José Muro y López-Salgado
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Muro y López Salgado 21 desembre 1840 Valladolid (Espanya) |
| Mort | 19 juny 1907 (66 anys) Madrid |
| Sepultura | Panteón de Hijos Vallisoletanos Ilustres (en)  |
.svg){kind=small} Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació | |
| 11 juny 1873 – 28 juny 1873 ← Emilio Castelar y Ripoll – Eleuterio Maisonnave Cutayar → | |
 Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
| Ministre d'Estat | |
 Diputat a Corts | |
| | |
| Dades personals | |
| Ideologia | Republicanisme |
| Formació | Universitat de Valladolid |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat i polític |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Heliodora García de Lomana[1] |
Signatura  | |
José Tomás Muro y López-Salgado (Valladolid, 21 de desembre de 1842 – Madrid, 18 de juny de 1907)[1] va ser un advocat i polític espanyol.
Biografia
[modifica]Advocat, catedràtic de la Universitat de Valladolid i posteriorment de l'Institut Cardenal Cisneros de Madrid, es va distingir per les seves idees republicanes. Va ser diputat per primera vegada en les Corts de 1871, sent-ho després en les legislatures següents. En la Primera República, Francesc Pi i Margall el va portar al Ministeri d'Estat, cartera que va exercir durant un mes solament. Després de la Restauració es va mantenir algun temps allunyat de l'activitat pública, tornant al Congrés en 1884. Poc abans de la seva mort va succeir a Nicolás Salmerón en la prefectura de la minoria republicana del Congrés.
Molt volgut a la seva ciutat natal, Valladolid, l'ajuntament d'aquesta va posar el seu nom a un nou carrer, ara una important cèntrica via, el 27 de juny de 1894. De la mateixa manera, el consistori va cedir la seva seu per a la seva capella ardent el 20 de juny de 1907, per la qual van desfilar més de 10.000 val·lisoletans abans de traslladar-lo al Panteón de Vallisoletanos Ilustres.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Peiró Martín i Pasamar Alzuria, 2002, p. 436.
- ↑ Cañas, Mariano. «José Muro». El Norte de Castilla, 15-10-2007.
Bibliografia
[modifica]- Peiró Marín, Ignacio; Pasamar Alzuria, Gonzalo. Diccionario Akal de historiadores españoles contemporáneos. Madrid: Ediciones Akal, 2002, p. 436-437. ISBN 8446014890.
Enllaços externs
[modifica]
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Emilio Castelar |
Ministre d'Afers Exteriors 1873 |
Succeït per: Eleuterio Maisonnave Cutayar |
