Josep Crous i Casellas

Josep Crous i Casellas

Biografia
Naixement	1r abril 1846 Barcelona
Mort	20 maig 1887 (41 anys) València
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	metge
Ocupador	Universitat de Barcelona Universitat de València
Professors	Antonio Coca i Cirera

Josep Crous i Casellas (Barcelona, 1 d'abril de 1846 - València, 20 de maig de 1887) va ser un metge pioner de l'ensenyament universitari de les neurociències a l'estat, i va ser el primer professor que va impartir un curs universitari sobre aquesta matèria. Entusiasta de l'experimentalisme de laboratori, es va enfrontar, des d'una actitud conservadora en allò religiós, al materialisme.

Acabat el batxillerat en Arts el 1863, i mentre encara és estudiant, Josep Crous i Casellas contribueix a la fundació de la «Societat d'Emulació per a Estudis Anatòmics» que impulsa el seu professor Joan Giné i Partagàs el 1865. Es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona l'any 1868 i es doctora el 1869 amb la tesi «Principales causas de distocia».;

Membre de la Societat Econòmica d'Amics del País des del 1871, aquest mateix any, Crous i Casellas és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya on ingressa amb el discurs «¿Cuál es la etiología y profilaxis del cólera morbo asiático?». El 1873, és elegit membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El seu canvi de residència l'obliga a renunciar a la seva plaça a l'Acadèmia de Medicina.

També deixeble del catedràtic Antoni Coca i Cirera, aquest mor el 1872 i, tot i que ja era professor auxiliar des del 1870, el nomenen professor substitut de la càtedra de Clínica de la Facultat de Barcelona. L'any següent, juntament amb el seu company Simó de Rojas Bruguera Martí, qui serà més endavant un destacat estomatòleg, editen l'obra pòstuma del seu mestre «Prolegómenos de Clínica Médica»

El 1875, Josep Crous concursa a la càtedra de Patologia Mèdica vacant des de la mort de Coca però la guanya Bartomeu Robert, no obstant va obtenir per oposició la càtedra de patologia mèdica de la Universitat de València, plaça que ocupa fins a la seva mort el 1887.

Crous combina la medicina experimentalista de laboratori amb una oposició frontal al materialisme. Malgrat la seva posició favorable al positivisme mèdic i a l'ús dels mètodes tecnològics en la clínica humana per facilitar-ne el diagnòstic, les seves conviccions religioses fan que s'opose fermament al darwinisme, circumstància que l'allunya de l'ambient mèdic valencià de l'època, integrat majoritàriament per seguidors o simpatitzants de les teories de Darwin. Això fa que Crous no tinga articles publicats a les revistes mèdiques valencianes, motiu pel qual ell mateix funda les revistes «Archivos de la Medicina valenciana» (1881-1982) i «Las Ciencias Médicas» (1884), ambdues de vida curta tot i tenir un bon nivell mèdic com és la publicació del primer treball de Ramon y Cajal o, entre d'altres, el treball de Jaume Ferran sobre el vaccí anticolèric.

L'obra més destacada de Josep Crous és «Programa-Sumario de Patología Médica», un dels primers manuals de Medicina interna experimental, basat en investigacions de laboratori, editat a l'estat el 1877. En aquest text, Crous demostra el seu coneixement de les obres dels professors Virchow, Laennec i Bernard. Clínic avançat i docent excel·lent, imparteix el primer curs de neurociències que es dóna a Espanya, deu anys abans que Ramón y Cajal comence a estudiar l'estructura del sistema nerviós amb el mètode de Golgi.

Poc després, Crous és un actiu membre de l'Institut Mèdic Valencià i president de l'Acadèmia de la Joventut Catòlica de València on, de seguida, adquireix un gran prestigi tant per la seva tasca acadèmica, com per la seva pràctica mèdica particular.

Altres treballs com «Tratado elemental de anatomía y fisiología normal y patológica del sistema nervioso» (1878) o «Lecciones clínicas sobre la tisis pulmonar» (1881).

Va dedicar també dos treballs a temes psiquiàtrics, en concret a l'estudi psicològic de les malalties mentals: «Elementos de frenopatología» (1882) i el discurs «Fisiología patológica de las enfermedades mentales».

Bibliografia

• López Piñero, José María «José Crous Casellas (1846-1887)». Mente y Cerebro, vol. 29, 2008, pàg. 9-11.
• Barberà i Martí, Faustí «Recuerdo Necrológico del Dr. José Crous Casellas». Butlletí de l'Institut Mèdic Valencià, vol. 20, 1887, pàg. 135-139.
• Campo y Pausas, Luis del. «Reseña biográfica del malogrado dr. d. José Crous y Casellas catedrático por oposición de patología y clínica médicas de la Facultad de Medicina de Valencia» p. 24. Establecimiento Tipo-litográfico de los Sucesores de N. Ramírez y Cª, 1887.
• Calbet i Camarasa, Josep Maria; Corbella i Corbella, Jacint. Universitat de Barcelona. Diccionari biogràfic de metges catalans (pdf). vol. I (A-E), p. 159.  [1]
• López Piñero, José María. Vicent García. Historia de la medicina valenciana. vol. III, 1^r de gener de 1992. ISBN 8485094719. 
• Barona i Vilar, Josep Lluís. Madrid, CSIC. La doctrina y el laboratorio. Fisiología y experimentación en la sociedad española del siglo XIX (pdf), 1992. 
• López Piñero, José María «José Crous Casellas (1846-1887). Iniciador de la enseñanza universitaria española de las neurociencias». Investigación y Ciencia, vol. 28, 2008, pàg. 9-11.