José María Sánchez-Ventura y Pascual

José María Sánchez-Ventura y Pascual
Biografia
Naixement	28 setembre 1922 ; Saragossa (Espanya)
Mort	22 maig 2017 (94 anys); Madrid
Procurador a Corts
	5 març 1975 – 23 desembre 1975 ; ← Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero – Antonio Garrigues Díaz-Cañabate → ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de Justícia
	4 març 1975 – 11 desembre 1975 ; ← Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero – Antonio Garrigues Díaz-Cañabate →
Procurador a Corts
	març 1975 – desembre 1975
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Notari
Partit	FET de las JONS
Membre de	Asociación Católica de Propagandistas
Premis
	(1976) Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort; (1975) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1970) Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil; (1969) Creu d'Honor de Sant Ramon de Penyafort; (1965) Comanda de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi ;

José María Sánchez-Ventura y Pascual (Saragossa, 28 de setembre de 1922 - Madrid, 22 de maig de 2017^[1]) fou un jurista i polític espanyol. En el moment de la seva mort hi havia sobre ell una ordre de captura internacional per la firma de les últimes sentències de mort del franquisme.^[2]

Biografia

Fill del polític, jurista i periodista saragossà José María Sánchez-Ventura y Gastón, va estudiar Dret a Saragossa, llicenciant-se el 1943. Guanyà per oposició el 1946 la plaça de sotssecretari lletrat del Banc de Bilbao, fundant 3 anys després la Mutualitat General de Previsió de l'Advocacia, que dirigirà durant 25 anys. El 1953 va ganyar per oposició una plaça de Notari i va ocupar despatx en diverses localitats. Entre 1958 i 1961 va dirigir, a més, el Col·legi Major Universitari «San Pablo» i, entre 1966 i 1970 va ser Delegat del Govern en el Canal de Isabel II de Madrid. El 1967 va ser nomenat President del diari “Informaciones”.

Va ser nomenat, al novembre de 1974, sotssecretari d'Informació i Turisme. Al març següent Franco el va nomenar ministre de Justícia, càrrec que ocupava a la defunció del dictador. En condició de Notari Major del Regne, va autoritzar l'acta que acreditava la mort de Franco el 20 de novembre de 1975, la que declarava la constitució del Consell de Regència, la que donava fe del jurament del Rei Joan Carles I i la que certificava la inhumació de les restes del general Franco en el Valle de los Caídos. Així mateix va assistir donant fe del jurament del Rei davant les Corts pocs dies després. Després de cessar com a ministre el 13 de desembre de 1975, va exercir com a notari a Elx fins a 1980. Des de 1983 fins a 1992 va ser notari de Madrid.

Càrrecs públics
Precedit per: Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero	Ministre de Justícia (març-desembre) 1975	Succeït per: Antonio Garrigues y Díaz-Cañabate

XVè Govern de Francisco Franco (11 de març – 12 de desembre de 1975)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
President del Govern	Carlos Arias Navarro
Vicepresidents de govern	José García Hernández (Governació) • Rafael Cabello de Alba (Hisenda) • Fernando Suárez González (Treball)
Ministres	Antonio Carro Martínez (Presidència) • Pedro Cortina Mauri (Afers Exteriors) • José María Sánchez-Ventura y Pascual (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Mariano Cuadra Medina (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • Alfonso Álvarez Miranda (Indústria) • José Luis Cerón Ayuso (Comerç) • Antonio Valdés González-Roldán (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Luis Rodríguez de Miguel (Habitatge) • Cruz Martínez Esteruelas (Educació) • León Herrera Esteban (Informació i Turisme) • Fernando Herrero Tejedor / José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Joaquín Gutiérrez Cano (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Alejandro Fernández Sordo (Relacions Sindicals)
(← XIV FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← I PRECONSTITUCIONAL)