Josefina Macià i Lamarca
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 octubre 1892  Lleida (Segrià) | ||
| Mort | 8 abril 1983 (90 anys) Ciutat de Mèxic | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | mestressa de casa | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Antoni Peyrí i Rocamora | ||
| Fills | Antoni Peyrí i Macià | ||
| Pares | Francesc Macià i Llussà i Eugènia Lamarca i de Mier | ||
| Germans | Maria Macià i Lamarca | ||
.jpg)
Josefina Macià i Lamarca (Lleida, 17 d'octubre de 1892 - Ciutat de Mèxic, 8 d'abril de 1983)[1] va ser una mestressa de casa,[2][3] coneguda per ser filla del president de la Generalitat, Francesc Macià. Es va exiliar a causa de la guerra civil el 1938 i va establir-se, finalment, a Mèxic.
Va néixer a Lleida el 17 d'octubre de 1892. Filla de Francesc Macià i Llussà i d'Eugènia Lamarca i de Mier.[2] L'any següent la família s'instal·la a Barcelona.[4] Des de 1920 està casada amb el metge Antoni Peyrí i Rocamora.[2] Van tenir dues filles, Teresa, casada amb Pere Pi-Sunyer, i Eugènia,[5] i un fill, l'arquitecte i dibuixant Antoni Peyrí i Macià.[2] Poc abans d'acabar la guerra civil espanyola, el 1938, abandona el país amb la seva família i passa a França, i s'està temporalment, juntament amb la seva germana Maria, a la Ville le Chinois de Montpeller, on hi vivia també Jaume Martí i Cabot amb dues filles.[6] El 1939 o 1940 marxen a Veneçuela, on el seu marit dirigeix la leproseria nacional veneçolana.[5][7] Finalment s'exilien a Mèxic; va sortir de Veneçuela el març de 1941 i va arribar a la capital mexicana, on va instal·lar-se, a l'abril del mateix any emparada en el dret d'asil.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ «esquela de Josefina Macià i Lamarca». La Vanguardia, 10-04-1983, pàg. 24.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Macià, Josefina (1892-?)» (en castellà). Portal de Archivos Españoles. Ministeri de Cultura i Esport. [Consulta: 16 agost 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Ficha de Macía de Perry, Josefina» (en castellà). Archivo General de la Nación de México.
- ↑ Ferrer i Pumareta, Jordi «L'entorn familiar de Francesc Macià a Vilanova i la Geltrú». Butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer, núm. 8, 2015, pàg. 82-83, 99-100, 106, 116.
- ↑ 5,0 5,1 «Antoni Peyrí i Rocamora». Galeria de metges catalans. Col·legi de Metges de Barcelona. [Consulta: 16 agost 2022].
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Cartes de l'exili, 1939-1949. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p. 70.
- ↑ «Biografía» (en castellà). Museu d'Art Modern de Mèxic. [Consulta: 16 agost 2022].