Vés al contingut

José Ignacio González Faus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Ignacio González Faus
Imatge
(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 desembre 1933 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 2025 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

José Ignacio González Faus (València, 27 de desembre de 1933 - Barcelona, 6 de març de 2025)[1] fou un jesuïta, professor i teòleg valencià.

Llicenciat en filosofia (Barcelona, 1960), va ser ordenat sacerdot el 28 de juliol de 1963 i posteriorment es va doctorar en Teologia a la universitat austríaca d'Innsbruck el 1968. Anteriorment, va cursar estudis en el Pontifici Institut Bíblic de Roma (1965-66) i des de 1968 fou professor de Teologia Sistemàtica en la Facultat de Teologia de Catalunya (Barcelona).[2] A més, des de 1980 oferí regularment classes a la Universitat Centroamericana (UCA) a San Salvador i va viatjar com a professor convidat a diferents països d'Amèrica Llatina (Mèxic, Brasil, Uruguai, etc.).

De 1968 a 1977 va ser director de la revista Selecciones de Teología i des de 1981 al 2005, responsable acadèmic del centre d'estudis socials i teològics Cristianisme i Justícia de Barcelona.[3] Fins a la seva mort, fou membre de l'Àrea Teològica d'aquest centre.

El pensament de José Ignacio González Faus tenia tres grans eixos: la reivindicació del "rostre humà" de Déu i l'accés a la fe des de la humanitat real de Jesús; la crítica al capitalisme i als diners com a idolatria; i els pobres com a vicaris de Crist d'una Església que ha de ser comunitat al servei dels pobres.[4]

Jesucrist, la humanitat i els pobres van ser una constant en la reflexió teològica de González Faus, relacionada sempre a les causes evangèliques, convertint així el seu pensament en una teologia viva i pastoral, com la que s'anhelava en els anys previs al Concili Vaticà II.

La cristologia de González Faus estava impregnada a més d'un profund sentit de la transcendència i de la inenarrabilitat de Déu en si mateix, de l'inefable amor condescendent de Déu.[5]

Obra

[modifica]

Prolífic autor, José Ignacio González Faus, a més de ser col·laborador habitual de diferents mitjans de comunicació com La Vanguardia, Vida Nueva, Atrio o El País, entre altres, compta amb una extensa obra que es detalla a continuació.[6][7]

Llibres

[modifica]
  • Carne de Dios Significado salvador de la Encarnación en la teologia de san Ireneo - 1969
  • La Humanidad Nueva. Ensayo de Cristología - 1975
  • Acceso a Jesús - 1979
  • Clamor del Reino Estudio sobre los milagros de Jesús - 1982
  • La libertad de palabra en la Iglesia y en la teología. Antologia comentada - 1985
  • Proyecto de hermano. Visión creiente del hombre. Santander: 1987
  • Hombres de la comunidad.. Anotaciones sobre el ministerio eclesial - 1989
  • Vicarios de Cristo. Los pobres en la teología y espiritualidad cristiana - 1991
  • Ningún obispo impuesto. (San Celestino, papa): las elecciones episcopales en la historia de la Iglesia - 1992
  • La autoridad de la Verdad. Momentos oscuros del magisterio eclesiástico - 1996
  • Fe en Dios y construcción de la historia - 1998
  • Al tercer dia resucitó de entre los muertos - 2001
  • Comprender a Karol Wojtila - 2005
  • Cualidad cristiana. Identitad y crisis del cristianismo - 2006
  • El rostro humano de Dios. De la revolución de Jesús a la divinidad de Jesús - 2007
  • Una vida que interpela: Etty Hillesum - 2008
  • Otro mundo es posible desde Jesús - 2009
  • Herejías del catolicismo actual - 2013[8]
  • Confío. Comentario al Credo cristiano - 2013[9]
  • El amor en tiempos de cólera… económica - 2013

Obres recopilatòries d'articles

[modifica]
  • La teología de cada dia. 1976.
  • Este es el Hombre. Estudios sobre identidad cristiana y realización humana. 1980.
  • Memoria de Jesús, memoria del pueblo Reflexiones sobre la vida de la Iglesia. 1984.
  • El factor cristiano. Estella: 1994.
  • Migajas cristianas. 2000.
  • Ojo avizor. 2004.

Obres menors

[modifica]
  • Jesús de Nazaret y los ricos de su tiempo. 1982 .
  • El engaño de un capitalismo aceptable. 1983.
  • Creer, sólo se puede en Dios. En Dis sólo se puede creer. 1985.
  • Parábolas, cartas y ensueños del rabino Ben Shalom. 1988.
  • La interpelación de las iglesias latinoamericanas a la Europa postmoderna. 1988.
  • Elogio del melocotón de secano. 1992.

I diferents articles i col·laboracions amb diversos autors

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fallece José Ignacio González Faus: adiós al teólogo de la ‘Humanidad Nueva’». Vida Nueva Digital, 06-03-2025 [Consulta: 7 març 2025].
  2. ↑ Facultat de Teologia de Catalunya
  3. ↑ Selecciones de Teología
  4. ↑ González Faus, José Ignacio. "El dinero como dios". La Vanguardia, 14 de julio de 2014. [Consultado el 14 de julio de 2014]
  5. ↑ VV.AA. De “Proyecto de hermano” a agradecimiento de hermanos. Simposio con José Ignacio González Faus, Cristianisme i justicia, Barcelona 2002.
  6. ↑ Artículos de José Ignacio González Faus en La Vanguardia Arxivat 2014-07-14 a Wayback Machine.
  7. ↑ Artículos de José Ignacio González Faus en El País.
  8. ↑ González Faus, José Ignacio. "Testamento", en Redes Cristianas. 5 de abril de 2013. [Consultado el 8 de julio de 2014]
  9. ↑ Ibídem
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_Ignacio_González_Faus&oldid=34748268»