Vés al contingut

Vil·la Florentina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Vil·la Florentina
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Maria Martino i Arroyo
Construcció1919 Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXX (1928)
Característiques
Estil arquitectònicNoucentisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSitges (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. Marítim, 35. Sitges (Garraf)
Map
 41° 14′ N, 1° 48′ E / 41.23°N,1.8°E / 41.23; 1.8
IPA
IdentificadorIPAC: 11941

La Vil·la Florentina és una obra del municipi de Sitges (Garraf) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

Edifici aïllat envoltat per un jardí, situat al Passeig Marítim i fa cantonada amb el carrer J.Llovera. És de planta irregular i amb diversos nivells d'alçària. Es troba aixecat respecte al nivell del carrer i s'hi accedeix a través de cinc esglaons. Les obertures són allindanades en general excepte la port d'accés i dues finestres de la planta baixa que són d'arc de mig punt. Les cobertes són de teula àrab amb peces ceràmiques i en general són a quatre vessants i amb ràfecs molt sobresortints sostinguts per mènsules de fusta. És un element remarcable el plafó ornamental de ceràmica, amb relleus figuratius que hi ha a una de les façanes laterals[1]

Història

[modifica]

D'acord amb la documentació conservada a l'Arxiu Històric municipal de Sitges, amb data de maig del 1919 el propietari, Francesc Armengol va efectuar una sol·licitud d'obres per a la construcció d'un hotel particular. Els plànols, datats el 8-5-1919 porten la signatura d'un arquitecte el nom del qual resulta il·legible. L'Ajuntament va donar l'aprovació el dia 14 del mateix mes.[1] Aquesta casa forma part del conjunt de Terramar, ciutat-jardí començada el 1919 segons projecte de l'arquitecte Josep Maria Martino i com a resultat de la iniciativa del financer Francesc Armengol.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Vil·la Florentina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].