Vés al contingut

Josep Maria d'Alòs i de Dou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria d'Alòs i de Dou
Biografia
Naixement15 gener 1873 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Montcada i Reixac (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, genealogista, heraldista Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLluís Ferran d'Alòs i Martí Modifica el valor a Wikidata  i Gertrudis de Dou i Moner Modifica el valor a Wikidata
GermansManuel d'Alòs i de Dou
Ramon d'Alòs-Moner i de Dou Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria d'Alòs i de Dou (Barcelona, 15 de gener de 1873 - Montcada i Reixac, 13 de novembre de 1936), fou un prevere català, expert en heràldica i genealogia.[1][2]

Biografia

[modifica]

Els seus pares eren Lluís Ferran d'Alòs i de Martín (1839-1904)[3] i Gertrudis de Dou i de Moner (1844-1924),[4] que l'any 1880 foren nomenats pel papa Lleó XIII com a marquesos de Dou per la seva exemplaritat cristiana.[2] Fou el seu sisè fill[5] dels 12 que va arribar a tenir la parella.[2]

Va estudiar batxillerat al Jesuïtes de Manresa, per a posteriorment llicenciar-se en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona, per a llicenciar-se tot seguit en Teologia per la Universitat Pontificia de Tarragona. Finalment estudià Història Eclesiàstica i Arqueologia a Roma.[5]

El 1885 es va ordenar sacerdot,[2] i fou coadjutor de les parròquies de Sant Pere d'El Masnou i de Santa Maria del Mar de Barcelona, d'on n'obtingué el benefici (1901).[2][5] El 1902 fou nomental professor d'Història Eclesiàstica i Arqueologia del Seminari Conciliar de Barcelona, i des del mateix any i fins a la seva mort era el Degà del Claustre de Professors del Seminari.[1] Durant la seva etapa de professor al Seminari va donar diversos volums a la Biblioteca Pública Episcopal, provinents del fons de Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, antic canceller de la Universitat de Cervera.[1]

En el moment de l'esclat de la Guerra Civil espanyola vivia amb el seu germà, el també sacerdot Manuel d'Alòs i de Dou.[1]

Obres

[modifica]
  • Alòs i de Dou, Josep Maria d'. La capilla de San Francisco de Asís y Santa Clara, vulgarment llamada de Ntra. Sra. del Remedio (en castellà). Barcelona: La Hormiga de Oro, 1915. OCLC 1249930339. 
  • Alòs i de Dou, Josep Maria d'. San José Oriol y Santa María del Mar de Barcelona : notas históricas acerca las relacions que han mediado siempre entre ambos (en castellà). Barcelona: La Hormiga de Oro, 1927. OCLC 1286259047. 

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Un Seminario mártir : notas biográficas e históricas : el Seminario Conciliar de Barcelona durante el período rojo (1940), p. 32
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Moxó i de Montoliu, 2004.
  3. «Lluis Ferràn de ALOS y de MARTIN». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. «Gertrudis de DOU y de MONER». geneanet. Martín Rodríguez.
  5. 5,0 5,1 5,2 Un Seminario mártir : notas biográficas e históricas : el Seminario Conciliar de Barcelona durante el período rojo (en castellà). Barcelona: Seminario Conciliar, 1940, p. 31. OCLC 807823122.