Josep Maria Martino i Arroyo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 novembre 1891  Barcelona |
| Mort | 6 gener 1957 (65 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Josep Maria Martino i Arroyo (Barcelona, 15 de novembre de 1891 - Barcelona, 6 de gener de 1957) va ser un arquitecte català, molt representatiu del corrent noucentista. L'epicentre de la seva activitat es situa a Sitges, d'on fou nomenat arquitecte municipal l'any 1916.[1][2]
El més representatiu de l'obra de Martino són diversos xalets als sectors de Terramar i el Vinyet. com l'anomenada Vil·la Florentina. o la Casa Josep Freixa. Destaca així mateix com a autor de l'edifici del Casino Prado Suburense. o de l'escorxador municipal. Conjuntament amb altres arquitectes va intervenir en el projecte del mític Autòdrom de Terramar.[2] A Barcelona és autor de l'ampliació de l'antic edifici de les Cristalleries Planell, al barri de Les Corts, com també de la Casa Bartomeu, anomenada Jardí dels Tarongers,[3] al bari de Pedralbes, on va projectar altres xalets reproduint el model que amb tant d'èxit havia desenvolupat a Sitges.
Referències
[modifica]- ↑ «JOSEP MARIA MARTINO I ARROYO, UN ARQUITECTE NOUCENTISTA». [Consulta: 28 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Josep Maria Martino Arroyo - Diccionari d'artistes catalans, valencians i balears». Institut d'Estudis Catalans - Museu Nacional d'Art de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2024].
- ↑ «La Casa Bartomeu – Jardí dels Tarongers». [Consulta: 28 gener 2023].