Alejandro Fernández Sordo
Alejandro Fernández Sordo (Oviedo, 4 de setembre de 1921- Madrid, 6 de maig de 2009) va ser un polític espanyol, ministre del franquisme.
Biografia
[modifica]Abans de la Guerra Civil va ser delegat de premsa i propaganda del Sindicato Español Universitario de batxillerat. Finalitzada la contesa, es va llicenciar en dret a la Universitat d'Oviedo, amb premi extraordinari. Posteriorment, va ingressar per oposició en el cos de delegats provincials del Ministeri d'Informació i Turisme, sent destinat a Astúries.
Va exercir els càrrecs de Delegat Provincial d'Informació i Turisme (1956), Delegat Nacional de Premsa, Propaganda i Ràdio del Movimiento (1965) conseller provincial del Movimiento a Astúries,, procurador en Corts des de 1964[2] regidor, per elecció, de l'Ajuntament d'Oviedo, president del Sindicat Nacional de premsa, ràdio, televisió i publicitat, fundat en 1964. El novembre de 1969 va ser nomenat Director General de premsa, on destacà per la seva dura aplicació de la censura.[3]
Fou Ministre de Relacions sindicals al Governs XIV i XV d'Arias Navarro (1974-1975), els dos darrers del franquisme. Tot i que durant els primers anys de la transició democràtica espanyola era propera al rei Joan Carles I i maniobrà per aconseguir l'elecció de Torcuato Fernández Miranda Hevia com a president de les Corts, quan dimití en desembre de 1975 abandonà la política.[4]
Ha rebut la gran creu de l'Orde de Cisneros al mèrit polític i les encomanes de l'Orde del Mèrit Civil i d'Isabel la Catòlica. Va ser nomenat fill adoptiu de la Llanes, on es troben les seves arrels familiars i les seves més entranyables records, el 19 de gener de 1974.
Referències
[modifica]- ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fallece Fernández-Sordo, pieza clave del franquismo y de la gestación de la transición a La Nueva Asturias, 9 de maig de 2009
- ↑ Obituari a El Mundo
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Enrique García-Ramal y Cellalbo |
Ministre de Relacions Sindicals 1974-1975 |
Succeït per: Rodolfo Martín Villa |