Vés al contingut

Tomás Allende y García-Baxter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTomás Allende y García-Baxter
Biografia
Naixement4 febrer 1920 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1987 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
President Telefónica
1976 – 1981
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Virgilio Oñate Gil →
Ministre d'Agricultura Govern d'Espanya
29 octubre 1969 – 12 desembre 1975
← Adolfo Díaz-Ambrona MorenoVirgilio Oñate Gil →
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
← Adolfo Díaz-Ambrona Moreno
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 – Luis Mombiedro de la Torre →
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
← Francisco Norte Ramón
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Espanyola de les JONS Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militaralferes provisional Modifica el valor a Wikidata
Premis

Tomás Allende y García-Baxter (Madrid, 4 de febrer 1920 - 10 de febrer de 1987) fou un advocat i polític espanyol, ministre d'agricultura durant els darrers anys del franquisme.[1]

Biografia

[modifica]

Era descendent de Tomás Juan Allende y Alonso[2] (n. en 1848), un dels impulsors industrials de l'empresa carbonífera de Sabero, senador per Lleó en 1896 i oncle de la fotògrafa Bàrbara Allende Gil de Biedma, més coneguda com a Ouka Leele. Esra casat amb María Leticia Milans del Bosch i tingué nou fills.

Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Madrid. Va lluitar voluntari com a alferes provisional en la Guerra Civil Espanyola.[3] Durant la dictadura franquista va ser Procurador en Corts des de 1955, en diverses ocasions pel terç familiar i conseller nacional,[4] i se l'ha considerat el primer i únic polític que va defensar i va guanyar una interpel·lació a les Corts de Franco en relació a la reforma agrària. Fou el primer president de la Germanor Sindical de Pagesos i Ramaders. Com a president de la Cambra Sindical Agrària i del Sindicat Provincial de Ramaderia de Guadalajara, va passar a presidir la Cambra Oficial Sindical Nacional de Pagesos i Ramaders, a l'octubre de 1962, cessant al desembre de 1965, per ser nomenat subcomissari del Pla de Desenvolupament per a l'agricultura.

Fou Ministre d'Agricultura des de 1969 fins a desembre de 1975, en quatre governs successius. Com a ministre, reestructurà els organismes agraris autònoms i va crear l'Institut Nacional de Reforma i Desenvolupament Agrari (IRYDA), concentrant en l'ICONA diverses entitats relacionades amb el patrimoni forestal, caça, pesca i parcs nacionals i va transformar el Servei Nacional del Blat en Servei Nacional de Productes Agraris.

Juntament amb les carteres d'Exteriors, Comerç i Indústria va ser un dels primers impulsors de l'entrada d'Espanya en la CEE. La seva presència governamental en els últims gabinets de Franco, va coincidir amb l'anomenat "govern dels tecnòcrates" alguns dels quals se situaven en l'òrbita de l'Opus Dei.

Deixà la política activa en 1976, quan fou nomenat president de Telefònica, càrrec que ocupà fins a 1981. De 1981 a 1983 fou president d'Intelsa i candidat d'Alianza Popular al Senat d'Espanya per la província de Guadalajara a les eleccions generals espanyoles de 1977.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Adolfo Díaz-Ambrona Moreno
Ministre d'Agricultura
Escut de l'estat espanyol

1969- 1975
Succeït per:
Virgilio Oñate Gil