputats
- ↑ ARACIL,R., OLIVER,J. i SEGURA,A. El mundo actual 2a ed. Barcelona, 1998. Edicions UB [1a ed. 1995] ISBN 84-8338-006-4
- ↑ Sobre el asesinato de Calvo Sotelo; Cartas al director, publicat pel diari El País el 28/09/1978.
Bibliografia
[modifica]
- Alfonso Bullón de Mendoza y Gómez de Valugera. José Calvo Sotelo. Barcelona, Ariel, 2004. ISBN 84-344-6718-6
- Luis Romero - Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo. Planeta. Barcelona. 1982. ISBN 84-320-5678-2
- Ian Gibson. La noche en que mataron a Calvo Sotelo. Plaza & Janés. Barcelona. 1986 ISBN 84-01-45061-6
- Paul Preston. Franco, Caudillo de España. Mondadori. 1994. ISBN 84-397-0241-8
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Salvador Muñoz Pérez |
Governador civil de província de València 1921 - 1922 |
Succeït per: Rafael García Ormaechea |
| Precedit per: José Corral y Larre |
Ministre d'Hisenda 1925 - 1930 |
Succeït per: Francisco Moreno Zuleta |
| Precedit per: Antonio Goicoechea Cosculluela |
 Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1935-1936 |
Succeït per: Adolfo Pons y Umbert |
- Diputats gallecs al Congrés dels Diputats
- Advocats de l'Estat espanyols
- Polítics de la província de Pontevedra
- Governadors civils de València
- Persones de Tui
- Presidents de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
- Membres de l'Assemblea Nacional Consultiva
- Alumnes de la Universitat de Saragossa
- Morts a Madrid
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Víctimes d'assassinat
- Morts per arma de foc
- Advocats gallecs
- Diputats valencians al Congrés dels Diputats
- Advocats valencians contemporanis
- Naixements del 1893