Josep Fontserè i Mestre
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1829  Barcelona | ||
| Mort | 15 maig 1897 (67/68 anys) Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | mestre d'obres | ||
| Obra | |||
Obres destacables Mercat del Born, urbanització del Parc de la Ciutadella | |||
| Família | |||
| Pare | Josep Fontserè i Domènech | ||
Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897)[1] fou un mestre d'obres català, autor de diverses construccions del Parc de la Ciutadella, i del Mercat del Born.
Biografia
[modifica]
Era fill de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech i de la seva esposa Teresa Mestre i Folch.[2] Fou germà del mestre d'obres Eduard Fontserè. Quan era un nen petit va ajudar el seu pare, constructor de la plaça de toros del Torín, a mesurar el perímetre del toril.[1] Va estudiar a l'Escola de la Llotja de la Junta de Comerç, on destacà per la seva habilitat amb el llapis, i posteriorment a l'Escola de Mestres d'Obres i Directors de Camins.[1]
Va ser ajudant d'Ildefons Cerdà en el traçat de la carretera de Barcelona a Vic i en la preparació del plànol del Pla de Barcelona, previ al projecte de l'Eixample.[1] La primera obra de Fontserè va ser el nou edifici del Teatre Olimp.[1] Titulat el 1853, l'any 1859 va obtenir el tercer accèssit en el concurs municipal per a urbanitzar l'Eixample de Barcelona. El seu projecte potenciava la centralitat del passeig de Gràcia i enllaçava els nuclis veïns amb un joc de diagonals que respectaven les seves trames originals. El seu lema era: «No destruir per edificar, sinó conservar per rectificar i edificar per engrandir». El concurs va ser guanyat per Antoni Rovira i Trias, però finalment s'implementà el Pla Cerdà.
Va ser autor del projecte de l'edifici del Teatre Circ Barcelonès,[1] amb capacitat per a 2.300 espectadors, inaugurat el 25 de novembre de 1869, després de l'incendi que el 1863 havia destruït l'antic edifici.
El 1870 Josep Fontserè guanyà el concurs públic per a la urbanització del Parc de la Ciutadella, on se celebraria l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El projecte de Fontserè incloïa els jardins, passeigs i carrers contigus.[1] Va construir la Cascada (1874-1882), la Vaqueria (1882), l'Umbracle (1883) i el cafè del Parc (1875), tot i que aquesta construcció va ser enderrocada uns anys més tard per a construir el cafè-restaurant oficial de l'exposició a càrrec de Domènech i Montaner.[3] Comptà amb la col·laboració d'Antoni Gaudí, que treballà a la reixa d'entrada al parc i a la Cascada, i la dels escultors Joan Flotats, Llorenç Matamala i Rossend Nobas. Va ser víctima d'una intriga i dimití com a director del parc, amb un disgust tan gran que mai més tornà a posar-hi els peus.[1]
Al costat del Parc de la Ciutadella el 1874 va projectar el Dipòsit de les Aigües, en què Gaudí, aleshores jove estudiant d'arquitectura, va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport.[4] L'edifici es construí el 1876 i s'inaugurà el 1880 com a dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar-ne els jardins. Actualment, hi ha la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra.[4]
A més, Fontserè fou autor a Barcelona del Mercat del Born (1873-1876), els porxos del passeig Picasso, els Jardins de Torre Melina (1875), el Palau del Marquès de Santa Isabel al passeig de Sant Joan, i la d'Ignasi Girona a la plaça de Catalunya,[1] a més de la restauració del Cercle del Liceu (1886).[5] També fou autor del Parc Samà de Cambrils, i se li atribueix la Vil·la Retiro, una edificació d'estil modernista-colonial a Xerta,[5] que en l'actualitat acull les instal·lacions d'un hotel de luxe.[6]
Va morir a causa d'una diabetis el 15 de maig de 1897 a Barcelona, sent ja vidu de Josepa Colomer.[2]
Obres
[modifica]| Dates | Nom | Població | Ubicació | Notes | Estat | Imatge |
| 1860-1884 | Torre i edifici dels corrons de Can Ricart | Barcelona | Marroc, 17-67 | Fontserè continuà les obres a la mort de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, que havia començat la fàbrica d'estampat tèxtil. Va fer la torre i l'edifici separat per als corrons. | Abandonat, pendent de rehabilitació | 
|
| 1860-1862 | Panteó Torrens | Barcelona | Cementiri del Poblenou, Departament 2, panteó 279 | Estil romanitzant, amb decoració escultòrica dels germans Baratta. | Correcte. | 
|
| 1862 | Panteó Ricart | Barcelona | Cementiri del Poblenou, Departament 2, panteó 34 | Estil clàssic amb elements orientalitzants, amb una escultura de Venanci Vallmitjana i Barbany. | Ampliat amb una cripta el 1912, per l'arquitecte Ramon Frexe. Correcte. | Fotografies |
| Panteó Comas | Barcelona | Cementiri del Poblenou, Departament 2, panteó 144 | Templet neogòtic amb sepulcre, amb escultures de Paulino Martini | Correcte | 
| |
| 1868-1869 | Arc-capella IV | Barcelona | Cementiri del Poblenou, Departament 2, arc-capella IV | Amb una escultura de Venanci Vallmitjana i Barbany. | Correcte. | Fotografies |
| 1872-1874 | Urbanització del Born | Barcelona | Comerç, Princesa, Fusina, Comercial, Robera, Av. Marquès de l'Argentera, Pg. Picasso | Edificis de planta baixa, entresòl i tres pisos amb porxos amb arcs de punt rodó, projectats pel mateix Fontserè i altres autors | Correcte. | 
|
| 1874-1876 | Dipòsit de les Aigües | Barcelona | Ramon Trias Fargas, 25-27 | Gaudí, aleshores jove estudiant d'arquitectura, va fer el càlcul estàtic del conjunt i dels elements de suport. L'edifici es construí el 1876 i s'inaugurà el 1880 com a dipòsit d'aigües, amb la funció de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i de regar-ne els jardins. | Actualment és una biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. Bon estat | 
|
| 1874-1882 | Cascada del Parc de la Ciutadella | Barcelona | Parc de la Ciutadella | Per a aquest projecte comptà amb la col·laboració d'Antoni Gaudí | Excel·lent | 
|
| 1876 | Construcció del Mercat del Born | Barcelona | Barri de la Ribera | Fou projectat el 1873 per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, i construït entre 1874 i 1878 per Josep Fontserè i l'enginyer Josep Cornet i Mas. | Reconversió a centre cultural i jaciment arqueològic | 
|
| 1878 | Vil·la Conxa | la Garriga | Ronda del Carril, 12 41° 41′ 12″ N, 2° 17′ 17″ E / 41.68667°N,2.28806°E |
[7][8] | Correcte | 
|
| 1880 | Palau dels Comtes de Marianao | Sant Boi de Llobregat | Carrer dels Tarongers | Reforma d'un edifici anterior, encarregat per Salvador Samà i Torrents, Marquès de Marianao, successor d'una família establerta a Cuba. | Propietat municipal des de 1974 | _2012-09-16_12-24-13.jpg)
|
| 1881-1887 | Parc Samà | Cambrils | Samà va voler traslladar al Baix Camp l'ambient exòtic de Cuba | 
| ||
| 1882 | Villa Retiro o torre del Millonari | Xerta | Edifici d'estil modernista-colonial el promotor del qual fou Jaume Martí i Tomàs, empresari i comerciant. | Acull un hotel de luxe | 
| |
| 1882-1887 | Palau del Marquès de Santa Isabel | Barcelona | Passeig de Sant Joan, 39-41 | Palauet classicista, amb jardí i un hivernacle de ferro i vidre, encarregat per Frederic Ricart i Gibert, industrial tèxtil i marquès de Santa Isabel | Reformat el 1920 per a ésser la seu d'Aigües de Barcelona; després s'afegiren dos pisos i un de mansardes. Actualment és la seu de la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya. | 
|
| 1883-1886 | Umbracle del Parc de la Ciutadella[9] | Barcelona | Parc de la Ciutadella | Després d'acabar el projecte el 1886, va ser reformat per Jaume Gustà i Bondia, tot i que el 1888 va ser restaurat a la forma original per Josep Amargós i Samaranch. | regular | 
|
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «DON JOSÉ FONTSERÉ». La Vanguardia, 16-05-1897, pàg. 4.
- ↑ 2,0 2,1 «Defuncions 1897, núm. 3633». AMCB.
- ↑ Casanova, Rossend. El Castell dels Tres Dragons. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9850-144-5.
- ↑ 4,0 4,1 «Dipòsit de les Aigües (campus de la Ciutadella)». UPF. Arxivat de l'original el 2016-03-03.
- ↑ 5,0 5,1 «Josep Fontserè i Mestre». El Poder de la Palabra.
- ↑ «Hotel Villa Retiro». Arxivat de l'original el 2011-05-13.
- ↑ Ajuntament de la Garriga, 2007, p. 851.
- ↑ «Vil·la Conxa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Fitxa Patrimoni Aj. Barcelona de l'Umbracle
Bibliografia
[modifica]- Ajuntament de la Garriga «Fitxes de Béns Protegits». Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic, 2007. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2018 [Consulta: 11 agost 2014].
Enllaços externs
[modifica]