José María García Landeira
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 de març de 1908 Madrid |
Governador Militar de Santander | |
Activitat | |
Ocupació | Militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | ![]() ![]() ![]() ![]() |
Branca militar | ![]() ![]() |
Rang militar | ![]() |
Conflicte | Guerra Civil Espanyola |
Altres | |
Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Premis (1968) ![]() (1968) ![]() (1973) ![]() |
José María García Landeira (15 de març de 1908,[1] Madrid,[2] 31 de diciembre de 1978, Madrid) fou un militar espanyol, general de brigada de l'arma de Cavalleria, que quan era capità s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes. Durant la dictadura franquista fou governador militar de Santander.
Alferes des del 1923 ascendí a tinent el 1928 estant destinat al Regiment de Llancers del Príncep, núm. 3.[1] El 10 d'agost de 1932 fou un dels acusats a Madrid en l'intent de cop d'estat conegut com la Sanjurjada[2] i el setembre de 1932 fou deportat a Villa Cisneros. El 1933 retornà a la península amb la resta de deportats per ser jutjats, però la fiscalia li retirà l'acusació.[3] El 1936 seguia destinat al mateix regiment, que aleshores rebia el nom de Regiment de Caçadors de Calatrava, núm. 2.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Hauser_y_Menet_%28ca._1912%29_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png/220px-Hauser_y_Menet_%28ca._1912%29_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'aquests dos regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats, participaren en la formació de les milícies falangistes, en la repressió dels membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats) i intervengueren en la defensa contra el desembarcament de Mallorca de tropes republicanes l'agost de 1936.[4] L'octubre del mateix any fou ascendit a capità.[5]
Després d'uns mesos a Mallorca tornà a la península i fou destinat al mateix regiment de Cavalleria.[6] El 1955 havia ascendit a tinent coronel.[7] El 1966 ja era coronel i dirigia el Regiment Lleuger Cuirassat de Cavalleria Alcántara, núm. 10.[8] L'octubre de 1967 fou ascendit a general de brigada i nomenat governador militar de Santander.[9] El febrer de 1968 li concediren la Gran Creu de la Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild,[10] el juliol de 1968 li concediren la Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc,[11] i el 18 de juliol de 1973 li concediren la Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc.[12] El novembre de 1973 l'anomenaren Director de Personal.[13] El 1974 cessà en el càrrec de vocal del Consell Superior d'Acció Social,[14] quan passà a la reserva.[15]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Alféreces». Anuario Militar, 1928, pàg. 378.
- ↑ 2,0 2,1 «El sumario de los sucesos del 10 de agosto en Madrid. La sala sexta del Tribunal Supremo dicta el auto de conclusión». ABC (Madrid), 24-03-1933, pàg. 28.
- ↑ Infante Javier-Motta, J. «Sobre silencios y olvidos: la jurisprudencia del Tribunal Supremo». Anuario de Historia del Derecho Español, 74, 204, pàg. 487-542.[Enllaç no actiu]
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 8 d’agost 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- ↑ «Ascensos». Boletín Oficial del Estado, 10, 24-10-1936, pàg. 39.
- ↑ «Destinos». Boletín Oficial del Estado, 108, 05-02-1937, pàg. 323.
- ↑ Diario Oficial del Ministerio del Ejército, 101, 04-05-1956, pàg. 434.
- ↑ «Audiencias de su Excelencia el Jefe del Estado». La Vanguardia, 05-05-1966, pàg. 7.
- ↑ «DECRETO 2543/1967, de 6 de octubre». Boletín Oficial del Estado, 259, 30-10-1967, pàg. 14896.
- ↑ «DECRETO 289/ 1968, de 5 de febrero». Boletín Oficial del Estado, 49, 26-02-1968, pàg. 2915.
- ↑ «DECRETO 142111968, de 1 de julio». Boletín Oficial del Estado, 157, 01-07-1968, pàg. 9626.
- ↑ «Orden del Merito Militar con distintivo blanco». La vanguardia, 18-07-1973, pàg. 5.
- ↑ «Decreto 3045/1973, de 12 de noviembre». Boletín Oficial del Estado, 290, 04-12-1973, pàg. 52429.
- ↑ «DECRETO 2971/1974. de 9 de octubre». Boletín oficial del Estado, 259, 29-10-1974, pàg. 22024.
- ↑ «Número 692/1974». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, I, 10-03-1974, pàg. 1265.