Vés al contingut

Josefina Huguet i Salat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosefina Huguet i Salat
Imatge
Josefina Huguet Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 setembre 1871 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSoprano coloratura
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 3682306 Diccionari Biogràfic de Dones: 630 Modifica el valor a Wikidata

Josefina Huguet i Salat (Barcelona, 21 de setembre[1] de 1871 - Barcelona, 10 de novembre de 1950[2]) fou una soprano lleugera o coloratura catalana.[3] També va ser coneguda amb el seu nom italianitzat Giuseppina Huguet[4] o Josefina Huguet de Arnold. Fou la primera soprano catalana que va enregistrar un disc d'òpera.[5][6]

Trajectòria

[modifica]

Era filla de Bartomeu Huguet i Vidal (vers 1850-1907),[7] sabater, i de Ramona Salat Escoletas (vers 1850-1923), ambdós naturals de Verdú, a la comarca d'Urgell, però establerts a Barcelona.

Estudià a Barcelona amb el mestre Bonet,[8] i el 1888 debutà al Liceu, on interpretà el paper de Micaela a Carmen, de Bizet i, seguidament, el mateix any, va cantar La favorita (Donizetti) junt amb el tenor navarrès Julián Gayarre.[9] En aquest escenari va actuar repetidament, al començament fent papers secundaris i més endavant com a protagonista absoluta.[10][11]

És a mitjan anys 1890, quan el seu nom comença a sortir a les portades de les revistes il·lustrades i adquirir una presència internacional. El 1892 va cantar al Teatro Colón de Buenos Aires i un any després al Real de Madrid. Debutà al Teatro alla Scala de Milà el 1895 amb Lakmé.[4] La fama coincidí l'any següent (1896) amb el paper d'Ofèlia a l'òpera Hamlet, d'Ambroise Thomas, i va assolir un gran prestigi internacional.[10] Va assolir un triomf grandiós. A instàncies del públic va haver de repetir totes les peces i especialment l'ària de les campanetes entre aclamacions. Tota la premsa fou unànime en considerar que feia molts anys que no s'havia sentit a Milà una soprano lleugera tan notable com la Huguet.[12][11]

Aquell mateix any es va guanyar el prestigi addicional d'haver triomfat a la Academy of Music de Nova York. Tenia un repertori molt ampli: La Sonnambula, Lucia di Lammermoor, Don Giovanni, Il Barbiere de Siviglia, Hamlet, Falstaff, La traviata, Faust, Carmen, Manon, La Bohème, Rigoletto, Roméo et Juliette, Dinorah, entre altres. Segons la crítica, la Huguet «tenia una veu d'or», una execució perfecta, un estil molt depurat i molta força dramàtica. El diari El Nacional de Buenos Aires afirmava que era materialment impossible que existís una gola més privilegiada que la que anomenaven «gola Huguet». El seu fraseig i el so empastat eren també característics. A més gaudia d'una bellesa i simpatia que la feia agradable a tothom.[10]

El 1898 realitza una brillant gira pels teatres imperials de Rússia, cantant a Varsòvia, Khàrkiv, Tiflis i Buak.[13] S'especialitzà en papers de coloratura i dramàtics. Segurament fou aquest mèrit el que li valgué ser escollida per la discogràfica His Master's Voice (HMV), el 1903 per enregistrar a Milà I Pagliacci sota la direcció del mateix compositor Ruggero Leoncavallo (1857-1919). Va ser la primera soprano catalana a tenir àries enregistrades per HMV.[4] Actuà per tot el món i en total va gravar un centenar de discs, a través dels quals es pot comprovar que la Huguet era una especialista en papers de coloratura i dramàtics. Aquestes gravacions les feia paral·lelament als concerts.[10][14][3]

A partir de 1903 es va instal·lar a Barcelona. El 1908 es va retirar de la vida concertística, però va continuar enregistrant fins al 1910. Va fundar una escola de cant, on va formar nous cantants al llarg de quaranta anys.[3][10]

Vida personal

[modifica]

Es va casar amb Jorge Brown-Arnold, que fou el seu representant[15] i era fill del militar argentí Prudencio Arnold. El 1896 Josefina Huguet enviudà; es va casar en segones núpcies amb Antoni Bacigalupi a Gràcia l'any 1919.[16][17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Registre Civil de Barcelona, Naixements 1871». Web FamilySearch. [Consulta: 21 setembre 2019].
  2. ↑ «Necrológicas» (pdf) (en castellà). La Vanguardia, 11-11-1950, pàg. 12.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Josefina Huguet i Salat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Solé, Marta «Tres dives de cognom sospitós». Sàpiens, 10-2020, pàg. 84.
  5. ↑ Roger Alier al programa d'Enric Calpena En Guàrdia el 12 d'octubre de 2010 parlant sobre les grans dives de l'òpera.
  6. ↑ «Josefina Huguet Salat». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 30 juliol 2021].
  7. ↑ Registre de defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1907, número de registre 1711.
  8. ↑ Sanmartí i Esteban, Clara. «630 Josefina Huguet Salat». Diccionari biogràfic de dones, 02-10-2010. Arxivat de l'original el 2 de novembre 2020. [Consulta: 14 d’octubre 2020].
  9. ↑ Puiggarí, Joan «Teatro del Liceo Il Barbier di Sivigulia.–Carmen» (pdf). La Vanguardia, 17-12-1888, pàg. 3.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Josefina Huguet Salat». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  11. ↑ 11,0 11,1 Martínez, Mari Luz. «Josefina Huguet». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 30 juliol 2021].
  12. ↑ Deliliers «Triunfo artístico» (en castellà). La Vanguardia, 12-02-1892, pàg. 5, col.2.
  13. ↑ «Notícias» (pdf) (en castellà). La Vanguardia, 12-05-1898, pàg. 2, col.2.
  14. ↑ «30. Josefina Huguet, soprano». Barcelona: Aria Recording.
  15. ↑ «Expediente relativo a la contratación de la soprano española Josefina Huguet para realizar diversas funciones en el Teatro Real de Madrid» (en castellà). PARES - Archivos españoles, 1893. [Consulta: 21 juliol 2020].
  16. ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 22-06-1896, pàg. 1.
  17. ↑ «Crònica». La Publicitat, 17-09-1919, pàg. 6.

Bibliografia

[modifica]
  • Alier i Aixalà, Roger. «El Gran Llibre del Liceu». A: Aviñoa, Xosé (dir.). Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. vol. 12. Barcelona: Edicions 62, 1999. 
  • Casares, Emilio (dir. i ed.) (2002). Historia de la Música Española e Hispanoamericana, Madrid: SGAE.
  • Casares, Emilio; Torrente, Álvaro (eds.) (2005). La ópera en España e Hispanoamérica. Madrid: ICCMU, Colección Música Hispana. Textos Estudios.
  • Hernández Girbal, Florentino (1997). Otros cien cantantes españoles de ópera y zarzuela (s.XIX y XX) Madrid: Editorial Lira.
  • Martín de Sagarmínaga, Joaquín (1997). Diccionario de cantantes líricos españoles. Madrid: Acento Editorial.
  • Mata, Francesc Xavier; Daufí, Xavier (1988). L'ópera catalana de la A a la Z. Barcelona: AVUI.
  • Sanmartí Esteban, Clara. «Compositores i Intèrprets». A: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del ix al xix. Vic: Eumo Editorial, 2010 (Capsa de Pandora). ISBN 978-84-9766-383-0. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josefina Huguet i Salat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josefina_Huguet_i_Salat&oldid=32458271»