Vés al contingut

Joachim Comet

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoachim Comet
Biografia
Naixement1856 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort1921 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióimpressor, historiador Modifica el valor a Wikidata

Joachim Comet (Perpinyà, 25 d'abril del 1856 - Perpinyà, 15 de març del 1921) va ser un actiu impressor rossellonès que es dedicà a l'estudi de la història de la impremta i treballà en el foment del corporativisme dels tipògrafs i impressors francesos. Fundà una impremta (Impremta J. Comet) que publicà la majoria dels llibres que es feren en català al Rosselló a començaments del segle xx. A la seva mort, continuaren la impremta els seus fills, i posteriorment nets i besnets, amb les raons socials "Impremta L. Comet", "Maison Comet" i altres.[1]

Biografia

[modifica]

Joachim Comet s'inicià professionalment a la tipografia a la impremta Latrobe de Perpinyà, i amplià formació a impremtes de Marsella, Lió i a la impremta Lahure de París, abans de tornar a Perpinyà. Entre 1879 i 1889 publicà llibres amb peu d'impremta propi ("Imprimerie Joachim Comet" el 1880, "Imp. Catholique de J. Comet" el 1885), i a començament o mitjans dels anys 1890 [2] començà a treballar a la impremta Latrobe, que acabà dirigint, i on romangué versemblantment fins a la mort d'aquest empresari, el 1905. A partir d'aquest moment, i d'acord amb els seus fills, decidí constituir una nova llibreria-impremta, que de fet reprenia la impremta Comet dels anys 1879-1889.

En paral·lel, Comet s'involucrà de forma important en la defensa dels interessos dels tipògrafs i impressors francesos, tant mitjançant la publicació de periòdics especialitzats (el Journal des Typographes i l'Almanach des typographes), com constituint amb col·legues seus la Société Amicale des Protes et Correcteurs d'Imprimerie de Province (posteriorment Société des Protes et correcteurs de France), que gestionà com a secretari general (elegit el 1899, encara ho era el 1901). Des del número 1 (1895) portà, quasi en solitari, un dels organs d'aquesta darrera, la Circulaire des Protes, i també impulsà i en dirigí (1901) una secció, l'Académie Typographique. Com a estudiós de l'art de la impremta, la tipografia i la correcció, va ser autor de diverses obres: el Manuel de l'imposition (1891, 1895 [nt 1]), la Législation des affiches (1894), l'estudi Rosembach (1896), la història La imprimerie à Perpignan (1908) i articles al butlletí de la SASL, la Revue Catalane i la Circulaire des Protes.[3]

El 1900 [4] feia publicitat d'un tipus tipogràfic d'invenció pròpia, el Qadrat Circulaire, que era una mena de lingot o quadratí que havia registrat, i que permetia crear efectes visuals en la composició tipogràfica sense utilitzar interlínies o filets corbats.

Va ser membre, i en alguns moments impulsor, de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, el Bulletin de la qual imprimí entre 1907 i 1914. Finalment, i potser com a part del producte empresarial que oferia la seva impremta, Comet constà com a gerent i/o director de diverses de les revistes que imprimia, com ara la Revue catalane o Les Albères.[5]

Obres de J. Comet

[modifica]
  • Législation des affiches. Perpinyà: Impr. C. Latrobe, 1894. 
  • Almanach typographique. Creil - Perpignan: Marcassin - Comet (Creil: imp. Camille Vermont), 1895-1896. 
  • Comet, Joachim (director). Journal des typographes, 1896. 
  • Comet, Joachim (director). Circulaire des protes. Bulletin de la Société des Protes de Province.  («Anys 1895-1901 digitalitzats». Arxivat de l'original el 2016-05-05. [Consulta: 6 abril 2016]. Imprès a la impremta Latrobe. El nom de l'entitat, i en conseqüència el títol de la revista, anà variant amb el pas dels anys: "Société Amicale des Protes et Correcteurs d'Imprimerie de Province" (1897-1911), "Société Amicale des Protes et Correcteurs d'Imprimerie de France" (1912-1932)
  • Comet, J. Typographie. Petit manuel d'imposition. Théorie et pratique. Perpinyà: imp. de Charles Latrobe, 1891. 
  • Comet, J. «L'Imprimerie à Perpignan. Rosembach (1493-1530), étude historique». Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales, XXXVII, 1896. [Extret]. Perpinyà: imp. de Charles Latrobe, 1896.  («Exemplar digitalitzat». Arxivat de l'original el 2016-05-05. [Consulta: 6 abril 2016].)
  • Butlletí de la SASL: L'Imprimerie à Perpignan. Rosembach (1493-1530), étude historique (vol. 37, 1896); Liste générale des membres de la Société depuis sa fondation jusqu'en 1904 i Table générale des matières contenues dans les 45 volumes publiés (vol. 45, 1904); L'imprimerie à Perpignan depuis les origines jusqu'à nous jours (49, 1908)
  • Circular dels "protes", normalment signant "J.C.": Chronique (8; 9, 1896; 12, 1897; 24; 26; 27; 30; 32; 33, 1898; 48; 50, 1900), Situation (10, 1896), Assemblées régionales (13, 1897), Assemblée générale (15, 1897), Rapport de M. Comet (16; 17; 18; 21, 1897), Nos fêtes de Lyon (17, 1897), Jean Le Bars (20, 1897), Aux Protes et Correcteurs du Sud-Ouest (21, 1897), Nos fêtes de Tours (28, 1898), L'Académie Typographique (29; 33, 1898; 65, 1901); Bibliographie (44, 1899); Petits riens (50, 1900); Le Talus des Lettres (59, 1901); Cadrat circulaire (62, 1901)
  • Revue catalane: La clé de l'orthographe catalane (24, 1908); L'introduction de l'Imprimerie à Barcelone (92, 1914)

La impremta J. Comet (1879-1889 i 1906-1921)

[modifica]

"Impremta Comercial i Administrativa de J. Comet
carrer Saint-Dominique, Perpignan
Factures, Circulars, Prospectes, Encapçalaments de carta, Cartes, Cartes de naixement, matrimoni i defunció, etc. Estats administratius i altres. Feines de totes menes, com Fullets, Memòries, Tesis, etc., etc."
- Traducció de l'anunci a la contratapa d'un llibre publicat el 1879 [6]

L'any 1879 començà a publicar llibres amb nom propi ("Imprimerie Joachim Comet" o bé, a vegades, "Imprimerie Catholique de J. Comet"), i mantingué l'empresa activa fins al 1889. El 1905 (coincidint amb la mort de Charles Latrobe, a la impremta del qual treballava) i amb l'ajuda dels seus fills, també impressors, la refundà com a impremta Comet, que volgué anomenar "Imprimerie Catalane" ("Impremta Catalana d'en Comet" o "Imprimerie Catalane de J. Comet"), però també publicà sense l'apel·latiu "Catalana/Catalane" ("Imprimerie Comet" o "Imprimerie de J. Comet"). En morir, la continuà el seu fill, Louis Comet.

Al llarg dels anys, la impremta perpinyanenca passà per diverses adreces: el carrer de Sant Domènec (cantonada amb el carrer del Cementiri de Sant Joan, 1) els anys 1879 i 1880; a partir del 1881 al número 1 del "Bastió de Sant Domènec" (nom que el carrer porta en l'actualitat). L'any 1896, quan treballava a la impremta Latrobe i feia funcions directives al Journal des typographes i a la Circulaire des Protes, indicava com adreces de correspondència, respectivament, la "rue Grande Saint-Jacques 47 bis" i, a la Circulaire..., "rue Saint-Jacques". Entre 1907 i desembre del 1913 l'empresa estigué a l'adreça de Sant Domènec 8, per bé que en una publicació de l'any 1912 s'indica el carrer de les Fàbriques d'en Nabot, i a la Revue Catalane de gener del 1912 (però no a la del desembre del 1911, ni a la del febrer del 1912) la "rue de la Révolution Française". A partir de gener del 1914 [7] ja consta l'adreça del carrer de la Posta (o del Correu), número 7 que, amb els anys, esdevindria l'actual carrer de Joana d'Arc; la impremta ha romàs a aquesta localització durant més d'un segle.

Línies empresarials

[modifica]

L'any 1879 anunciava l'aparició de La Publicité. Journal d'intérêt public Economique, Agricole et Commercial, que es definia com

« (traducció) Fundat, ja fa alguns mesos, per a facilitar les transaccions comercials, aquest periòdic s'especialitza en anuncis. Malgrat el seu format, el més gran dels diaris del país, es distribueix gratuïtament i a domicili a casa de tots els negociants, propietaris i treballadors de la vila de Perpinyà, en mil·lers d'exemplars. Les persones del departament que vulguin rebre aquest fulletó són pregades d'enviar 1 franc per any per a les despeses de correu. Per altres departaments, 2 francs. El preu dels anuncis es fixa en 15 cèntims la línia. Aquest periòdic s'ocupa de l'agricultura, i dona un gran nombre d'articles sobre temes instructius. Oficina: Impremta Comet, Perpinyà »
— Verax Notice biographique... [6]

A partir del 1905, Comet parà un establiment comercial que, com ja succeïa en altres casos (per exemple a la impremta Tastu), exercia simultàniament de llibreria i d'impremta ("Imprimerie-Librairie Comet" 1908). L'establiment tant venia llibres impresos per altres impressors (per exemple la col·lecció "Bibliothèque Catalane" [nt 2][nt 3] s'anunciava com a comercialitzada per la impremta Comet, però alguns dels llibres que en formaven part no havien eixit de les seves premses), com imprimia obres per compte propi, com imprimia llibres o revistes per compte d'altri, amb peus d'impremta que així ho feien constar. Com a impressor de la Revue catalane des del número 1 i del butlletí de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales del 1907 al 1914, la impremta també es feu càrrec [nt 4] reimprimir-ne nombrosos articles en forma d'extret.

Tot al llarg de la història de la casa Comet, aquesta imprimí revistes. Algunes per compte d'altri, com el Butlletí de la SASL o la Revue catalane, i la vinculació de Comet amb alguna d'aquestes ultrapassà, en algun cas, la mera impressió. Així, la Revue catalane, editada per la Société d'Études Catalanes, el 1913 no tan sols s'estampava a l'"imprimerie Comet", sinó que l'adreça del Secretariat era la de la impremta, i el gerent n'era el mateix Joachim Comet. Aquesta acumulació de funcions entronca amb el concepte modern d'empresa de serveis editorials integrats.

En altres ocasions, sembla que Joaquim Comet produïa una revista com a paquet complet: redacció, impressió i comercialització. En podrien ser un cas les revistes Les Albères, L'Écho cerdan, Le Petit Argélesien i Le Petit Tautavelois, que aparegueren breument el 1909 i que compartien textos entre elles i amb L'ami du peuple, butlletí de la catedral de Sant Joan de Perpinyà.

En col·laboració amb el seu amic, el professor Louis Pastre, de qui a partir del 1911 en fou [14] editor exclusiu, Comet feu cursos de català per a nois en edat escolar, que fornia[15] amb impressions escrites per Pastre. Aquests cursos, però, estaven en francès, com la major part de la producció de la impremta.

De les gairebé dues-centes vint publicacions localitzades eixides de les seves premses, només 35 ho foren en català, un 15%; tot i això, en Comet fou el principal impressor d'obres en català [1] del Rosselló de la seva època. Les obres que publicà en català foren majoritàriament de devoció popular (goigs) i de poesia, amb alguna fita important com la traducció d'una encíclica papal el 1889 o les Faules de La Fontaine (1909). També fou responsable d'obres redactades o traduïdes en francès, però de gran interès per a la cultura catalana: una antologia de poetes catalans (1908, de Jean Amade), el Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises de Jean Capeille (primera edició del 1910 i segona edició del 1914), la Botanique catalane de Lluís Conill i la ja esmentada L'imprimerie à Perpignan del mateix Comet (1908)

Impressions de J. Comet

[modifica]

En la llista següent es recullen les impressions del període 1879-1921 amb peu d'impremta Comet. Són només una part de la producció total de l'establiment durant aquests anys, perquè, per una banda, de ben segur que hi ha llibres i revistes que eixiren de la impremta que no s'han localitzat; i de l'altra, perquè feu moltes impressions (tiquets, targetes de visita, papers de carta, fulls volants) que rarament mencionaven impressor i que, de totes passades, tampoc no s'haurien conservat per la seva mateixa naturalesa fungible.

Goigs i altres publicacions de devoció popular sense datar

Alabansas rossellonesas a Nostra Senyora de Lurdas dedicadas al Illustrissim Senyor bisbe de Perpinyà E. Caraguel. Ayre dels goigs de Font-Romeu [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.; Cantique à saint Hippolyte. Air. Dieu de clémence o Dieu sauveur [per Delphine Saléta] [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-06 a Wayback Machine.; Goigs de la gloriosa santa Rita advocada contra la picota se cantan en l'iglesia parroquial de sant Fructuos de Llo [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.; Goigs de Nostra Senyora de Vida la capella de la qual és situada en lo terme de Argeles [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.; Goigs de Nostra Senyora del Canigo o de la Soterrana venerada en la iglesia de Sant-Marti-del-Canigo [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.; Goigs del glorios martyr Sant Sebastia. ; Goigs del gloriós sant Joan Evangelista [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-06 a Wayback Machine.; Goigs del gloriós sant Julia martir patro de la Iglesia parroquial de Vilanova de la Raho [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.; Goigs dels gloriosos martirs sants Aciscle y Victoria [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.; Goigs en alabança de la Nativitat de la Verge Santissima qu'es cantan en la capella de Vilar-Milar. ; Goigs en alabansa de N. S. dels Dolors [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.; Goigs en alabança de sant Thomas. ; Goigs en alabança del glorios bisbe y martyr sant-Amands [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.; Litanies de Notre-Dame de Grace que l'on chante dans l'église paroissiale de Saint-Jacques de Perpignan, aux fêtes de l'Archi-confrérie du Très Saint Rosaire [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.; Relació històrica y moral de la Sagrada Passió de Jesu-Crist nostre senyor [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.; Le Roussillon à Lourdes, pèlerinage de Notre-Dame de Salut [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.

Altres publicacions sense datar
1879
1880
1881
1882
1883
1884
1886
1887
1888
1889
1906
1907
1908
1909
1910
1911
1912
1913
1914
1915
1916
1917
1918
1919
1920
1921

Impressions d'Imprimerie Catalane (1916-1922)

[modifica]

Coexistint amb l'"Imprimerie Catalane Joachim Comet", en el període 1916-1922 també s'imprimiren documents que només feien constar "Imprimerie Catalane" o "Imprempta Catalana" i que sembla que es poden atribuir [nt 5] a la impremta Comet.

sense data
1916
1917
1918
1919
1922

Notes

[modifica]
  1. ↑ "Manuel d'Imposition...Récompensé aux Expositions typographiques de Dunkerke et Marseille", a la «Circulaire des protes núm. 50, abril del 1900». Arxivat de l'original el 2016-05-05. [Consulta: 6 abril 2016].
  2. ↑ A la contratapa del llibre Précis d'histoire du Roussillon (1917) es donà una llista dels títols que formaven part de la col·lecció "Bibliothèque Catalane" de la "Librairie Catalane, J. Comet, Perpignan". Les dates de publicació dels diversos volums, i el fet que n'hi haguessin que no eren fets per la impremta Comet, mostraven que la col·lecció obrava com a producte editorial o bé, més probablement, com a catàleg de llibreria (el volum 7 era imprès a París, fin i tot). Són:
    1. Anthologie catalane. Première série: Les Poètes roussillonnais, de J. Amade (1908)
    2. Ays y Albades, poèsies, per lo Pastorellet de la Vall d'Arles (1914)
    3. Dictionnaire de Biographies roussillonnaises, de J. Capeille, en 5 volums (1914)
    4. Contes Vallespirencs, per Mir y Nomtoquis, impresos per Josep Payret (1907) [8]
    5. Fables de La Fontaine, traducció catalana en vers de P. Bergue (1909)
    6. La Mare Terra, poésies, de P. Bergue (1913)
    7. Histoire de la Ville de Perpignan, de P. Vidal, imprès a Paris per H. Welter (1897) [9]
    8. Rosembach, étude historique sur l'imprimerie à Perpignan, per J. Comet, imprès per Charles Latrobe (1896)
    9. L'Arlesiana, d'A. Daudet traduïda al català per G. Violet (1910)
    10. Athalia, de Racine en traducció catalana de M. Ribes (1912)
    11. Figures d'Evêques roussillonnais, de J. Capeille (1910)
    12. L'imprimerie de Perpignan depuis les origines jusqu'à nous jours, de J. Comet (1908)
    13. Botanique catalane, de L. Conill (1910)
    14. Visca Rosselló! poème, d'E. Boix (1908)
    15. Concile de la Réal, de J. Capeille (1908)
    16. Précis d'histoire du Roussillon, de J. Gibrat (s.d., 1917)
    17. Roses y Xipres, poésies, de J.S. Pons (1911)
    18. Les Hores que passen, poésies, per P. Francis, imprès per "Imprimerie Catalane" (1917)
    19. Les Librairies à l'époque antique - les Manuscrits du Roussillon, de H. Aragon (1916)
    20. Le Catalan à l'école, de L. Pastre (1907)
  3. ↑ A la contratapa de la Revue catalane núm. 123, de gener de 1917, es presenta una altra llista de títols de la "Bibliothèque Catalane", sense numerar-los. Algunes de les obres coincideixen amb el llistat al Précis d'histoire..., però hi ha força diferències: Es repeteixen els volums 1, 2, 4, 5, 6, 9, 13, 17, 20, i en surten sis de nous, tres impresos per Comet (L'idée regionaliste, de Joan Amade, 1912; Aqueixa mainada, de Carles Grandó, 1913; Perpignan pittoresque, de Carles Grandó, 1915), i tres eixits d'altres premses (Littérature méridionale, de Joan Amade, probablement un títol alternatiu per un llibre[10] del 1907; Amos i Domestics, de Carles Grandó, publicat [11] el 1912; Poemes de guerra, de Pierre Francis [12] del 1915)
  4. ↑ En el reglament de la Revue catalane, que es publicà al primer número de la revista, a l'any 1907, s'hi indica expressament que "Els autors dels articles no seran retribuïts, però la Junta decidirà si cal fer un tiratge a part en les obres personals, i l'autor tindrà dret a deu exemplars d'aquest tiratge" [13]
  5. ↑ Coexistint amb l'"Imprimerie Catalane Joachim Comet", en el període 1916-1922 (i amb posterioritat) també es publicaren documents que només feien constar "Imprimerie Catalane" o "Imprempta Catalana" i que, en algun cas, afegien la indicació "En face de la Poste" ("davant de Correus") o alguns "rue de la Poste". Atès que la llibreria J. Comet des del 1914 ja s'anunciava al carrer de la Poste, i per la similitud editorial, semblaria que es tracta de publicacions per encàrrec. També ho avala una ressenya bibliogràfica de 1920 que equiparava títols que Henry Aragon [s']havia publicat al Bulletin historique [des Pyrénées-Orientales], i que en el peu d'impremta feien constar únicament "Imprimerie catalane. Rue de la Poste", amb la impremta Comet [27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Joachim Comet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Liste des Membres». Circulaire des Protes, nº 3, décembre 1895, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2016-05-05 [Consulta: 6 abril 2016].
  3. ↑ Pastre, Louis «Joachim Comet» [Éloge funèbre]». Revue Catalane, n°172, mars-avril 1921, pàg. 27-28.
  4. ↑ «Quelques essais de composition de lignes cintrées». Circulaire des Protes, nº 56, 10-1900, pàg. 5. Arxivat de l'original el 2016-05-05 [Consulta: 6 abril 2016].
  5. ↑ Peytaví Deixona, Joan. «Comet, Joaquim». A: Diccionari d'historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia catalana, 2003, p. 360. ISBN 8441209073.  Afirma que Comet dirigí L'Union, organe mensuel des unions paroissiales du diocèse de Perpignan. , però aquesta revista sembla que es començà a publicar el 1924, després de la mort d'en Comet.
  6. ↑ 6,0 6,1 Verax Notice biographique... p. 26
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 Extret de la Revue catalane
  8. ↑ Mir y Nontoquis. Contes Vallespirenchs. Perpinyà: Impremta d'en Joseph Payret, ca 1907.  Publicats anteriorment al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales
  9. ↑ Vidal, Pierre. Histoire de la ville de Perpignan depuis les origines jusqu'au traité des Pyrénées.... París: H. Welter, 1897 [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.
  10. ↑ Amade, Jean. Études de littérature méridionale. Toulouse-Paris: Privat-Alphonse Picard, 1907. 
  11. ↑ Grando, Carles. Amos y domestichs, comedia catalana en un acte. Perpinya: Imprenta d'en Pique, 1912 [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-04-20 a Wayback Machine.
  12. ↑ Francis, P. Poemes de guerra. L'abraçada. Perpinyà: Barriere et Cie, 1915 [Consulta: 6 abril 2016].  Arxivat 2016-05-05 a Wayback Machine.
  13. ↑ Revue catalane 1 (janvier 1907), p. 2
  14. ↑ Bonet, Lluc «Louis Pastre, un républicain radical et pédagogue réformateur vers le catalan à l'école (1881-1903) Loís Pastre, un republican radical e pedagòg, reformator cap al catalan a l'escòla (1881-1903)». Lengas. Revue de sociolinguistique, 65, L'occitan, le catalan et l'école, 2009, pàg. 167-204.
  15. ↑ Bonet, Luc. L'instituteur Louis Pastre (1863-1927) Le catalan et l'école en Roussillon de 1881 à 1907 [tesi doctoral]. Montpellier: Université Paul Valéry, 2012. 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Vidal, Pierre; Calmette, Joseph. Bibliographie Roussillonnaise, 1906, p. 1-558. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Extret del 48è Bulletin de la SASL, del 1907
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Extret del 49è Bulletin de la SASL, del 1908
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 Extret del 50è Bulletin de la SASL, del 1909
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Extret del Dictionnaire de biographies roussillonnaises (1910)
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 Extret del 51è Bulletin de la SASL, del 1910
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 22,8 Extret del 52è Bulletin de la SASL, del 1911
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 23,5 Extret del 53è Bulletin de la SASL, del 1912
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 Extret del 54è Bulletin de la SASL, del 1913
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Extret del 55è Bulletin de la SASL, del 1914
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 26,6 26,7 26,8 Extret del Bulletin historique (Perpignan)
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 27,7 J.R. «Historie de la France. Notes bibliographiques». Revue historique, tome cent-trente quatrième, Mai-Août 1920, pàg. 148.

Enllaços externs

[modifica]
  • Plana de l'actual Imprimerie Catalane, continuadora de la històrica impremta Comet (francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joachim_Comet&oldid=32526178»