José Roberto Guimarães
_by_Sandro_Halank%E2%80%93078.jpg) (2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 juliol 1954 (70 anys) Quintana (Brasil) |
| Alçada | 178 cm |
| Activitat | |
| Ocupació | entrenador de voleibol (1989–) |
| Ocupador | selecció nacional femenina de voleibol del Brasil (2003–) selecció nacional masculina de voleibol del Brasil (1992–1996) |
| Esport | voleibol |
| Posició a l'equip | Col·locador |
| Participà en | |
| 2024 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2024 |
| 2021 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 |
| 2016 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2016 |
| 2012 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 |
| 2008 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 |
| 2004 | Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 |
| 1996 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 |
| 1992 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 |
| 1976 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 |
| |
José Roberto Lages Guimarães (Quintana, São Paulo; 31 de juliol de 1954), conegut habitualment com Zé Roberto, és un entrenador i exjugador de voleibol brasiler. És l'únic tècnic que ha conquerit l'or olímpic masculí i femení.
Carrera esportiva
[modifica]Jugador
[modifica]Guimarães va estar en actiu entre 1969 i 1981 i ocupava la posició de col·locador. Va desenvolupar tota la seva carrera al Brasil, a excepció del seu últim any que va jugar a Itàlia.[1] Amb la selecció brasilera va proclamar-se campió sud-americà (1975 i 1977) i va participar dels Jocs Olímpics de Montreal 1976, on l'equip va terminar en 7è lloc.[2][3]
Va graduar-se en Educació física.[1]
Entrenador
[modifica]Pocs anys després de retirar-se, va començar a entrenar en clubs brasilers. El 1992, la Confederació Brasilera de Voleibol (CBV) va designar-lo entrenador de l'equip sènior masculí.[1] Va dirigir l'equip brasiler que va endur-se l'inèdit or a Barcelona 1992. Durant el següent cicle olímpic, la selecció va proclamar-se bicampió sud-americà, va obtenir 3 medalles en les Lligues Mundials i va ser bronze a la Copa del Món del 1995. Va obtenir la classificació per als Jocs d'Atlanta 1996, on van ser 5ens.[2][3]
Després d'Atlanta, va deixar la selecció i va ser dirigent del club de futbol paulistà Corinthians.[1] L'any 2000 va tornar a entrenar, aquest cop a l'Osasco femení, amb el que va guanyar tres Superlligues consecutives.[4] El 2003, la CBV torna a contractar-lo per dirigir la selecció femenina,[5] càrrec que manté i compagina amb la d'entrenador a clubs prestigiosos com el Pesaro italià, el Fenerbahçe turc (amb el que es va proclamar campió del Mundial de Clubs de 2010)[6] o, de tornada al Brasil, el Barueri Volleyball Club.[3][4]
En les més de dues dècades al capdavant de la selecció femenina, ha obtingut medalles en els principals torneigs internacionals: Jocs Olímpics (ors a Pequín 2008 i Londres 2012, plata a Tòquio 2020, bronze a París 2024), Copa Grand Champions femenina (2 ors i 1 plata), Copa del Món (2 plates), Campionat del Món (3 plates i 1 bronze) Grand Prix (9 ors, 3 plates, 1 bronze), Campionat Sud-americà (11 ors, tots els que ha disputat), Copa Panamericana (3 ors i 3 plates), Jocs Panamericans (1 or i 3 plates) i Lliga de les Nacions (3 plates i 1 bronze). Gràcies a l'or a Pequín 2008, es va convertir en l'únic entrenador del món en haver dirigit un campió olímpic masculí i un altre femení.[7]
Homenatges
[modifica]L'any 2021, el Comitè Olímpic del Brasil va incloure al seu Saló de la Fama els noms de Bernardo de Rezende (l'entrenador de la selecció masculina, guanyador de 7 medalles olímpiques) i del propi Zé Roberto.[7]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Miloni, Diogo. «José Roberto Guimarães - Que fim levou?» (en portuguès brasiler). Terceiro tempo. UOL. Arxivat de l'original el 2024-07-22. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Rodrigues, João Gabriel; de Angeli, Raphael. «Zé Roberto comemora marca de nove Olimpíadas: "Paris, aí vamos nós"» (en portuguès brasiler). globoesporte. Grupo Globo, 25-09-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-06. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Da desconfiança e críticas ao hall da fama pós-bi olímpico: os 20 anos de José Roberto Guimarães na seleção feminina de vôlei» (en portuguès brasiler). ESPN, 29-07-2023. Arxivat de l'original el 2023-08-01. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Almeida, João. «Vôlei: Zé Roberto Guimarães deixa o comando do Barueri e será o novo técnico de time turco» (en portuguès brasiler). Bola Vip, 02-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-20. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ Andrade, Claudia. «José Roberto Guimarães» (en portuguès brasiler). Gazeta Esportiva, 04-07-2003. Arxivat de l'original el 2003-12-05. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ «Fenerbahce crowned Women's Club World champions» (en anglès). FIVB, 21-12-2010. [Consulta: 22 juliol 2024].
- ↑ 7,0 7,1 «Bernardinho and Jose Roberto Guimaraes inducted into COB Hall of Fame» (en espanyol europeu). Infobae, 12-07-2021. Arxivat de l'original el 2024-07-22. [Consulta: 22 juliol 2024].