Josep Rodríguez Tortajada
Biografia | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1899 València | ||||||||||||||||
Mort | 1982 (82/83 anys) | ||||||||||||||||
Regidor de l'Ajuntament de València | |||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||||||
Partit | Partit Valencianista d'Esquerra (1935–) | ||||||||||||||||
|
Josep Rodríguez Tortajada (El Carme, València, 1899-1982) va ser el president del València CF durant la Guerra Civil Espanyola (entre 1936 i 1939), en què una comissió gestora composta per jugadors, empleats i socis va dirigir el club. També durant aquest període va ser regidor a l'Ajuntament de València en representació del Partit Valencianista d'Esquerra, on va ser responsable de les àrees de sanitat i d'hisenda i va ocupar el càrrec de tinent d'Alcalde i,[1] posteriorment, va ser alcalde-delegat.
Agent comercial especialitzat en productes farmacèutics, la seua activitat el posa en contacte amb l'equip merengot durant la dècada dels anys 1920, esdevenint soci el 1926.[2] També fou membre de la penya La Falca.[2] Va accedir a la presidència del València CF després del mandat de quaranta-set dies de Rafael Bau, en una presidència pactada amb Luis Colina com una confiscació des de dins.[2] Rodríguez Tortajada era vist com un polític moderat i amb molt de futur.[2] Com a president del València CF va participar en les gestions de la creació de la Lliga de la Mediterrània i la Copa de l'Espanya Lliure, les competicions més prestigioses de Futbol al Bàndol Republicà durant la Guerra Civil espanyola.[1]
A Mestalla, el 16 d'agost de 1936 s'hi celebraren mítings de la CNT amb la participació de Joan Garcia Oliver i Frederica Montseny, i els dies 17 i 18 d'octubre Tortajada va protagonitzar els actes de confraternització antifeixista de l'Homenatge a València de Catalunya, celebrat a Barcelona i on es va disputar un partit entre la selecció catalana i la valenciana, composta aquesta última per jugadors del València i del Gimnàstic de València i Llevant FC, actual Llevant UE. El combinat valencià va ser entrenat per Eduardo Cubells, exfutbolista merengot i directiu del València en aquest període. Durant la Guerra Civil va intentar protegir a futbolistes conservadors, com Ciril Amorós i Enrique Molina.[3]
El 5 de setembre de 1939, amb les tropes feixistes a la ciutat, va ser condemnat a mort per rebel·lió militar, i empresonat a l'aleshores presidi de Sant Miquel dels Reis. Posteriorment se li rebaixaria la pena a 30 anys i un dia de presó, si bé el 27 de gener de 1944 va obtenir la llibertat condicional, ja que darrere d'ell no hi havia cap delicte de sang. Tot i això, la cancel·lació total d'antecedents penals no li arribaria fins al 14 de març[4] de 1957.[5]
Tot i la seua depuració per motius polítics, la directiva que va estar al capdavant del València CF durant la Guerra Civil Espanyola, amb noms com els exjugadors Eduard Cubells o Leopoldo Costa Payà (Rino), va mantindre's en acabar la contesa, amb la presidència de Lluís Casanova.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Josep Rodríguez Tortajada, el president bandejat article de Víctor Maceda A El Temps del 30 d'abril de 2013
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 March, Jose Ricardo. «Triptic dels Presidents Oblidats». A: Moneda a l'aire. 30 històries del València CF. Llibres de la Drassana, 2019, p. 67-77. ISBN 978-84-120430-0-6.
- ↑ March, Jose Ricardo. «L'home que va morir en la guerra». A: Moneda a l'aire. 30 històries del València CF. Llibres de la Drassana, 2019, p. 89-94. ISBN 978-84-120430-0-6.
- ↑ Data segons l'article de Vicent Chilet.
- ↑ 12 de maig de 1959 segons altres versions posteriors.
- ↑ Tiempo de Silencio article de Rafa Lahuerta del 18 de març de 2014 (castellà)
Enllaços externs
[modifica]- Josep Rodríguez Tortajada a Últimes vesprades a Mestalla.
- El president proscrit del València CF a Levante-EMV (castellà) en PDF.
- Articles sobre Josep Rodríguez Tortajada
Precedit per: Rafael Bau |
President en funcions del València CF 13 d'agost del 1936-1939 |
Succeït per: Alfredo Giménez Buesa (comissió militar) |
.