Vés al contingut

José Muro y López-Salgado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Tomás Muro y López-Salgado
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Muro y López Salgado Modifica el valor a Wikidata
21 desembre 1840 Modifica el valor a Wikidata
Valladolid (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juny 1907 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteón de Hijos Vallisoletanos Ilustres (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
11 juny 1873 – 28 juny 1873
← Emilio Castelar y RipollEleuterio Maisonnave Cutayar →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
Ministre d'Estat
Diputat a Corts
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaRepublicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat i polític
Membre de
Família
CònjugeHeliodora García de Lomana[1] Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


José Tomás Muro y López-Salgado (Valladolid, 21 de desembre de 1842 – Madrid, 18 de juny de 1907)[1] va ser un advocat i polític espanyol.

Biografia

[modifica]

Advocat, catedràtic de la Universitat de Valladolid i posteriorment de l'Institut Cardenal Cisneros de Madrid, es va distingir per les seves idees republicanes. Va ser diputat per primera vegada en les Corts de 1871, sent-ho després en les legislatures següents. En la Primera República, Francesc Pi i Margall el va portar al Ministeri d'Estat, cartera que va exercir durant un mes solament. Després de la Restauració es va mantenir algun temps allunyat de l'activitat pública, tornant al Congrés en 1884. Poc abans de la seva mort va succeir a Nicolás Salmerón en la prefectura de la minoria republicana del Congrés.

Molt volgut a la seva ciutat natal, Valladolid, l'ajuntament d'aquesta va posar el seu nom a un nou carrer, ara una important cèntrica via, el 27 de juny de 1894. De la mateixa manera, el consistori va cedir la seva seu per a la seva capella ardent el 20 de juny de 1907, per la qual van desfilar més de 10.000 val·lisoletans abans de traslladar-lo al Panteón de Vallisoletanos Ilustres.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Peiró Martín i Pasamar Alzuria, 2002, p. 436.
  2. Cañas, Mariano. «José Muro». El Norte de Castilla, 15-10-2007.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Emilio Castelar
Ministre d'Afers Exteriors

1873
Succeït per:
Eleuterio Maisonnave Cutayar