Josep Cardona i Agut
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1871  Cardona (Bages) |
| Mort | 1934 (62/63 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Josep Cardona i Agut (Cardona, 1871 - Sabadell, 1934) va ser un poeta i eclesiàstic català.[1]
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-cardona-i-agut Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Josep Cardona i Agut|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-cardona-i-agut}}--~~~~ |
Va destacar com a orador sagrat en català; va predicar milers de sermons, alguns dels quals foren publicats: Elogi fúnebre del doctor Robert (1902). Va fundar i dirigir a Sabadell la revista Garba, dins la línia dels Pomells de Joventut. Va publicar diversos reculls poètics, influïts per la poesia mística de Verdaguer: Cançons i moralies (1927), Terrals (1927) i Lliris blaus (1928).
Camil Geis i Parragueras va publicar un treball històric el 1972: Un centenari. Mossèn Josep Cardona i Agut. 1871-1971 (Sabadell: Acadèmia Catòlica de Sabadell).
Referències
[modifica]- ↑ «Josep Cardona i Agut | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].