Josep Coll (escultor)
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Victor-Joseph Coll  18 agost 1870 Perpinyà (Catalunya del Nord) | ||
| Mort | 26 abril 1934 (63 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escultor | ||
| Obres destacables | |||
Josep Coll,[2] Han Coll[3] de nom artístic (Montferrer[4] o Perpinyà,[5] 18 d'agost del 1870 - Perpinyà, 26 d'abril del 1934),[4] va ser un artista, escultor i pintor[6] vallespirenc.
Biografia
[modifica]Fill d'un ferrer de poble, fou de formació[7] autodidacta. Exercí de professor de dibuix als Banys d'Arles[2] i a l'"Institution catholique Saint Louis de Gonzague" de Perpinyà, i fins a la mort[8] continuà amb la tasca didàctica; havia estat nomenat "Oficial de la Instrucció Pública"[2] el 1923. Participà[9] en la revitalització de l'ambient rossellonès de la mà d'Albert Bausil, a qui donà la rèplica en obretes teatrals escrites i dirigides per aquest. En aquesta faceta, també participà en algunes altres[10] representacions d'aficionats, i hom li deu una comèdia: Coll, Han. Un malentendu. Comédie en un acte. Perpinyà: imprimerie catalane, s.a. (entre 1916 i 1919).[Enllaç no actiu].
Va ser autor de medallons de finor, estatuetes i d'escultures[11] però també construccions efímeres com figures[12][13][14] i carrosses de Carnaval. Obra seva fou el bust d'Albert Saisset Oun tal (instal·lat el 1923 a la Plaça Terrús de Perpinyà), el de Léon Dieudé (situat al cementiri de Sant Martí de Perpinyà) i diversos monuments als morts[15] de la Primera Guerra Mundial. També es dedicà a la pintura i a la imatge, on en conreà[7] diverses disciplines: el disseny, l'aquarel·la, el paisatgisme o els retrats. Pintà per al baró Després[7] diversos plafons decoratius per al seu apartament.
Als Jocs Florals de Tolosa del 1934[16] hom l'atorgà el premi triennal "Clement de Lacroix-Barréra", dotat amb mil francs, "pour l'ensemble de son oeuvre"; en la memòria d'adjudicació, i després de presentar-lo com a escultor, s'afegia:
| « | Il faudrait y joindre, pour donner une figure complète de Han Coll, que celui-ci est également poète, journaliste, professeur d'art, peintre, acteur au besoin et qu'il sert de toutes façons, avec un égal talent, noble, sincère et fort, la tradition catalane. | » |
| — [16] | ||
Modernament s'ha definit l'artista com a "timide, maladif, foncièrement honnête et probe, fidèle en amitié et dans ses convictions les plus intimes" (ressenya de Terra Nostra Arxivat 2013-09-25 a Wayback Machine. al llibre de Jean-Marie Rosesntein).
Selecció d'obres
[modifica]- Creu del bisbe Patau (1925), en grenats[17]
- Grup escultòric per a la porta monumental del "Syndicat Professionnel et Agricole des Pyrénées-Orientales" (1910)[7]«Le Midi Socialiste». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 1r setembre 2013].
- Maternité, estàtua presentada al "Salon d'automme" del 1912 i adquirida pel govern (ressenya de Jacques Planes, a la Revue catalane Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.)
- Monument a l'Île-d'Aix «(Bulletin de la Société de géographie de Rochefort-sur-Mer)».
- Monument als morts de la Institució Sant Lluís Gonçaga (a la plaça St. Louis de Gonzague, a Perpinyà)[15][17]«(BULLETIN PERIODIQUE DES ANCIENS ELEVES DE SAINT LOUIS ANNEE 2003)».
- Monument Aux morts pour la patrie de Vilanova de la Ribera (1925)[15]«Enllaç». Arxivat de l'original el 2013-06-13. [Consulta: 1r setembre 2013].
- Monument Palalda, a ses enfants glorieux morts pour la France 1914-1918 (1923), Els Banys i Palaldà[15]
- Monument Ville de Bages aux morts pour la France 1914-1918 (1921?), a Bages[15]«Enllaç».
- Monument La ville de Prats-de-Mollo a ses enfants morts pour la France (1923), a Prats de Molló[15]«Enllaç».
- Monument de Léon Dieudé[18] (1908), al cementiri de Sant Martí de Perpinyà «Enllaç».
- Monument Oun Tal [Albert Saisset] (1923), bust «Veu de Catalunya, La. Any 33, núm. 8569-8579 (16-30 nov. 1923) :: Veu de Catalunya (1921-1937), La». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r setembre 2013].«Enllaç». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r setembre 2013].
- Portrait de M. B.L..., bust presentat al "Salon" del 1913 (Flaquer, Pagès (1986))
- Pudeur, estatueta presentada al "Salon" del 1913 (Flaquer, Pagès (1986))
Notes i referències
[modifica]- ↑ Reproduït de la revista "La Tramontane" de desembre del 1923
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Al 1923, el goven francès nomenà "Victor-Joseph Coll, dit Han Coll, sculpteur à Amélie-les-Bains" "officier de l'instruction publique" «Ministère de l'instruction publique et des Beaux-Art». Journal Officiel de la Republique Française, 11-02-1923, p. 1466-1467 [Consulta: 15 agost 2013].
- ↑ Algunes poques fonts en transcriuen el nom artístic amb petites variacions: Han-Coll, HanColl
- ↑ 4,0 4,1 Rosenstein, Jean Marie. Un artiste catalan peu connu. Han Coll, sculpteur et peintre (Montferrer, 1879-Perpinyà, 1934). Prada: Terra Nostra, 2010 (Biblioteca de Catalunya Nord, 12). (ressenya Arxivat 2013-09-25 a Wayback Machine.)
- ↑ «Josep Coll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 març 2022].
- ↑ "...en Han Coll, que tan bé pinta com maneja el cisell..." «Perpinyà: Al Saló de Tardor». La Veu de Catalunya, 30-10-1929, p. 3. Arxivat de l'original el 2014-05-22 [Consulta: 15 agost 2013].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Sancaize, José «Chronique d'art: Le sculpteur Han Coll». Le Midi socialiste, 26-12-1910, p. 1. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2013 [Consulta: 15 agost 2013].
- ↑ «Autres disparus (...) Joseph Han-Coll, professeur à Perpignan». Le bulletin de l'art ancien et moderne, 808, juillet 1934, p. 288 [Consulta: 15 agost 2013].
- ↑ «Josep Coll, a Enciclopedia.cat». [Consulta: 15 agost 2013].
- ↑ Per exemple, als Jocs Florals de Font Romeu del 1926 ( «Representació escènica en ple bosc». La Veu de Catalunya, 08-08-2013. Arxivat de l'original el 2013-09-25 [Consulta: 15 agost 2013].)
- ↑ ( «Exposition Han Coll». Revue Catalane, 63, 15-03-1912, p. 32 [Consulta: 16 agost 2013].)
« Le sympathique sculpteur Han Coll a exposé dans une vitrine de la rue des Marchands une collection de bustes de personnalités perpignanaises, un médaillon et trois statuettes de femme; l'exécution on ne peut plus parfaite de ces œuvres confirme le mérite artistique de Han Coll. Ce mérite s'affirmera davantage encore, dans son goupe "Maternité", que nous espérons voir bientòt, au grand jour d'un promenade publique » - ↑ Es va fer una postal Carnaval à Perpignan - M. Han Coll et son "Champion Catalan" (Toulouse: Mouchot E., 1907)
- ↑ Al 1913 va fer la figura del Rei dels Poca-soltes per a la USAP «Annecdotes du rugby».
- ↑ La figura del Carnaval perpinyanenc del 1926 també va ser obra seva Arxivat 2013-09-25 a Wayback Machine.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 «Le Souvenir Français: Bilan des monuments aux morts des Pyrénées Orientales». [Consulta: 1r setembre 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ 16,0 16,1 «Prix Clement de Lacroix-Barréra». Recueil de l'Académie des jeux floraux, 1934, p.79-80 [Consulta: 15 agost 2013].
- ↑ 17,0 17,1 Fontquernie, Laurent. «Han Coll, sculpteur au service du bijou en grenat». [Consulta: 15 agost 2013]. Aquesta web l'anomena per "Jean Coll".
- ↑ Comandant Léon Dieudé, creador dels jardins dels obrers «(Le Midi Socialiste, 26 de desembre de 1910)». Arxivat de l'original el 2013-09-23. [Consulta: 1r setembre 2013].
Bibliografia
[modifica]- Rosenstein, Jean Marie. Un artiste catalan peu connu. Han Coll, sculpteur et peintre (Montferrer, 1879-Perpinyà, 1934). Prada: Terra Nostra, 2010 (Biblioteca de Catalunya Nord, 12). (ressenya Arxivat 2013-09-25 a Wayback Machine.)
- Flaquer i Revaud, Sílvia; Pagès i Gilibets, Maria Teresa. Inventari d'artistes catalans que participaren als salons de París fins a l'any 1914. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1986. ISBN 8450530792.