Josep Maria Fontboté i Mussolas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juny 1921  Barcelona |
| Mort | 23 setembre 1989 (68 anys) Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) |
| Catedràtic d'universitat | |
| 1954 – | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geologia, tectònica, petrologia, geomorfologia i geologia econòmica |
| Ocupació | geòleg |
| Ocupador | Universitat de Granada Universitat de Barcelona |
| Membre de | |
| Professors | Lluís Solé i Sabarís |
Josep Maria Fontboté i Mussolas (Barcelona, Barcelonès, 8 de juny de 1921 - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 23 de setembre de 1989) fou un geòleg català.
Biografia
[modifica]Estudia el batxillerat al col·legi de Sant Miquel, dels Missioners del Sagrat Cor, on treu molt bones notes i aprèn bé el francès. Va acabar-lo durant la Guerra Civil Espanyola, de l'escola van recomanar a la família que anés a la universitat. A causa de la guerra, no va poder-hi entrar, per això va fer un curs d'alemany, un de mecanografia i taquigrafia i un de practicant, que va fer que durant una època de la guerra treballés a l'Hospital Clínic amb els doctors Joaquim Trias i Moisès Broggi. Va salvar-se per poc d'anar al front amb la Lleva del Biberó. Acabada la guerra, sota la dictadura franquista va haver de revalidar el batxillerat.[1]
L'any 1939 inicià els estudis universitaris, a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Es llicencià en Ciències Naturals el 1943 amb premi extraordinari, just quan tornava de la Universitat de Granada, com a catedràtic, Lluís Solé i Sabarís, que el va incorporar al seu equip. Allà hi coneix la geògrafa Montserrat Rubió i Lois (filla de Jordi Rubió), amb qui es va casar el 1951.
L'any 1952 va presentar la tesi a la Universitat Central de Madrid, tal com s'havia de fer en aquell temps, sobre les roques magmàtiques. Tot i això, es decantà cap als estudis de tectònica.
Activitat professional
[modifica]L'any 1954 guanya la plaça de catedràtic de geologia a la Universitat de Granada. Allà aconsegueix crear la secció de geologia, com ja s'havia fet a Barcelona i Madrid. Granada va ser un punt de trobada de geòlegs de tot el món, que hi anaven a estudiar la branca alpina del sud de la península. Això va permetre una obertura dins de l'ostracisme de les universitats espanyoles de l'època.[2] Al llarg d'aquests 25 anys, va aconseguir situar el grup de geologia de Granada al mateix nivell del de la resta d'universitats europees. [3]
Ja amb 60 anys, retorna a Catalunya en guanyar, el 1978, la plaça de catedràtic de geomorfologia i tectònica a la Universitat de Barcelona que acabava de deixar, en jubilar-se, el seu mestre Solé i Sabarís.
Referències
[modifica]- ↑ Santanach i Prat, Pere F. «Josep Maria Fontboté i Mussolas : semblança biogràfica.». Col·lecció: Semblances Biogràfiques. Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ Durand-Delga, Michel. «Memorial to Josep-Maria Fontboté I Mussolas. 1921-1989». GSA Memorials. The Geological Society of America. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ Riba i Arderiu, Oriol. «Josep Maria Fontboté (1921-1989). In Memoriam». [Consulta: 24 novembre 2021].