Josep Francesc Antoni Font
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juny 1831  Prada (Conflent) |
| Mort | 17 octubre 1908 (77 anys) |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
Josep Francesc Antoni Font més conegut com a Francesc Font (en francès François Font, Prada, Conflent, 14 de juny de 1831 - Perpinyà, 17 d'octubre de 1908)[1] fou un sacerdot catòlic i historiador nord-català, especialista en la història religiosa de les comarques de la Catalunya del Nord. Ha escrit obres en francès sobre les abadies de Sant Martí del Canigó (1904) i Sant Miquel de Cuixà (1881). Va estar disset anys com a capellà de la parròquia de Codalet, on s'hi troba Sant Miquel de Cuixà, i aprofità la seva estada per aplegar els documents sobre la història de l'abadia. de 1882 a 1890 fou capellà a Portvendres. on va menar la construcció d'una nova església parroquial.[2] Els darrers anys els passà a la parròquia de Sant Josep de Perpinyà.
Obres
[modifica]- Font, François. Histoire de l'abbaye royale de Saint-Martin du Canigou (Diocèse de Perpignan) suivie de la légende et de l'histoire de l'Abbaye de Saint André d'Exalada. Perpinyà: C. Latrobe, 1903.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Delcor, Mathias «Les prêtres érudits du Roussillon aux XIX et XX siècles». Revue d'histoire de l'Église de France, 186, 1985, pàg. 25-46. DOI: 10.3406/rhef.1985.3347.
- Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises, 1914.