Eduard Aunós Pérez
.svg){kind=small}
Eduardo Aunós Pérez (Lleida, 1894 - Lausana, 1967) va ser un advocat, assagista i sobretot un polític català, destacat per haver estat ministre durant la dictadura franquista i un dels impulsors de la Causa General.[1][2]
Biografia
[modifica]Fill del polític d'origen aranès Eduard Aunós i Cau i de Jovita Pérez i Navarro,[3] va estudiar Dret a la Universitat Central de Madrid i va militar de ben jove a la Lliga Regionalista. Es va casar amb Dolores de Juan i en el moment de la seva defunció estava casat amb Maria Antonia Morales Giraldo.[4]
En fou escollit diputat a Corts per la Seu d'Urgell a les eleccions generals espanyoles de 1916.[1] També va ser secretari de Francesc Cambó en el Ministeri de Foment el 1918.[1][5]
Es va allunyar de la Lliga i durant la dictadura de Primo de Rivera va ser Ministre de Treball, Comerç i Indústria (1925-1930).[1] Admirador del règim feixista italià va tractar d'imitar el seu sistema corporatiu amb la creació d'un Codi de Treball (1926) i l'Organització Corporativa Nacional (1928). Després de la caiguda de Miguel Primo de Rivera, va tractar de formar un Partit Laborista a semblança del Partit Feixista italià, però li van mancar suports.
Després de la proclamació de la República el 1931 es va exiliar a París i amb l'esclat de la Guerra Civil prengué partit pel bàndol colpista.[1] Des de l'exili va col·laborar amb la revista Acción Española, incorporant-se a Renovación Española. En 1937 va ingressar a FE de las JONS com a cap del partit a França; i després de la unificació va ser membre de la Junta Política de FET y de las JONS.[1] Després de ser ambaixador a Bèlgica[1] (1939-1940) i Argentina[1] (1942-1943), fou nomenat Ministre de Justícia de la dictadura franquista entre 1943 i 1945,[n. 1] i impulsor de la Causa General. Després també va ser el president del Tribunal de Cuentas de Madrid.[1]
Leridanismo
[modifica]Va ser un dels impulsors del leridanismo, un moviment que promovia una visió romàntica i idealitzada de la ciutat, i defensava la província de Lleida com a concepte identitari (relativitzant la seva catalanitat) i exaltava alguns elements del folklore local.[6] El moviment s'organitzava al voltant de l'associació el "Caliu Ilerdenc", un elitista club gastronòmic i literari de la capital ilerdenca al qual se li atribuí la capacitat de decidir qui ocupava els càrrecs públics més rellevants de la província (entre ells l'alcaldia de la capital o la presidència de la diputació).[7]
Imputació en la causa contra el franquisme
[modifica]Va ser un dels trenta-cinc alts càrrecs del franquisme imputat per l'Audiència Nacional d'Espanya en el sumari instruït per Baltasar Garzón, pels delictes de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra civil espanyola i en els primers anys del règim, i que no va ser processat en comprovar-se la seva defunció.[8][9][10] Baltasar Garzón va ser imputat per prevaricació per aquest procediment en considerar el Tribunal Suprem que, sense entrar en el fons de l'assumpte (l'acusació als líders franquistes), no hi tenia competències.[11]
Obres
[modifica]- Problemas de España (1928)
- Estudios de Derecho Corporativo (1929)
- Itinerario de la España Contemporánea (1941)
- Biografía de Venecia (1948)
- Discurso de la vida. Autobiografía (1951)
- Los viñadores de la última hora (1952)
- Guía de París para españoles (1955)
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 77, entrada: "Aunós i Pérez, Eduard". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ «esquela de Jovita Pérez Navarro». La Vanguardia - Hemeroteca, 12-03-1953, pàg. 14.
- ↑ «esquela de defunció de Eduardo Aunos Perez». A.B.C., 24-09-1968, pàg. 106.
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724.
- ↑ Santacana, Carles «De lo local a lo nacional. Memoria e identidad en los primeros años del franquismo en Cataluña.». Memoria e identidades. Asociación de Historia Contemporánea [Santiago de Compostela], 2003 [Consulta: 7 febrer 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ Casals, Quintí «Macedònia històrica de lleidatans políticament incorrectes.». Revista del Cercle de Belles Arts de LLeida. Cercle de Belles Arts de Lleida [Lleida], 27, 6-2007, pàg. 26 y 27 [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ Text de l'acte de 16 d'octubre de 2008
- ↑ Document: Acte del jutge Garzón en què s'inhibeix d'investigar la causa del franquisme.
- ↑ El País: Garzón reparteix la causa del franquisme
- ↑ La Sala Segunda ha decidido admitir a trámite una querella en la que se imputa al famoso juez estrella un delito de prevaricación "palmario, premeditado, consciente y creyéndose impune" por su actuación en el proceso que inició por la desaparición de personas durante la guerra civil y el franquismo.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Juan Flórez Posada |
Ministre de Treball, Comerç i Indústria 1924- 1930 |
Succeït per: Pedro Sangro y Ros de Olano |
| Precedit per: Esteban de Bilbao Eguía |
Ministre de Justícia 1943- 1945 |
Succeït per: Raimundo Fernández Cuesta |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Inocencio Jiménez Vicente |
 Medalla 12 1941-1967 |
Succeït per: Francisco Moreno Herrera |
Ròmul Moragas i Droz/José Ferreras Toro (1876) · Miguel Cabezas Montemayor (1879) · Luis de León y Cataumber (1881-1893) · Ricardo García Trapero Veragua (1896-1898) · Joan Torres i Vilanova (1899) · Emili Riu i Periquet (1901-1916/1923) · Eduard Aunós Pérez (1918) · Daniel Riu i Periquet (1919) · Manuel Rius i Rius (1920) |  | |
Manuel de Azcárraga Palmero (1876/1881-1886) · Federico Hoppe y Rute (1879) · Miquel Agelet i Besa (1891) · Joan Maluquer i Viladot (1893-1898) · Isidre Valls i Pallerola (1899-1903) · Josep Agelet i Garrell (1905) · Pere Milà i Camps (1907-1914) · Daniel Riu i Periquet/Francesc de Paula Maristany i Maristany (1916-1918) · Joan Sarradell i Farràs (1919) · Eduard Aunós Pérez (1920-1923) |  | |
| Encarregats dels Ministeris durant el Directori Militar de Miguel Primo de Rivera (15 de setembre de 1923 – 3 de desembre de 1925) | ||
|---|---|---|
| Cap de govern |  | |
| Ministre de la Governació | ||
| Ministre d'Estat | ||
| Ministre de Gràcia i Justícia | ||
| Ministre d'Hisenda | ||
| Ministre de Foment | José Vicente Arche (interí) · Pere Vives Vich | |
| Ministre de Guerra | ||
| Ministre de Marina | ||
| Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts | ||
| Ministre de Treball i Previsió | ||
| Presidència del Consell | ||
(← IV GARCIA PRIETO) Govern anterior •••• Govern següent (← DIRECTORI CIVIL) | ||
| Cap de l'Estat | .jpg) | |
|---|---|---|
| Ministres | Blas Pérez González (Governació) • Joaquín Benjumea Burín (Hisenda) • José Antonio Girón de Velasco (Treball) • Francisco Gómez-Jordana Sousa/José Félix de Lequerica Erquiza (Afers Exteriors) • Esteban de Bilbao Eguía/Eduard Aunós Pérez (Justícia) • Carlos Asensio Cabanillas (Exèrcit) • Juan Vigón Suero-Díaz (Aire) • Salvador Moreno Fernández (Marina) • Demetrio Carceller Segura (Indústria i comerç) • Alfonso Peña Boeuf (Obres Públiques) • Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia (Agricultura) • José Ibáñez Martín (Educació) • José Luis Arrese Magra (Secr. Gral. del Movimiento) | |
(← III FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← V FRANCO) | ||
- Polítics lleidatans contemporanis
- Falangistes catalans
- Franquistes catalans
- Ministres catalans del Govern d'Espanya
- Receptors de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Diputats pel districte de Solsona
- Diputats pel districte de Sort
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats per la Lliga
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Ministres de Justícia d'Espanya
- Ambaixadors d'Espanya a l'Argentina
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Morts a Lausana
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Diplomàtics catalans del sud contemporanis
- Ambaixadors catalans
- Naixements del 1894